Kazakhstan comença a multar les dones que portin burka o niqab
La llei contra els vels facials es va aprovar a l’estiu però no existien sancions. Fins ara la feien complir sobretot els centres comercials que impedien l’entrada a persones amb el rostre cobert.
El Parlament del Kazakhstan ha aprovat en segona lectura una reforma legal que estableix multes per portar niqab o qualsevol peça que cobreixi el rostre i en dificulti la identificació en espais públics. Tot i que la prohibició ja s’havia introduït l’estiu del 2025, la seva aplicació pràctica havia recaigut sobretot en els centres comercials i altres empreses privades, que col·locaven cartells a les entrades advertint que no s’hi podia accedir amb el rostre cobert. Fins ara no existia un règim sancionador clar i la norma funcionava a través de mesures preventives adoptades pel sector privat, però amb la nova llei el govern consolida la prohibició i fixa per primera vegada penalitzacions econòmiques per als reincidents. L’aprovació d’aquest canvi, recollida per The Times of Central Asia i disponible aquí.
Primer un avís, després multa
La reforma incorpora un sistema de penalitzacions gradual. En una primera infracció, la persona rebrà únicament un avís oficial. En cas de reincidència, s’imposarà una multa de 78 dòlars, que s’elevarà a 86 dòlars a partir del 2026. El text estableix que la sanció s’aplicarà a qualsevol individu que porti peces que ocultin completament el rostre i impedeixin la identificació en espais públics, incloent-hi el niqab i el burca, però també altres cobertures facials no religioses. Per contra, peces com el hijab, la sheila o el khimar, que deixen la cara descoberta, continuen sent plenament legals. Amb aquesta estructura, el govern dota la prohibició d’un instrument punitiu que fins ara no existia i reforça la voluntat de controlar l’ús de cobertures facials en espais oberts al públic.
La prohibició del niqab i la burca al Kazakhstan no és un fenomen aïllat, sinó part d’una dinàmica regional cada vegada més visible: Uzbekistan i Tadjikistan també van il·legalitza el burka i el niqab argumentant que aquestes peces no formen part de la cultura nacional i que el seu ús s’associa amb influències estrangeres. El més decidit es Kirguizistan que organitza batudes policials per multar dones amb burka o niqab i fer afaitar homes barbuts.
Un país enfrontat a signes creixents d’islamització social
La introducció d’aquestes sancions coincideix amb un moment de debat intens sobre el paper de la religió a la societat kazakh. Tot i la tradició laica de l’Estat, en els darrers anys s’han observat indicis d’una islamització subtil, però persistent, que preocupa tant les autoritats com determinats sectors socials. L’episodi que va tenir més repercussió va ser la difusió d’una fotografia on apareixien nenes amb burca sostenint una bandera kazakh amb inscripcions en alfabet àrab. El diputat Yermurat Bapi va advertir que no es tractava d’un simple acte provocador, sinó d’un “desafiament a la societat, a l’estat i a les tradicions nacionals”. Bapi, que ja havia defensat el veto al niqab i al hijab en espais públics, va insistir que la reacció política era imprescindible per evitar l’arrelament de moviments més radicals.
A les xarxes socials, grups que promouen un projecte de califat centreasiàtic han intensificat les crítiques contra les tradicions locals, han menyspreat celebracions com el Nauryz i han qüestionat elements essencials de la cultura preislàmica. Aquest soroll digital, encara que minoritari, ha contribuït a fer més visible la tensió creixent entre el model d’islam que l’Estat vol preservar —moderat, culturalment integrat i sota supervisió institucional— i l’aparició de corrents més rígids i transnacionals.
L’Estat reforça el control institucional de la religió
Kazakhstan, igual que la resta de l’Àsia Central, estructura la vida religiosa a través d’un organisme centralitzat, l’Administració Espiritual dels Musulmans del Kazakhstan (DUMK), que regula l’activitat de les mesquites i valida la formació i el nomenament dels imams. Tot i que el país garanteix formalment la llibertat religiosa, la supervisió estatal és estreta i pretén evitar la proliferació de moviments no alineats amb la tradició hanafí, considerada la base del “model islàmic nacional”.
La religiositat, però, està en fase d’expansió, especialment entre la joventut i les regions del sud, on augmenta el nombre de mesquites i de pelegrins. Alguns analistes assenyalen que persones educades en centres islàmics estrangers o vinculades a ONG religioses han començat a ocupar posicions d’influència, cosa que ha generat debat sobre una possible penetració d’un “islam polític suau” a les institucions públiques.
En aquest context, la introducció d’un règim sancionador no és només una mesura administrativa destinada aclarir una norma existent, sinó un missatge polític: l’Estat no renuncia al control de l’espai públic ni al seu caràcter secular. Allò que fins ara aplicaven els centres comercials com a prevenció passa ara a tenir el segell institucional del govern, convertint-se en peça d’una estratègia més àmplia per reforçar la identitat nacional i contenir pressions religioses percebudes com a externalitzades o desestabilitzadores.
Més Percepcions de
Més sobre el burka
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam
La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes
El nou hijab de la policia del Regne Unit busca “preservar la dignitat de la dona” i millorar la seguretat
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se