L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines

Nous candidats vinculats als Germans Musulmans mobilitzen el vot identitari amb publicitat en àrab i turc i propostes religioses. L’esquerra de LFI en podria sortir molt perjudicada.

Publicitat en àrab de Cem Yoldas i imatge de campanya de Fahad Raja

Estrasburg, capital d’Alsàcia i seu del Parlament Europeu, és una ciutat aparentment tranquil·la, elegant i carregada d’història europea. Compta amb una diàspora turca molt nombrosa i organitzada, i amb una població musulmana de més o menys un 10% i en augment. A més, la ciutat es regeix per un règim especial que li atorga un estatus religiós excepcional i més flexible que la laïcitat francesa habitual.

A Estrasburg, el règim religiós especial fa que els imams siguin funcionaris, que la religió s’ensenyi a l’escola pública, que l’ajuntament financi mesquites i que a l’escoles s’ofereixi menú halal. Aquest conjunt d’excepcions fan de la ciutat un terreny especialment permeable a la influència comunitària musulmana.

La nova elit musulmana que transforma la ciutat

Estrasburg s’ha convertit en un punt neuràlgic on conflueixen dues grans influències islàmiques contemporànies: l’univers dels Germans Musulmans i la la influència religiosa de Turquia. Segons investigadors del CNRS i informes dels serveis de l’Estat, la ciutat compta amb una xarxa d’associacions islàmiques ben estructurades i una comunitat turca disciplinada i capaç de mobilitzar-se col·lectivament. Aquest ecosistema ha permès que discursos d’arrel religiosa i accions polítiques orientades a la identitat es facin visibles en espais públics, universitats i barris populars.

En aquest entorn han emergit musulmans joves, formats i amb ambició política, capaços de moure’s entre el llenguatge de la República i el referencial comunitari. Són estudiants universitaris, professionals i líders juvenils que han crescut en associacions com els Étudiants Musulmans de France (EMF) i en xarxes educatives i culturals turques que fomenten la cohesió identitària. Aquesta nova elit, sovint políglota i amb forta presència en xarxes socials, ja no es limita a la mobilització social o religiosa: entra directament en el camp electoral, connectant-se amb un electorat musulmà jove que se sent sovint poc representat en la política tradicional. És d’aquest caldo de cultiu que provenen alguns dels candidats que avui sacsegen les municipals d’Estrasburg.

Des del 2020, Estrasburg està governada per l’alcaldessa ecologista Jeanne Barseghian, dels Verds, coneguda per la seva sensibilitat envers les demandes de la comunitat musulmana. Durant el seu mandat ha donat suport financer al projecte de la Gran Mesquita, ha permès més flexibilitat amb els menús halal i ha avalat campanyes municipals amb imatges de dones amb hiyab. També ha pres decisions simbòliques, com trencar el germanament amb una ciutat israeliana i reforçar-ne un amb una ciutat palestina, que han alimentat la percepció d’un govern especialment receptiu a aquest entorn.

Cem Yoldas: l’activista d’extrema esquerra que parla en turc i àrab

Cem Yoldas, de 29 anys i d’origen turc, és un dels perfils més sorprenents de les municipals d’Estrasburg. Exeducador de carrer al barri popular del Neuhof, va saltar a la política com a portaveu de la Jeune Garde Antifasciste, un col·lectiu radical dissolt el 2025 pel Ministeri de l’Interior per incitar a la violència. Ara encapçala la llista “Strasbourg, c’est nous” (Estrasbourg, som nosaltres), i ha captat l’atenció per repartir fullets de campanya en turc, àrab i alsacià. Afirma que vol “parlar a tots els estrasburguesos en la llengua que dominen millor”, però aquest gest ha encès les alarmes de la dreta, que l’acusa de comunitarisme i de trencar el marc republicà francès. Segons diversos experts, aquesta estratègia lingüística recorda pràctiques observades a Alemanya i Bèlgica, on moviments inspirats pels Germans Musulmans mobilitzen el vot a través de la identitat cultural i religiosa.

Políticament, Yoldas defensa una agenda radicalment d’esquerres: gratuïtat total del transport públic, baixada dels lloguers, obertura universal de les cantines escolars, limitació d’Airbnb i fins i tot el desarmament de la policia municipal. També reclama el dret de vot per als estrangers a les eleccions locals. A més, ha adoptat un discurs molt crític amb l’alcaldessa ecologista Jeanne Barseghian, especialment pel germanament amb la ciutat israeliana de Ramat Gan. Per als seus simpatitzants, representa la veu dels barris; per als seus detractors, és un agent d’agitació identitària que pot fracturar la cohesió de la ciutat.

L'islam es presenta a les eleccions d'Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines

Fulletó de Cem Yoldas

Fahad Raja Muhammad: el jove d’origen pakistanès que vol separar les dones a les piscines

Fahad Raja Muhammad, de 20 anys i d’origen pakistanès, és encara més polèmic. Estudiant d’enginyeria informàtica, es va donar a conèixer com a dirigent dels Étudiants Musulmans de France (EMF), una organització estudiantil que els serveis d’intel·ligència francesos identifiquen com propera als Germans Musulmans. Ha convertit el seu moviment —el Mouvement Populaire Indépendant— en un micropartit orientat als joves de barris populars i a la comunitat musulmana practicant. El seu estil directe i emocional connecta amb un electorat desencantat amb l’esquerra institucional. La seva proposta estrella, però, ha estat la més controvertida: instaurar horaris separats per sexes a les piscines municipals. Oficialment ho presenta com una mesura de protecció per a les dones davant la “falta de respecte” i l’assetjament; però revela la naturalesa real del seu projecte: portar reivindicacions d’arrel islamista al centre de la política local.

