L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”
Els discursos de LFI i dels Verds revelen una esquerra sotmesa als valors de l’islam, atrapada entre laïcitat, càlcul electoral i l’aparició de candidatures «comunitàries».
La política francesa ha viscut una setmana marcada per dues declaracions que han revifat el vell debat sobre laïcitat, símbols religiosos i identitats polítiques. En pocs dies, una candidata de La France Insoumise (LFI) va presentar el vel islàmic com un “signe d’integració a la societat francesa”, i la líder dels Verds, Marine Tondelier, va assegurar davant una comissió parlamentària que “el laïcisme no s’aplica a les piscines” referint-se al burkini.
Les dues afirmacions, provinents de sectors diferents de l’esquerra, han estat interpretades com un nou símptoma de la desorientació del bloc progressista davant l’islamisme polític i el comunitarisme creixent en alguns territoris.
“Portar el vel és un signe d’integració”: la polèmica que desmunta el relat oficial de LFI
La controvèrsia sobre el vel islàmic va esclatar quan Sasha Bernert, candidata de La France Insoumise a les municipals de Saint-Jacques-de-la-Lande, va afirmar a una ràdio que portar el vel “és un signe d’integració” perquè, al seu parer, mostra dones musulmanes que “surten, treballen i participen a la societat”.
Aquestes paraules van córrer ràpidament per les xarxes i els mitjans perquè contradiuen directament el que Jean-Luc Mélenchon acabava de defensar davant la comissió parlamentària sobre els vincles entre partits i islamisme. Davant els diputats, el líder de LFI va assegurar que el seu moviment “mai no acceptarà una infiltració religiosa” i que la qüestió de la laïcitat és “fonamental”. Va insistir que el partit no manté cap relació amb xarxes islamistes, i que la comissió ja hauria “exonerat” LFI d’aquestes acusacions.
També va reclamar discerniment en l’ús del vel i va rebutjar que l’Estat reguli la roba de la gent adulta, afirmant que “a França l’Estat és laic, no el carrer”. Però mai no va presentar el vel com un instrument d’integració—una idea que no figura en el discurs oficial del partit. El contrast entre Mélenchon i Bernert ha alimentat la percepció que LFI envia missatges contradictoris segons el fòrum i el públic.
La líder de Els Verds diu que «El laïcisme no s’aplica a les piscines”
El 2 de desembre, Marine Tondelier, líder del partit ecologista EELV, va comparèixer davant la comissió parlamentària que investiga els vincles entre islamisme i partits polítics. Interrogada sobre el burkini, va afirmar que “el laïcisme no s’aplica a les piscines”, tot admetent que aquesta peça és religiosa però considerant que només calia tenir en compte criteris d’higiene.
Les paraules de Tondelier arriben en un moment en què el seu partit afronta una crisi interna profundament vinculada al paper de l’islam en els seus bastions electorals: Només uns dies abans de la intervenció de Tondelier, la regidora ecologista Sabrine Decanton anunciava que retirava la seva candidatura a l’alcaldia de Saint-Ouen. La raó: companys del seu propi partit li havien dit que la seva homosexualitat seria “un problema als barris populars”, barris on el vot musulmà és majoritari i sovint influït per normes religioses conservadores.
El missatge de Decanton va ser clar: la seva identitat com a dona lesbiana amenaça els resultats electorals en zones on predominen valors musulmans, just els contraris que EELV defensa oficialment.
Amabilitat amb l’islam mentre emergeix competència islàmica organitzada
L’esquerra francesa intenta navegar un terreny polític cada vegada més complex: vol mantenir un discurs progressista universalista. Alhora, evita qualsevol fricció amb un sector de l’electorat musulmà que considera essencial en molts barris. L’esquerra prefereix ser amable, moderar el seu llenguatge i adaptar-se a sensibilitats religioses per no perdre vot, fins i tot quan aquesta amabilitat entra en col·lisió amb els seus propis principis feministes, laics o LGTBI.
Però aquesta estratègia arriba just quan apareix una nova generació de candidats musulmans, formats i molt més organitzats, que ja no busquen influir des de fora, sinó competir electoralment. A Estrasburg, perfils com Cem Yoldas i Fahad Raja Muhammad mobilitzen el vot identitari en turc i àrab, proposen horaris segregats per sexes a les piscines i introdueixen reivindicacions d’arrel religiosa en la política municipal. Aquesta nova elit comunitària sap parlar el llenguatge de la República i, alhora, el de la identitat cultural i religiosa. I aquí rau la paradoxa: mentre l’esquerra tradicional es contorsiona per agradar, d’altres entren al camp polític sense complexos i amb una agenda islàmicaia explícita. El risc per a LFI i EELV és evident: en voler captivar aquest electorat, poden acabar cedint espai, credibilitat i fins i tot lideratge a actors que no comparteixen, ni de lluny, la seva visió de la laïcitat ni del projecte republicà.
Més sobre França
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
Musulmà agredeix una dona al centre de Barcelona al crit de «puta cristiana»
Apunyalat per ser cristià a Washington
Els Reis d’Orient de Guissona no saluden el Nen Jesús per la inclusió dels musulmans
Allah Akbar contra el pessebre de Brescia
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
Decapiten la Verge Maria i destrueixen una rèplica de la cova de Lourdes a França
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?