L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”
Els discursos de LFI i dels Verds revelen una esquerra sotmesa als valors de l’islam, atrapada entre laïcitat, càlcul electoral i l’aparició de candidatures “comunitàries”.
La política francesa ha viscut una setmana marcada per dues declaracions que han revifat el vell debat sobre laïcitat, símbols religiosos i identitats polítiques. En pocs dies, una candidata de La France Insoumise (LFI) va presentar el vel islàmic com un “signe d’integració a la societat francesa”, i la líder dels Verds, Marine Tondelier, va assegurar davant una comissió parlamentària que “el laïcisme no s’aplica a les piscines” referint-se al burkini.
Les dues afirmacions, provinents de sectors diferents de l’esquerra, han estat interpretades com un nou símptoma de la desorientació del bloc progressista davant l’islamisme polític i el comunitarisme creixent en alguns territoris.
“Portar el vel és un signe d’integració”: la polèmica que desmunta el relat oficial de LFI
La controvèrsia sobre el vel islàmic va esclatar quan Sasha Bernert, candidata de La France Insoumise a les municipals de Saint-Jacques-de-la-Lande, va afirmar a una ràdio que portar el vel “és un signe d’integració” perquè, al seu parer, mostra dones musulmanes que “surten, treballen i participen a la societat”.
Aquestes paraules van córrer ràpidament per les xarxes i els mitjans perquè contradiuen directament el que Jean-Luc Mélenchon acabava de defensar davant la comissió parlamentària sobre els vincles entre partits i islamisme. Davant els diputats, el líder de LFI va assegurar que el seu moviment “mai no acceptarà una infiltració religiosa” i que la qüestió de la laïcitat és “fonamental”. Va insistir que el partit no manté cap relació amb xarxes islamistes, i que la comissió ja hauria “exonerat” LFI d’aquestes acusacions.
També va reclamar discerniment en l’ús del vel i va rebutjar que l’Estat reguli la roba de la gent adulta, afirmant que “a França l’Estat és laic, no el carrer”. Però mai no va presentar el vel com un instrument d’integració—una idea que no figura en el discurs oficial del partit. El contrast entre Mélenchon i Bernert ha alimentat la percepció que LFI envia missatges contradictoris segons el fòrum i el públic.
La líder de Els Verds diu que “El laïcisme no s’aplica a les piscines”
El 2 de desembre, Marine Tondelier, líder del partit ecologista EELV, va comparèixer davant la comissió parlamentària que investiga els vincles entre islamisme i partits polítics. Interrogada sobre el burkini, va afirmar que “el laïcisme no s’aplica a les piscines”, tot admetent que aquesta peça és religiosa però considerant que només calia tenir en compte criteris d’higiene.
Les paraules de Tondelier arriben en un moment en què el seu partit afronta una crisi interna profundament vinculada al paper de l’islam en els seus bastions electorals: Només uns dies abans de la intervenció de Tondelier, la regidora ecologista Sabrine Decanton anunciava que retirava la seva candidatura a l’alcaldia de Saint-Ouen. La raó: companys del seu propi partit li havien dit que la seva homosexualitat seria “un problema als barris populars”, barris on el vot musulmà és majoritari i sovint influït per normes religioses conservadores.
El missatge de Decanton va ser clar: la seva identitat com a dona lesbiana amenaça els resultats electorals en zones on predominen valors musulmans, just els contraris que EELV defensa oficialment.
Amabilitat amb l’islam mentre emergeix competència islàmica organitzada
L’esquerra francesa intenta navegar un terreny polític cada vegada més complex: vol mantenir un discurs progressista universalista. Alhora, evita qualsevol fricció amb un sector de l’electorat musulmà que considera essencial en molts barris. L’esquerra prefereix ser amable, moderar el seu llenguatge i adaptar-se a sensibilitats religioses per no perdre vot, fins i tot quan aquesta amabilitat entra en col·lisió amb els seus propis principis feministes, laics o LGTBI.
Però aquesta estratègia arriba just quan apareix una nova generació de candidats musulmans, formats i molt més organitzats, que ja no busquen influir des de fora, sinó competir electoralment. A Estrasburg, perfils com Cem Yoldas i Fahad Raja Muhammad mobilitzen el vot identitari en turc i àrab, proposen horaris segregats per sexes a les piscines i introdueixen reivindicacions d’arrel religiosa en la política municipal. Aquesta nova elit comunitària sap parlar el llenguatge de la República i, alhora, el de la identitat cultural i religiosa. I aquí rau la paradoxa: mentre l’esquerra tradicional es contorsiona per agradar, d’altres entren al camp polític sense complexos i amb una agenda islàmicaia explícita. El risc per a LFI i EELV és evident: en voler captivar aquest electorat, poden acabar cedint espai, credibilitat i fins i tot lideratge a actors que no comparteixen, ni de lluny, la seva visió de la laïcitat ni del projecte republicà.
Més sobre França
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
Decapiten la Verge Maria i destrueixen una rèplica de la cova de Lourdes a França
Destrueixen una estàtua de Jesús a l’església de Saint-Hilaire-du-Harcouët (França)
Atac a una escultura de Jesús a Utrecht
Assassinat a França durant un directe a TikTok un refugiat iraquià crític amb l’islam
Enginyer de software i predicador de Chicago: “L’islam ha de substituir totes les religions”
Malestar creixent a Rússia pels musulmans que resen al carrer
Kazakhstan multarà les dones que portin burka o niqab
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
El PSC de Cornellà defensa el burka i el niqab a les instal·lacions municipals
Els musulmans de Melilla i el PP defensen el burka i el niqab
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burka i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