A través del seu Mouvement Populaire Indépendant, Fahad ha construït una imatge de jove reformador moderat, amb vídeos i mítings de carrer orientats als barris populars i especialment a un públic femení musulmà. Però darrere el to amable s’amaga una estratègia d’entrisme polític: la seva “Maison des Projets Innovants” —que organitza neteges de barri, tornejos i accions solidàries— actua com un instrument de cohesió comunitària i base de mobilització electoral. La seva narrativa víctima i el seu llenguatge “participatiu” camuflen una agenda ideològica que busca normalitzar l’islam polític sota aparença de democràcia de proximitat.

Sota l’aparença d’un jove reformista, Fahad Raja Muhammad encarna una generació que ha après a moure’s amb habilitat entre la comunicació moderna i una ideologia primitiva. La candidatura de Fahad Raja pot convertir Estrasburg en el laboratori on es posa a prova aquesta nova estratègia de l’islam polític a Europa.

L'islam es presenta a les eleccions d'Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines

Instagram de Fahad Raja

Mamdani com a model d’una nova esquerra popular francesa

La victòria de Zohran Mamdani a Nova York s’ha convertit en un referent per als nous aspirants de l’esquerra radical europea. El seu triomf, presentat com la prova que una coalició popular, multicultural i profundament antiracista pot accedir al poder municipal, alimenta el relat de candidats com Cem Yoldas o Fahad Raja Muhammad. Tots dos invoquen l’exemple de Mamdani per legitimar un projecte que combina retòrica social amb mobilització identitària, i que es presenta com l’alternativa a una esquerra institucional percebuda com a desconnectada dels barris populars. A Estrasburg, aquesta narrativa funciona: permet a aquests actors reivindicar-se com a portaveus d’una nova generació oblidada pel municipi actual.

En aquest context, les candidatures de Cem Yoldas i Fahad Raja Muhammad no són anècdotes locals sinó símptomes d’una mutació profunda: l’emergència d’una nova generació d’actors polítics que utilitzen el llenguatge de la igualtat i de la participació per introduir discursos identitaris i reivindicacions d’arrel religiosa en el cor de la vida municipal. Estrasburg, amb el seu règim d’excepció i una comunitat capaç de mobilitzar-se, es converteix en el camp de proves ideal per a aquesta hibridació entre activisme d’esquerres, reivindicació comunitària i estratègia islamista. Les eleccions municipals, més enllà del resultat, revelen fins a quin punt la ciutat s’ha convertit en un espai on es redefineix el futur de la cohesió republicana francesa i on es disputa el sentit mateix del projecte europeu.

Més Percepcions de

Més sobre Germans Musulmans

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans

El govern austríac posa els Germans Musulmans en el punt de mira i defensa que la llibertat religiosa s’acaba quan es qüestionen la igualtat i les institucions.

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

L’Ajuntament de Karlsruhe va aturar el nomenament d’una dona pels informes d’intel·ligència que la vinculaven amb estructures islamistes. La justícia avala la decisió.

Un informe oficial d’Àustria acusa els Germans Musulmans de voler transformar la democràcia des de dins

L’informe de seguretat de 2025 alerta de la infiltració islamista a l’educació, la joventut i les institucions socials i polítiques del país.

La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia

La Fundació Bayt al-Thaqafa rep cada any prop de 3 milions d’euros públics per defensar la immigració musulmana. Gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona.

La Generalitat forma professors amb un predicador islàmic que nega la igualtat occidental entre homes i dones

Taoufik Cheddadi formarà professors catalans en islam. En els seus discursos substitueix la igualtat occidental per una “justícia” islàmica basada en rols diferenciats entre homes i dones.

La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans

Una antropòloga va alertar sobre la influència dels Germans Musulmans a les universitats franceses. Una estudiant la va denunciar i la Universitat d’Estrasburg li va pagar els advocats.

El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits

El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.

Suècia deixa d’utilitzar el terme “islamofòbia” perquè considera que protegeix l’islam de la crítica legítima

El govern suec creu que “islamofòbia” silencia musulmans crítics, reformistes i dones que s’oposen a la submissió religiosa. Suècia vol portar aquest canvi de llenguatge a Brussel·les i a l’ONU.

El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal

El Ministeri de l’Interior considera que proporcionar vestimentes religioses forma part de l’assistència bàsica.

Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»

La convenció «De la identitat a l’impacte» busca formar musulmans del Canadà per transformar la religió en poder polític amb presència directa a les institucions.

Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana

L’alumna va exigir un espai per resar, va suspendre l’examen i va denunciar el professor per islamofòbia i racisme.

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles

La mesura ha rebut el suport de la Conferència dels Imams Europeus, que considera que protegeix «la dignitat i la seguretat».

La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt