Una entitat vinculada als Germans Musulmans fa una enquesta per demostrar que les universitats no son espais segurs pels musulmans
FEMYSO és una federació juvenil musulmana europea assenyalada reiteradament per vincles amb els Germans Musulmans. Ha llançat una enquesta per confirmar que les universitats catalanes i europees son espais hostils pels estudiants musulmans.
En els darrers dies ha aparegut de manera simultània en nombrosos perfils de xarxes socials de joves musulmans de Catalunya una enquesta per valorar la islamofòbia a les universitats. La iniciativa està impulsada per la Federació Europea d’Organitzacions Juvenils i d’Estudiants Musulmans (FEMYSO), una entitat amb seu a Brussel·les, i finançada amb diners públics i privats desconeguts. La funció principal d’aquesta organització és produir informes, estudis i recomanacions polítiques a les institucions europees i administracions educatives.
El missatge que acompanya l’enquesta la presenta com una eina per confirmar l’existència d’un problema d’islamofòbia a la universitat i justificar la necessitat d’intervencions institucionals. El disseny i l’objectiu declarats apunten a un resultat previsible: concloure que el campus universitari no ofereix un entorn segur ni protector per als estudiants musulmans. Sense veure les preguntes ja es percep que la intenció de l’enquesta és situar des del primer moment la institució universitària sota sospita de maltractament als musulmans. Aquest enfocament s’inscriu en una lògica de victimització sistemàtica dels musulmans a Occident que transforma el desacord, la neutralitat institucional o els límits de la laïcitat en formes de suposada opressió.
Preguntes orientades a confirmar el relat de la islamofòbia estructural
El biaix del qüestionari no rau tant en a qui s’adreça, sinó en com formula les preguntes. L’enquesta parteix de la idea que l’estudiant musulmà ja es mou en un entorn problemàtic i construeix les respostes a partir d’aquesta premissa. El formulari encadena preguntes que introdueixen directament un marc de persecució per part dels no musulmans. Des del principi, el participant és conduït a interpretar la seva experiència universitària com un entorn de pressió, vigilància i conflicte identitari. La universitat no apareix com un espai plural amb experiències diverses, sinó com un escenari potencialment hostil on expressar-se com a musulmà comporta riscos.
Musulmanes resant a la UAB
Es pregunta si l’estudiant ha patit un “incident islamofòbic” en els darrers cinc anys, si ha sofert censura o sancions per expressar opinions sobre l’islam o si se sent còmode parlant de temes relacionats amb els musulmans al campus. Tota l’enquesta normalitza conceptes greus com la censura, la vigilància o la repressió com a experiències habituals dels musulmans dins la universitat. Per exemple, se li demana si percep que la seva identitat religiosa és “respectada” per la institució, introduint un criteri subjectiu que converteix qualsevol límit, desacord o neutralitat institucional en una possible prova de manca de respecte.
Creus que la teva identitat religiosa és respectada a la teva institució universitària?
☐ Sí
☐ No
☐ A vegades
El qüestionari aprofundeix en la construcció d’un clima emocional advers atribuint a la institució universitària sentiments de por, incomoditat i autocensura. Interroga directament sobre com fa sentir la universitat l’estudiant, orientant la resposta cap a un ventall d’emocions negatives que associen el campus amb vigilància, denúncia i repressió. Aquest plantejament converteix l’experiència subjectiva en indicador polític i reforça la idea que el malestar és estructural i atribuïble al funcionament mateix de la institució.
Com t’ha fet sentir la teva institució educativa? (Selecciona totes les opcions que corresponguin)
☐ Incòmode/a en parlar de temes relacionats amb l’islam
☐ Amb por de ser vigilat/da o denunciat/da
☐ Assenyalat/da per la teva identitat religiosa
☐ Que necessito autocensurar les meves opinions o creences
☐ Segur/a i respectat/da en expressar les meves creences
☐ Sense cap impacte particular en com em sento o m’expressо
☐ Prefereixo no dir-ho
L’enquesta també trasllada el conflicte al terreny acadèmic, suggerint que el contingut dels estudis pot resultar problemàtic si no incorpora continguts religiosos islàmics. La pregunta sobre la representació de l’islam al currículum no es formula com una qüestió de rellevància acadèmica, sinó com una avaluació moral que pressiona cap a la idea que la manca de presència o el tractament crític constitueixen una forma de greuge.
Com qualificaries la representació de l’islam i de les perspectives musulmanes en el pla d’estudis de la teva institució educativa?
