Alerta a França per l'”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.
França ja està en precampanya municipal i hi ha un tema que s’ha imposat sobre la resta. És el que alguns mitjans i responsables polítics han batejat com a «islam municipal». La preocupació no gira al voltant de llistes religioses visibles que gairebé no obtenen vots, sinó d’una estratègia molt més discreta: candidats islamistes integrats en partits tradicionals amb discurs moderat, implantació lenta i presència creixent dins els ajuntaments sense aixecar sospites.
L’informe de França sobre els Germans Musulmans i investigacions periodístiques assenyalen que aquesta implantació es produeix de baix a dalt. Primer, a través d’entitats culturals, educatives o socials; després, mitjançant la participació en la vida comunitària i el voluntariat; finalment, entrant en llistes electorals convencionals com a candidats “transversals”, sovint amb discursos genèrics sobre convivència, diversitat o justícia social. Només un cop a dins dels ajuntaments, comencen a influir en àrees estratègiques com les subvencions a associacions, la gestió d’equipaments, el lleure juvenil o l’educació no formal. Tots ells espais clau per construir xarxes d’influència a llarg termini.
“Algunes desenes” de municipis vigilats
Tot i que les autoritats insisteixen que el fenomen afecta només “algunes desenes” de municipis sobre els 35.000 que té França, els casos documentats per la premsa han encès les alarmes. La lògica sempre és la mateixa: càrrecs electes o candidats que, sense presentar-se obertament com a religiosos, promouen pràctiques religioses dins les institucions públiques. La preocupació no és un “partit islàmic” sinó una estratègia molt més eficaç i discreta, d’entrar per dins de les estructures existents i reorientar-les des de dins.
A Colombes, el debat sobre l’”islam municipal” s’ha convertit en un cas de manual perquè combina ajuntament, xarxa associativa i sospites d’estructures religioses paral·leles. Segons Le Parisien, l’Estat va pressionar perquè l’alcalde apartés el seu director de gabinet perquè els serveis de l’Estat li atribueixen una barreja problemàtica d’activitats “socials, educatives, religioses i polítiques”, amb el teló de fons d’un espai semblant a una “escola corànica”.
A Graulhet (Tarn), per exemple, un adjunt socialista ha estat acusat de pràctiques comunitaristes repetides, amb una gestió dels serveis socials orientada a reforçar circuits paral·lels i intermediaris religiosos. No es tracta d’un debat teòric sobre identitat, sinó de decisions concretes sobre a qui s’atorguen ajudes, quines entitats es legitimen i quins actors es converteixen en portaveus exclusius d’una comunitat davant l’ajuntament. És la política municipal convertida en mediació confessional.
El cas de Strasbourg mostra una altra cara del fenomen: alguns candidats han difós propaganda en àrab o turc i han defensat equipaments públics diferenciats per sexe. És a dir, traslladar a l’espai institucional criteris de separació cultural o religiosa que xoquen directament amb la tradició laica francesa. El missatge implícit és clar: no es parla a ciutadans individuals, sinó a blocs comunitaris diferenciats.
Entre la permissivitat local i la vigilància estatal
Diversos càrrecs municipals admeten en privat que sovint prefereixen no confrontar aquestes xarxes per por a conflictes socials o a ser acusats d’“islamofòbia”, fet que acaba consolidant una deixadesa política que l’Estat central intenta corregir a posteriori.
En diversos municipis de la perifèria parisenca —especialment als Hauts-de-Seine, Seine-Saint-Denis i Val-de-Marne— la premsa local i els serveis de l’Estat descriuen dinàmiques semblants: associacions culturals que gestionen subvencions municipals, clubs esportius o reforç escolar i que, progressivament, introdueixen segregació per sexe, oracions col·lectives, pressió vestimentària o discursos identitaris. Tot plegat sense presentar-se mai com a estructura religiosa formal, cosa que els permet esquivar els controls aplicats a mesquites o centres de culte.
Mentre el Ministeri de l’Interior multiplica informes i advertiments sobre la infiltració dels Germans Musulmans en l’àmbit associatiu i municipal, molts ajuntaments continuen col·laborant amb aquestes mateixes entitats perquè gestionen serveis que l’administració no cobreix. Colombes exemplifica aquest xoc. L’Estat pressiona, l’alcaldia resisteix, les associacions es victimitzen i, mentrestant, la presència d’aquest “islam municipal” es consolida en el dia a dia: activitats extraescolars, menjadors, casals, suport a famílies, clubs esportius. No cal guanyar unes eleccions amb una llista religiosa; n’hi ha prou amb controlar els intermediaris socials.
Un cas recent il·lustra fins a quin punt alguns ajuntaments opten per desentendre’s del problema. Una investigació de la premsa ha destapat la infiltració religiosa del club de futbol municipal de Fontenay-aux-Roses. Segons testimonis i fonts administratives, dins la secció de futbol s’hi han celebrat oracions als vestidors i al terreny de joc, s’ha imposat de facto una alimentació exclusivament halal, s’han introduït normes de comportament religiós i el futbol femení ha desaparegut. Diverses famílies —incloses musulmanes— han retirat els seus fills. Tot plegat passa en instal·lacions públiques i amb recursos municipals, però mentre els serveis secrets vigilen i l’ajuntament evita intervenir per no tenir problemes.
En plena precampanya de les municipals de 2026, aquest és el veritable debat: qui governa realment els barris, l’ajuntament o les xarxes comunitàries que operen sota la seva ombra? França comença a admetre que el problema no és teològic, sinó de poder local.
Més Percepcions de
Més sobre França
Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones
Acusen Securitas d’aplicar la llei xaria
Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones
L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”
L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam
Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans
La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes
Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme
Austràlia presenta una llei contra els discursos d’odi que protegeix els textos religiosos musulmans
Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”
Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
