Musulmans protesten pel «No Hijab Day» de Leicester que proposa «posar el hijab a un home»
Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a «viure l’experiència» i mostrar «solidaritat».
El cartell del No Hijab Day de la Secular Society de Leicester
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
El dia 1 de febrer no és una data qualsevol per al debat sobre el vel islàmic al Regne Unit. És el dia que se celebra arreu el World Hijab Day, una campanya internacional que convida dones no musulmanes a posar-se el hijab durant una jornada com a gest de suport simbòlic. La iniciativa apel·la explícitament a escoles, entitats i llocs de treball amb una crida explícita: «Mostreu solidaritat amb les dones musulmanes que decideixen portar el hijab».
Els organitzadors animen a compartir cartells de suport a les xarxes, penjar fotos col·lectives amb el mocador i difondre missatges com «Donem suport amb orgull al #WorldHijabDay» per visibilitzar la causa. L’objectiu declarat és combatre la discriminació i «celebrar la força» de les dones que el porten. Fins i tot la campanya també surt al carrer amb paradetes informatives que conviden dones occidentals a provar-se el hijab durant un dia com a gest de «solidaritat». Algunes escoles, universitats i empreses hi participen demanant a les dones que es posin el mocador com a mínim una estona durant la jornada.
Planten cara amb el No Hijab Day per donar veu a dones reprimides pel hijab
El sector laic de Leicester ha decidit organitzar la seva pròpia resposta. La Leicester Secular Society convoca el mateix diumenge dia 1 de febrer el No Hijab Day. Ho presenten com una trobada pública per donar suport a dones i nenes que rebutgen el hijab i denunciar-lo com a eina de control social, coacció i modèstia forçada.
L’acte s’emmarca en la iniciativa internacional #NoHijabDay, impulsada per l’activista exmusulmana Yasmine Mohammed, que reclama “honestedat” sobre la realitat de milions de dones que no poden escollir lliurement si portar vel o no. Segons els promotors, a Occident el hijab sovint es presenta com una peça “empoderadora”, però aquesta narrativa —afirmen— ignora les experiències de dones que l’han patit com una imposició.
Els organitzadors sostenen que el vel no neix d’una decisió personal, sinó de pressió familiar, coacció comunitària o amenaces legals i violència. Recorden que en alguns països negar-se a portar-lo pot comportar sancions, agressions o fins i tot presó. “Tractar-lo com una simple elecció estètica esborra les veus de qui no ha pogut triar”, argumenten.
El testimoni de dones víctimes del vel
L’acte alternatiu de la Leicester Secular Society porta per títol No Hijab Day: Lived experiences of female ex-Muslims. Lluny de ser una acció simbòlica o una simple contracampanya, la jornada es planteja com un espai de testimonis. Inclou una taula rodona on diverses dones exmusulmanes explicaran en primera persona què va significar per a elles créixer sota la pressió del vel i, posteriorment, abandonar-lo.
L’objectiu és posar llum a històries que rarament arriben al debat públic i que sovint només circulen en cercles molt reduïts o en grups de suport. Relats de rebuig familiar, control sobre la vestimenta, imposicions religioses, matrimonis forçats o estigmatització social que contrasten amb la imatge del hijab com a simple opció estètica o expressió d’empoderament. Per a moltes d’aquestes dones, treure’s el vel no va ser un gest menor, sinó un trencament amb el seu entorn i l’inici d’un procés difícil de reconstrucció personal.
En aquest context, el polèmic cartell amb el lema «Put your hijab on a man» —que mostra homes amb vel— no és tant el centre de l’acte com una provocació visual deliberada. Els seculars l’utilitzen com a recurs satíric per invertir els rols i subratllar que aquesta norma recau gairebé exclusivament sobre les dones. Defensen que volen sacsejar consciències i obrir un debat incòmode: què passaria si la mateixa exigència s’imposés als homes?
La trobada es completarà amb un torn obert de preguntes amb el públic. Per motius de seguretat, cal inscripció prèvia, i l’entrada és gratuïta per als socis i de pagament per a la resta d’assistents.
El Consell de les Mesquites diu «islamofòbia»
El Consell de Mesquites de Leicestershire ha enviat una queixa formal als responsables de la Leicester Secular Society per demanar la retirada del cartell i qüestionar la celebració del No Hijab Day. En el comunicat, els representants comunitaris asseguren que la imatge presenta el hijab com a símbol d’opressió i consideren que això estigmatitza les dones musulmanes que el porten per convicció.
Segons el Consell, el missatge és “ofensiu”, “divisiu” i “socialment irresponsable”, i pot contribuir a reforçar estereotips negatius en un context que —afirmen— ja registra episodis creixents d’hostilitat cap a la comunitat musulmana. També alerten que associar el vel amb submissió o repressió invisibilitza les dones que el viuen com una expressió de fe personal.
La campanya mundial del #NoHijabDay: el vel no és intocable
El que passa a Leicester forma part d’un moviment més ampli que creix arreu d’Occident. El No Hijab Day ha deixat de ser una simple campanya simbòlica per convertir-se en una jornada internacional amb convocatòries presencials davant espais emblemàtics de Vancouver, San Francisco, Washington, Nova York, Londres o Brussel·les. Disposa de la web nohijabday.com i promou etiquetes a les xarxes com #NoHijabDay, #BurnYourHijab, #LetWomenChoose, #EndHijabLaws o #WomenLifeFreedom. Paral·lelament, entitats com Ex-Muslims International i el Council of Ex-Muslims of Britain promouen accions de protesta i solidaritat amb les dones que s’enfronten a lleis del vel obligatori, especialment a l’Iran. L’objectiu és clar: denunciar que, per a milions de dones, el hijab no és una elecció, sinó una imposició legal, familiar o comunitària.
A diferència del relat oficial que presenta el vel com a símbol d’empoderament, aquestes campanyes posen el focus en la llibertat de treure-se’l i en el dret a criticar-lo obertament. Després d’anys d’acceptació acrítica, cada cop més sectors de la societat britànica i europea comencen a qüestionar aquest consens i a donar espai a les veus dissidents. Més que una polèmica local, el que s’intueix és un canvi de clima cultural: el debat sobre el hijab ja no és tabú.
Més Percepcions de
Més sobre hijabis
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
La principal organització islàmica dels EUA demana pressions diplomàtiques perquè l’Azerbaidjan permeti el hijab a les escoles
La Generalitat ofereix als instituts materials que defensen el vel islàmic i qüestionen el feminisme occidental
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica
Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts
Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
















