Musulmans protesten pel «No Hijab Day» de Leicester que proposa «posar el hijab a un home»

Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a «viure l’experiència» i mostrar «solidaritat».

El cartell del No Hijab Day de la Secular Society de Leicester

El dia 1 de febrer no és una data qualsevol per al debat sobre el vel islàmic al Regne Unit. És el dia que es celebra arreu el World Hijab Day, una campanya internacional que convida dones no musulmanes a posar-se el hijab durant una jornada com a gest de suport simbòlic. La iniciativa apel·la explícitament a escoles, entitats i llocs de treball amb una crida explicita: «Mostreu solidaritat amb les dones musulmanes que decideixen portar el hijab».

Els organitzadors animen a compartir cartells de suport a les xarxes, penjar fotos col·lectives amb el mocador i difondre missatges com «Donem suport amb orgull al #WorldHijabDay» per visibilitzar la causa. L’objectiu declarat és combatre la discriminació i «celebrar la força» de les dones que el porten. Fins i tot, la campanya també surt al carrer amb paradetes informatives que conviden dones occidentals a provar-se el hijab durant un dia com a gest de «solidaritat». Algunes escoles, universitats i empreses hi participen demanant a les dones que es posin el mocador com a mínim una estona durant la jornada.

Planten cara amb el No Hijab Day per donar veu a dones reprimides pel hijab

El sector laic de Leicester ha decidit organitzar la seva pròpia resposta. La Leicester Secular Society convoca el mateix diumenge dia 1 de febrer el No Hijab Day. Ho presenten com una trobada pública per donar suport a dones i nenes que rebutgen el hijab i denunciar-lo com a eina de control social, coacció i modèstia forçada.

L’acte s’emmarca en la iniciativa internacional #NoHijabDay, impulsada per l’activista exmusulmana Yasmine Mohammed, que reclama “honestedat” sobre la realitat de milions de dones que no poden escollir lliurement si portar vel o no. Segons els promotors, a Occident el hijab sovint es presenta com una peça “empoderadora”, però aquesta narrativa —afirmen— ignora les experiències de dones que l’han patit com una imposició. .

Els organitzadors sostenen que el vel no neix d’una decisió personal sinó de pressió familiar, coacció comunitària o amenaces legals i violència. Recorden que en alguns països negar-se a portar-lo pot comportar sancions, agressions o fins i tot presó. “Tractar-lo com una simple elecció estètica esborra les veus de qui no ha pogut triar”, argumenten

El testimoni de dones víctimes del vel

L’acte alternatiu de la Leicester Secular Society porta per títol No Hijab Day: Lived experiences of female ex-Muslims. Lluny de ser una acció simbòlica o una simple contracampanya, la jornada es planteja com un espai de testimonis. Inclou una taula rodona on diverses dones exmusulmanes explicaran en primera persona què va significar per a elles créixer sota la pressió del vel i, posteriorment, abandonar-lo.

L’objectiu és posar llum a històries que rarament arriben al debat públic i que sovint només circulen en cercles molt reduïts o en grups de suport. Relats de rebuig familiar, control sobre la vestimenta, imposicions religioses, matrimonis forçats o estigmatització social que contrasten amb la imatge del hijab com a simple opció estètica o expressió d’empoderament. Per a moltes d’aquestes dones, treure’s el vel no va ser un gest menor, sinó un trencament amb el seu entorn i l’inici d’un procés difícil de reconstrucció personal.

En aquest context, el polèmic cartell amb el lema «Put your hijab on a man» —que mostra homes amb vel— no és tant el centre de l’acte com una provocació visual deliberada. Els seculars l’utilitzen com a recurs satíric per invertir els rols i subratllar que aquesta norma recau gairebé exclusivament sobre les dones. Defensen que volen sacsejar consciències i obrir un debat incòmode: què passaria si la mateixa exigència s’imposés als homes?

La trobada es completarà amb un torn obert de preguntes amb el públic. Per motius de seguretat, cal inscripció prèvia, i l’entrada és gratuïta per als socis i de pagament per a la resta d’assistents.

El Consell de les Mesquites diu «islamofòbia»

El Consell de Mesquites de Leicestershire ha enviat una queixa formal als responsables del Leicester Secular Society per demanar la retirada del cartell i qüestionar la celebració del No Hijab Day. En el comunicat, els representats comunitaris asseguren que la imatge presenta el hijab com a símbol d’opressió i considera que això estigmatitza les dones musulmanes que el porten per convicció.

Segons el Consell, el missatge és “ofensiu”, “divisiu” i “socialment irresponsable”, i pot contribuir a reforçar estereotips negatius en un context que —afirmen— ja registra episodis creixents d’hostilitat cap a la comunitat musulmana. També alerten que associar el vel amb submissió o repressió invisibilitza les dones que el viuen com una expressió de fe personal.

La campanya mundial del #NoHijabDay: el vel no és intocable

El que passa a Leicester forma part d’un moviment més ampli que creix arreu d’Occident. El No Hijab Day ha deixat de ser una simple campanya simbòlica per convertir-se en una jornada internacional amb convocatòries presencials davant espais emblemàtics de Vancouver, San Francisco, Washington, Nova York, Londres o Brussel·les. Disposa de la web nohijabday.com i promou etiquetes a les xarxes com #NoHijabDay, #BurnYourHijab, #LetWomenChoose, #EndHijabLaws o #WomenLifeFreedom. Paral·lelament, entitats com Ex-Muslims International i el Council of Ex-Muslims of Britain promouen accions de protesta i solidaritat amb les dones que s’enfronten a lleis del vel obligatori, especialment a l’Iran. L’objectiu és clar: denunciar que, per a milions de dones, el hijab no és una elecció, sinó una imposició legal, familiar o comunitària.

A diferència del relat oficial que presenta el vel com a símbol d’empoderament, aquestes campanyes posen el focus en la llibertat de treure-se’l i en el dret a criticar-lo obertament. Després d’anys d’acceptació acrítica, cada cop més sectors de la societat britànica i europea comencen a qüestionar aquest consens i a donar espai a les veus dissidents. Més que una polèmica local, el que s’intueix és un canvi de clima cultural: el debat sobre el hijab ja no és tabú.

Més Percepcions de

Més sobre hijabis

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició

Dones (i homes) d’esquerres fan vídeos posant-se el vel contra la proposta de RN de prohibir-lo a l’espai públic.

Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic

Un membre de la Lliga dels Drets Humans anuncia denúncies contra els qui proposin prohibir el vel per «incitació a la discriminació religiosa»

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt