Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS

La Diputació de Biscaia alerta que famílies del Marroc arriben en avió com a turistes i deixen els fills a centres d’acollida. Ni tan sols son pobres.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

La notícia publicada aquest 20 de setembre per El Correo posa sobre la taula un fenomen que les autoritats basques i d’altres llocs ja han detectat anteriorment: pares marroquins que deixen els seus fills amb la intenció que siguin tutelats pel sistema de protecció de menors.

Famílies de classe mitjana marroquina

El perfil d’aquests menors no acompanyats no és l’habitual. No son nois de pobles remots del Marroc o Algèria o fills de pastors. Alguns venen de Casablanca, Tinghir i d’altres municipis. Fins i tot procedeixen de famílies de classe mitjana, amb pares polítics o advocats”, explica el diari.

Aquestes famílies arriben a Bilbao per mitjans propis, de vegades en avió i amb visat de turista, i deixen els menors perquè entrin en centres d’ajuda i es beneficiïn de la xarxa d’acollida foral.

De l’avió a comissaria amb instruccions

El fenomen inclou pràctiques detallades. Segons relata El Correo, molts d’aquests menors arriben alliçonats: amaguen el passaport o el visat durant 90 dies per evitar que es descobreixi la seva situació i, de sobte, apareix el CNIE (document nacional marroquí). L’estratègia és aprofitar les vacances per visitar Bilbao i abans de tornar els indiquen on és la comissaria i els ensenyen les paraules màgiques “Menor, policia!” o els fan un paper amb la frase “soc menor no acompanyat. Necessito ajuda”.

Altres estratègies és explicar que han creuat l’Estret en patera i han arribat a Euskadi en autobús. La policia admet que sap que és mentida perquè hi hauria registres però no hi poden fer res.

Un portaveu de la comunitat marroquina a Biscaia ho confirma a El Correo: Conec uns quants casos, em consta. Segons explica, els progenitors volen oferir-los una millor educació i assistència sanitària. També confessa que no son pobres: “Es tracta de famílies amb una situació econòmica acomodada a les quals se’ls concedeix el visat per viatjar amb els fills per fer turisme. No el donen a tothom: un dels requisits és acreditar ingressos i tenir feina”.

Famílies amb recursos i menors amb expectatives elevades

Aquest nou perfil de menors sorprèn també per l’aparença: “Alguns arriben amb ortodòncia, iPhone a la butxaca i sabatilles Adidas de 100 euros. Algunes noies llueixen pírcings i joies d’or”, expliquen fonts internes. Un educador citat pel diari destaca la diferència: “Ara tenim un grup molt bo de nois amb cert poder adquisitiu. Or en pols per a nosaltres. No només no donen problemes, sinó que ens ajuden”.

Tot i això, alguns arriben amb expectatives massa elevades: es queixen de la roba i del menjar dels centres, i esperen un nivell de vida que el sistema d’acollida no pot garantir.

Sospita de màfies darrere el fenomen “Erasmus gratuït”

Les autoritats forals sospiten que aquesta pràctica no és espontània. Fonts de la Diputació apunten que podria haver-hi mafies de tracta que actuen com a intermediaris i que donen instruccions a les famílies sobre com aconseguir que els fills siguin admesos a la xarxa de protecció. Aquestes xarxes s’haurien normalitzat en alguns municipis d’origen, on els progenitors assumeixen que deixar els menors a l’altra banda de l’Estret garanteix una educació i una atenció sanitària que no poden oferir-los al seu país.

Des de Biscaia, alguns responsables socials comparen la situació amb “un Erasmus gratuït”, una mena de via paral·lela per accedir a serveis públics europeus. L’arribada de germans en cadena, famílies nombroses i menors ben preparats alimenta la sensació que es tracta d’un fenomen creixent i organitzat. Tot i les dificultats per destapar cada cas, la combinació d’interessos familiars i possibles intermediaris fa témer que aquesta pràctica s’estigui consolidant com una nova ruta migratòria encoberta.

Més sobre MENAS

Les batalles entre MENAS i indígenes de Marcilla (Navarra) encenen la revolta veïnal

Els enfrontaments entre menors migrants del centre d’acollida i joves del poble han encès la indignació veïnal. Els habitants denuncien

Els MENA a Andalusia costen 4500 € al mes

Andalusia ja gasta 141 milions l’any per mantenir 2600 MENAs. Haurà d’afegir 74 milions més per acollir-ne 1.400 addicionals

MENAS marroquins amb pals i ganivets per agredir els joves de Piera

Una dotzena de joves escapa d’un centre d’acollida amb bats i ganivets per atacar adolescents locals. Es preparen manifestacions.

Eivissa paga als empresaris 8000 € per cada menor migrant no acompanyat (Mena)

El Consell Insular d’Eivissa adjudica a SAMU un contracte de 7 milions d’euros públics que inclou un benefici de 200.000 € cada any.

A Dosrius van convertir l’alberg de joventut en un centre de MENAS i ara viuen amb por

Mas Silvestre va passar d’acollir joves catalans de vacances a acollir menors estrangers. Ara tenen atracaments a navalla i agressions sexuals.

Madrid gasta uns 7000 € per cada menor no acompanyat

La Comunitat de Madrid ha incrementat un 1.566 % el nombre de menors tutelats entre 2019 i 2025.

Més Percepcions de

Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica

L’esquerra ecologista proposa festius islàmics, eliminar restriccions al vel o reforçar el suport a mesquites i associacions islàmiques. El pla busca augmentar la visibilitat i la integració de l’islam a la vida pública d’Alemanya.

Quebec prohibeix també el vel islàmic a les escoles bressol i veta les mascaretes sanitàries als serveis públics

L’implacable ministre de laïcitat justifica la prohibició de la mascareta a les institucions públiques “perquè la pandèmia ja ha passat i veure’s la cara és la base de la comunicació humana”. També ha deixat clar “que les nostres institucions no son llocs de culte”.

Dones musulmanes perden la feina a les escoles de Montreal per negar-se a complir la llei del Quebec contra el hijab

Monitores de menjador o d’extraescolar, conserges o personal administratiu ja no poden portar el vel islàmic a les escoles del Quebec. Unes 150 han preferit perdre la feina a respectar la llei.

Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab

El metge va demanar retirar el niqab perquè assegurava que la pacient no parlava bé anglès i que tenia dificultats per entendre-la durant la consulta. El marit va posar una queixa per racisme.

Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels

Els fidels d’una mesquita de Maine aparquen malament cada divendres i les autoritats els multen i retiren els vehicles. El responsable del servei de grues es fa viral amb una frase: “un Honda Civic vermell és un Honda Civic vermell”.

El sindicat policial de Berlín no vol agents amb hijab: “Ja n’hi ha prou de fer servir l’opressió patriarcal per guanyar vots”

Els agents contesten amb contundència la proposta dels Verds i alerten del risc de barrejar religió i autoritat pública. Afirmen que la policia “no pot convertir-se en un espai de representació ideològica o religiosa”.

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i treballadors i ara afecta també els pares que participen en activitats escolars.

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis socials i per una via especial perquè tenia sobrepès. Ara diu que no atacarà musulmans.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt