La hipoteca és ‘fer la guerra a Allah’: el discurs del banc islàmic per captar fidels i diners a Catalunya
Una líder islamista que defensa el burka, diners públics i infiltració en l’economia social catalana per legitimar un sistema financer sotmès a la sharia. Així funciona el banc islàmic català.
A Catalunya arrela un projecte financer opac liderat per Najia Lotfi, exdiputada del partit islamista marroquí PJD alineat amb el pensament dels Germans Musulmans. Tot i aquest bagatge, Lotfi va rebre 50.000 euros en subvencions de l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat d’Ada Colau. Amb el govern de Jaume Collboni la seva organització s’ha integrat dins la roda de l’Economia Social i Solidària (ESS) on té accés a suport públic, subcencions, promoció i contractació pública. Lofti es va fer coneguda a les xarxes per defensar el burka a TVE com una opció cultural i religiosa voluntària.
Najia Lofti defensant el burka com a opció voluntària.
Amb aquest perfil i tot i no tenir llicència bancària ni supervisió de cap autoritat, ha aconseguit desplegar un entramat que funciona com una entitat de crèdit encoberta. Als seus propis webinars de YouTube explica que “treballem com un banc”, “substituïm el banc” i “oferim una supervisió religiosa que els bancs no poden donar”. Però no són un banc. I en qualsevol país europeu, operar com ho fan ells sota criteris religiosos i sense regulació és inviable legalment.
Un model que funciona com un banc… però sense ser-ho
En els webinars, CoopHalal expliquen amb naturalitat que operen com una alternativa islàmica al sistema financer. Parlen d’“avaluacions”, “fons de garantia”, “gestió de riscos”, “carteres d’inversió”, “contractes de finançament” o “mecanismes de control”, totes elles funcions pròpies d’una entitat bancària supervisada. L’únic element diferencial és que afegeixen una capa de “compliance islàmic”: imams i “experts” religiosos verifiquen que tota operació compleixi criteris de la sharia.
Najia Lofti amb la batllessa que va finançar el seu projecte. Facebook.
Aquest mecanisme els permet vendre el producte com si fos una solució “ètica”, però no estan subjectes a la regulació europea sobre solvència, protecció del consumidor, prevenció de blanqueig de capitals ni assegurança de dipòsits. Els usuaris aporten diners a un fons comú, però aquests diners no estan protegits: en una fallida, es perdrien tots.
La pròpia Lotfi reconeix als vídeos que no és possible operar com un banc islàmic legalment a Europa. “La llei no ens ho permet”, diu. I precisament per això utilitzen el format de cooperativa i diverses empreses paral·leles, creant un circuit financer que imita el banc, però queda fora del seu marc legal. El que sobre el paper és un gran problema s’ha convertit en la major fortalesa del sistema: ser una cooperativa ha obert a Lofti la gran finestra d’oportunitat de l’Economia Social i Solidària catalana. Aquest ecosistema ha llegit la cooperativa com un projecte “ètic”, “comunitari” i “centrat en les persones”. I no només l’han acollit, sinó que l’han convidada a actes, li han donat escenari i han establert col·laboracions formals. La més destacada és el finançament religiós a la cooperativa d’habitatge Som Tribu que va rebre un premi per ser exemple de finançament “ètic”.
Najia Lofti recollint un premi de les cooperatives catalanes.
L’esquema piramidal halal: dependre dels diners dels nous entrants
El model s’explica clarament en els seus vídeos: per accedir a un finançament immobiliari, la persona ha de posar el 30% del preu de l’habitatge. Aquests diners passen directament al fons comú i s’utilitzen per comprar habitatges a tercers. Els beneficiaris que ja han comprat un pis ho han fet amb els diners que hi posen els nous inscrits, i la roda continua mentre hi hagi captació.
