Pakistanès assassina la seva filla a Anglaterra i ningú diu res per no ser racista
Metges, professors, serveis socials i veïns no van dir res dels maltractaments que patia la nena des que va néixer. El pare la va matar amb 10 anys després d’una vida de tortures.
L’agost de 2023, Sara Sharif, de només 10 anys, va ser trobada morta a casa seva a Woking (Anglaterra). El seu cos presentava múltiples lesions, algunes recents i altres antigues. Segons The Guardian, Sara Sharif presentava almenys 71 lesions externes, incloent contusions, abrasions, ferides compatibles amb cremades i fractures, signes inequívocs d’un maltractament prolongat i repetit. La revisió oficial del Surrey Safeguarding Children Partnership conclou que la nena havia estat sotmesa a “violència prolongada, coercitiva i sistemàtica” durant anys.
L’informe que ha sortit a la llum és igual d’esgarrifós que les lesions: revela que cap professional va intervenir amb contundència tot i les diverses oportunitats de protecció. Mestres, sanitaris i serveis socials van detectar irregularitats, però la revisió conclou que “la por de ser percebuts com a racistes” va frenar preguntes essencials, va aturar denúncies i va deixar la nena completament desprotegida fins al final.
Veïns que sospitaven… i que no van parlar
La revisió oficial explica que els veïns de la família Sharif no eren cecs al que passava: tenien la sensació que “alguna cosa no anava bé” amb la nena i que podia estar sent maltractada. Alguns van comentar entre ells la possibilitat de trucar a la policia o als serveis socials. Però aquesta inquietud mai no es va traduir en una denúncia formal. Diversos relats recollits després de la mort de Sara indiquen que al veïnat hi havia preocupacions concretes sobre el seu benestar que simplement no van arribar a cap autoritat.
La clau, segons la revisió, és tan clara com devastadora: molts veïns reconeixen que no van avisar per por de ser titllats de “racistes”, especialment a les xarxes socials, atès que es tractava d’una família d’origen pakistanès. L’informe recull literalment que “la raça va ser un impediment per informar d’un possible abús infantil” i que alguns adults temien ser assenyalats públicament si s’equivocaven.
Pare violent, mestres absents i hijab als 7 anys
La revisió oficial descriu Urfan Sharif com un pare violent, controlador i manipulador, amb un historial conegut d’abusos domèstics i de comportament coercitiu. Aquestes dades no eren cap secret: constaven en registres previs i havien estat comunicades a diversos serveis públics.
Els mestres de Sara també havien detectat hematomes recurrents, excuses incoherents i un aïllament creixent de la nena. Malgrat aquest panorama, l’informe conclou que els professionals van ser “sobrepassats i enganyats” pel pare, i sobretot, que no van seguir els protocols mínims d’investigació, permetent que la situació empitjorés fins a un punt irreversible.
Un element clau que la revisió destaca —i que diversos professionals van reconèixer a posteriori— és que Sara va començar a portar hijab de manera sobtada cap els 7 anys. Aquest canvi va generar inquietud interna, però ningú va gosar preguntar per por de “causar ofensa” o de ser percebut com algú que qüestionava una pràctica religiosa. Segons l’informe, aquest silenci va ser crític: el hijab va permetre amagar lesions visibles al cap i al rostre, incloent contusions, talls i marques consistents amb maltractament continuat.
Els revisors ho expressen sense embuts: “la por a ser acusats de racisme va impedir preguntes que podien haver revelat l’abús”. Aquest temor, sumat a la manca de coordinació institucional, va deixar Sara atrapada en un entorn de violència sense cap adult disposat a enfrontar la realitat.
Una mare ignorada i sistema trencat
La mare de Sara és polonesa i va perdre la custòdia de la nena en el procés de divorci. Feia anys que avisava que alguna cosa no anava bé però igual que durant el divorci ningú li va fer cas. Quan va veure la nena per última vegada, va notar canvis preocupants: Sara estava més tensa, menys comunicativa, i li va confessar que volia tornar amb ella. Però els tribunals i els serveis socials van mantenir la custòdia al pare, malgrat el seu historial. La mare va denunciar repetidament que se la tractava com una exagerada, com algú que “no acceptava la situació”, i que les seves preocupacions van ser sistemàticament descartades.
Després de la mort de la nena, Olga va descriure el que va viure com una “tragedia anunciada”. Va afirmar que havia alertat sobre la conducta violenta del pare, sobre la manera com Sara cada cop semblava més espantada. Cap d’aquestes alertes va fer reaccionar el sistema. Per això, quan finalment va haver d’identificar el cos de Sara, la mare va dir una frase que ha quedat gravada en tots els qui han seguit el cas: “No reconeixia la meva filla. La van deixar sola, i ningú la va protegir.” L’informe oficial li dona, en gran part, la raó: el sistema va fallar, els professionals van fallar, i la por social a semblar racista va pesar més que la veu d’una mare que només volia evitar exactament aquest final.
Més sobre Regne Unit
Una formació a escoles britàniques diu als professors que les violacions de “certa religió” són “desinformació”
Sense càstig per a refugiat sirià al Regne Unit que tocava el cul a noies perquè ‘desconeix les lleis’
L’alcalde musulmà de Tower Hamlets (Londres) defensa una cursa que prohibeix la participació de dones
L’ex primer ministre independentista d’Escòcia impulsa una xarxa per situar musulmans en llocs de poder
Apunyalar per defensar l’islam d’una ofensa no té conseqüencies al Regne Unit
La sanitat pública del Regne Unit (NHS) diu que prohibir el matrimoni entre cosins “estigmatitza les comunitats”
Més Percepcions de
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burca i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Alemanya absol un acusat de comprar una nena de 12 anys com a esposa i esclava domèstica
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
L’ajuntament d’Amposta (ERC) publica ofertes de feina “només per a irregulars”
Amenaça de bomba a una escola d’Alemanya per prohibir el mocador de musulmana
Una església de Bergamo serà una mesquita amb sospites de finançament de Qatar
El nou partit musulmà MuRo27 vol prendre Roma a les eleccions de 2027
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
L’Allah Akbar ha tocat a Dresden. La policia no relaciona l’atac amb “les declaracions polítiques”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?