☐ Ben representat; no calen canvis
☐ Una mica representat, però hi ha marge de millora
☐ Poc o gens representat; calen canvis urgents
☐ Representat de manera negativa o inexacta
☐ No n’estic segur/a o no crec que sigui rellevant per als meus estudis
☐ Prefereixo no dir-ho
La universitat sota pressió per acomodar l’islam
El qüestionari fixa com a criteri d’avaluació la capacitat de la universitat d’“acomodar” les pràctiques religioses, convertint aquesta adaptació en mesura de suport institucional. D’aquesta manera, qualsevol dificultat per compatibilitzar exigències acadèmiques amb obligacions religioses es presenta com una mancança del sistema universitari, i no com una tensió inherent a la convivència entre normes comunes i pràctiques religioses particulars. Per exemple, resar a la universitat es presenta com una necessitat que la universitat ha de satisfer en espais i temps.
Com perceps el suport de la teva institució educativa als estudiants musulmans pel que fa a les seves necessitats religioses (espais de pregària, reconeixement de festivitats, mesures contra la islamofòbia, inclusió en general)?
☐ Molt solidari i respectuós
☐ Generalment solidari, però calen algunes millores
☐ No és prou solidari ni acomodador
☐ No n’estic segur/a
Així, l’absència d’espais específics de pregària o la no interrupció de l’activitat docent durant festivitats religioses islàmiques es redefineixen com a proves d’islamofòbia. El caràcter laic i comú de la universitat pública desapareix i fan entrar exigències religioses al cor del funcionament acadèmic. En aquesta lògica la llibertat religiosa protegida per les lleis no és suficient: cal redefinir el funcionament ordinari de la universitat perquè incorpori les pràctiques musulmanes al funcionament habitual. Aquesta insistència no és accessòria ni anecdòtica. La centralitat dels espais de pregària i de la reorganització del temps acadèmic respon a una de les obsessions recurrents d’aquests entorns ideològics: traslladar la pràctica religiosa a l’espai públic i institucional com a mecanisme de normalització i de control social dels musulmans. No es tracta només de drets, sinó de fer de la universitat una extensió de l’ordre religiós, amb totes les conseqüències que això té per a la llibertat individual i el caràcter laic de l’espai acadèmic.
Campanya dels estudiants de la Universitat de Barcelona per reclamar espais per resar.
El conjunt de l’enquesta, el seu llenguatge i les demandes que legitima s’inscriuen en una lògica àmpliament documentada de l’òrbita dels Germans Musulmans: utilitzar el discurs de drets, seguretat emocional i inclusió per reconfigurar institucions laiques des de dins.
Islamofòbia causant de dany psicològic i fracàs acadèmic
En el tram final del qüestionari, l’enquesta entra en el terreny de la salut mental i ho fa d’una manera especialment problemàtica: converteix la islamofòbia en explicació universal de qualsevol inconvenient vital. Tot queda absorbit dins un únic marc causal: si hi ha malestar, bloqueig acadèmic o dificultat professional, la causa és la islamofòbia estructural del sistema universitari. No com una hipòtesi a contrastar, sinó com una conclusió implícita que l’enquesta demana confirmar.
En preguntar si l’experiència “islamofòbica” ha tingut un impacte psicològic “diagnosticat o no”, el formulari elimina qualsevol frontera entre medicina, emoció i percepció. El malestar subjectiu esdevé prova suficient, i la universitat passa a ser presentada com un espai que danya psicològicament els estudiants musulmans sense necessitat de cap criteri clínic. L’enquesta tanca el marc interpretatiu amb una atribució unívoca del dany: en cap cas el problema pot ser l’islam, les pràctiques religioses o la ideologia que les acompanya; la responsabilitat recau sempre i exclusivament en la institució a la que s’imputa el dany per ser estructuralment hostil als musulmans.
Diries que l’experiència islamofòbica va tenir un impacte en la teva salut mental, ja sigui formalment diagnosticat o no?
☐ Sí
☐ No
El mateix mecanisme s’estén a l’experiència educativa i a les decisions vitals. La por a la islamofòbia s’ofereix com a explicació preeminent de l’elecció d’estudis, de la trajectòria professional i de l’accés a pràctiques o oportunitats laborals. Qualsevol límit, renúncia o fracàs pot reinterpretar-se retrospectivament com a conseqüència d’un sistema pensat per perjudicar els musulmans. La complexitat desapareix: no hi ha factors múltiples, només una causa identitària que ho absorbeix tot.
Fins a quin punt la por a enfrontar-te a la islamofòbia va influir en les teves decisions acadèmiques o professionals?
☐ Gens
☐ Lleugerament
☐ Moderadament
☐ En gran mesura
☐ Prefereixo no dir-ho
Creus que la islamofòbia ha afectat el teu accés a pràctiques, oportunitats de networking o perspectives laborals?
