L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”

Però aquesta estratègia arriba just quan apareix una nova generació de candidats musulmans, formats i molt més organitzats, que ja no busquen influir des de fora, sinó competir electoralment. A Estrasburg, perfils com Cem Yoldas i Fahad Raja Muhammad mobilitzen el vot identitari en turc i àrab, proposen horaris segregats per sexes a les piscines i introdueixen reivindicacions d’arrel religiosa en la política municipal. Aquesta nova elit comunitària sap parlar el llenguatge de la República i, alhora, el de la identitat cultural i religiosa. I aquí rau la paradoxa: mentre l’esquerra tradicional es contorsiona per agradar, d’altres entren al camp polític sense complexos i amb una agenda islàmica explícita. El risc per a LFI i EELV és evident: en voler captivar aquest electorat, poden acabar cedint espai, credibilitat i fins i tot lideratge a actors que no comparteixen, ni de lluny, la seva visió de la laïcitat ni del projecte republicà.