(Si has respost que sí, explica-ho)
Amb aquest enfocament, l’enquesta culmina una operació ideològica clara: traslladar tota responsabilitat a la institució i exonerar qualsevol examen crític de les pràctiques, discursos o exigències religioses. La universitat apareix sempre com a culpable, mai com a espai de normes comunes ni com a marc legítim de conflicte i exigència. El malestar psicològic, el fracàs acadèmic i les dificultats professionals deixen de ser realitats complexes per convertir-se en proves automàtiques d’opressió.
Aquesta lògica no busca comprendre ni resoldre problemes reals, sinó construir un relat de greuge permanent que legitimi la pressió política, la reconfiguració identitària de la universitat i la imposició d’adaptacions confessionals. Al final, no és la convivència el que es reforça, sinó una visió segons la qual sempre són els altres els que han de canviar.
FEMYSO i l’òrbita dels Germans Musulmans
El relat que construeix aquesta enquesta no apareix en el buit ni és fruit d’una iniciativa improvisada. Encaixa plenament amb el marc ideològic de l’òrbita dels Germans Musulmans, amb els quals FEMYSO ha estat assenyalada reiteradament per vincles personals, discursius i estratègics.
L’estratègia sempre és utilitzar la lluita contra la “islamofòbia” com a palanca per pressionar institucions i redefinir el concepte de llibertat religiosa. El Ministeri de l’Interior francès va fer públic el maig de 2025 un informe sobre islamisme polític on situa FEMYSO dins l’ecosistema dels Germans Musulmans. Descriu l’organització com una estructura juvenil vinculada a xarxes paneuropees, amb una funció de formació i projecció institucional.
La proximitat ideològica entre FEMYSO i Germans Muslulmans es reflecteix en els espais, les persones i projectes compartits. Per exemple, el 2011, un informe del Consell d’Europa sobre islamofòbia, elaborat amb la participació d’actors vinculats a FEMYSO, incloïa la contribució de Tariq Ramadan, teòleg suís i nét del fundador dels Germans Musulmans. Sense acreditar una dependència orgànica, aquesta coincidència il·lustra el marc intel·lectual en què s’han mogut determinades iniciatives: el mateix llenguatge, les mateixes prioritats i una concepció expansiva de la llibertat religiosa que pressiona les institucions laiques perquè s’hi adaptin.
Una figura clau de FEMYSO és Intissar Kherigi, que va ocupar responsabilitats directives dins de FEMYSO i és filla de Rached Ghannouchi, històric dirigent del partit islamista tunisià Ennahdha, àmpliament descrit com a moviment inspirat en la tradició dels Germans Musulmans. Aquest parentiu no és una acusació en si mateix, però ha estat citat explícitament en debats polítics i documents europeus com a element rellevant per contextualitzar l’entorn ideològic de FEMYSO.
La lògica de la relació entre FEMYSO y la ideologia dels Germans Musulmans també es veu en polèmiques com la campanya del Consell d’Europa que vinculava “llibertat” i “hijab”, retirada després de la reacció política a França. La campanya va rebre crítiques perquè s’emmarcava en programes d’inclusió i lluita contra la discriminació, però realment era promoció d’un símbol religiós concret.
Campanya de FEMYSO a favor del vel finançada per la UE.
FEMYSO ha negat reiteradament qualsevol vincle estructural o ideològic amb la Germandat i ha denunciat campanyes de desprestigi. Tanmateix, el perfil de dirigents com Kherigi, els projectes compartits i el reconeixement institucional expliquen per què governs i informes oficials situen FEMYSO dins un continu ideològic que utilitza el discurs antidiscriminació per incidir políticament sobre universitats i institucions europees.
A Catalunya, aquest marc ideològic no opera de manera abstracta, sinó a través d’una xarxa d’associacions d’estudiants musulmans que han difós l’enquesta de manera coordinada a les xarxes socials. Perfils vinculats a col·lectius de joves musulmans de la UAB, la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona i altres campus de tot l’Estat han replicat el mateix missatge, el mateix enllaç i el mateix llenguatge, presentant la iniciativa com una acció col·lectiva del món estudiantil. Aquesta capil·laritat local és clau: permet que un discurs elaborat a Brussel·les baixi al terreny universitari català amb aparença d’espontaneïtat i representativitat, convertint associacions de campus en corretges de transmissió d’una agenda política més àmplia.
Més Percepcions de
Més sobre Germans Musulmans
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
El Partit Verd del Regne Unit guanya unes eleccions parcials amb publicitat en urdú i cantant “My blood is palestinian”
La policia de Londres manté la “ment oberta” sobre el motiu d’un apunyalament amb Allah Akbar en una escola
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
El Regne Unit vol atraure musulmans a zones rurals perquè “el camp és massa blanc i de classe mitjana”
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se