En cap moment CoopHalal aporta un capital propi proporcional al volum d’operacions; es limita a redistribuir els diners de la base d’usuaris i a cobrar comissions, quotes i marges disfressats de “lloguer”, “participació” o “benefici compartit”. Això crea una dependència estructural: si deixen d’entrar nous aportadors, el sistema es bloqueja i els participants ja inscrits es queden sense finançament ni capacitat per recuperar els estalvis.
A Europa, esquemes similars basats en finances islàmiques han col·lapsat en comunitats del Regne Unit, Bèlgica i França, deixant centenars de famílies sense els estalvis. Els patrons són idèntics: absència de supervisió, opacitat contractual, dependència dels nous inversors i ús de la religió com a garantia emocional. Les ressenyes de Google Maps ja fan intuir que alguna cosa no va bé:
Una hipoteca convencional equival a “declarar la guerra a Déu”
Als webinars, els promotors presenten el projecte com la solució ideal per a famílies musulmanes que “no volen caure en el pecat de la riba” (interès). L’argument religiós actua com a eina de pressió emocional i moral: contractar una hipoteca convencional equival a “declarar la guerra a Déu”, en paraules utilitzades repetidament en les seves xerrades, en àrab.
Aquest relat religiós els permet captar estalvis de perfils vulnerables, molts dels quals no tenen un accés fàcil al sistema bancari tradicional o es troben en una situació d’incertesa jurídica: per entrar al sistema només cal un passaport. A més, els vídeos inclouen afirmacions com “mai hem perdut ni un euro” o “aquí tots hi surten guanyant”, donant una falsa sensació de seguretat i estabilitat.
El miracle halal de la rendibilitat del 6% i 10%
Una publicitat de CoopHalal presenta tres opcions d’inversió halal amb rendibilitats del 6% i del 10%, aparentment fixes, i amb imports d’entrada sorprenentment baixos. Tot i el to atractiu —“fes treballar els teus estalvis mentre dorms”—, no explica quin negoci hi ha al darrere, quins riscos assumeix l’inversor ni sota quina supervisió operen les entitats que ho ofereixen. Tampoc detalla com es generen els beneficis, ni aporta documents o garanties que permetin verificar la viabilitat d’aquestes promeses. Tot està explicat de manera molt simple i visual, pensat per a persones que no tenen gaire experiència en finances.
Encara que és cert que algunes inversions poden arribar al 6% o al 10%, no és gens habitual que es presentin com a guanys pràcticament assegurats, i menys en contractes de tipus mudaraba, que no poden garantir rendiments per definició. Quan una empresa ofereix rendiments tan elevats d’una manera tan senzilla i sense detalls importants, cal anar amb molta prudència. La manca d’informació, la presentació massa simplificada i la promesa de guanys alts amb poc esforç són indicadors que poden fer sospitar que l’oferta no és tan segura com sembla.
Un entramat de societats lligades per religió, no per regulació
CoopHalal funciona com a cooperativa de captació de fons, però els immobles es compren a nom d’una altra societat (Manzili Halal SL). Aquesta estructura fragmentada permet esquivar obligacions fiscals, evitar els controls bancaris i presentar-ho com una activitat comercial “normal”. Les operacions passen per diverses capes corporatives, totes liderades pels mateixos actors i justificades com a “complementàries” dins d’un ecosistema islàmic.
A la pràctica, això crea un buit legal on és molt difícil reclamar, denunciar o exigir responsabilitats en cas de frau o mala praxi. La majoria d’usuaris no sap ni tan sols a quina entitat legal està lliurant els seus diners. I, com reconeixen als webinars, “si algú vol recuperar els estalvis, només pot fer-ho si hi ha prou líquid al fons”, una frase que qualsevol supervisor financer consideraria una alerta vermella de manual.
Un mini-banc religiós que mou taxis, habitatges i mira cap als enterraments
Segons els seus propis webinars i documents interns, CoopHalal ha creat un ecosistema econòmic que actua com un banc clandestí: capten diners, els redistribueixen en préstecs, gestionen carteres i marquen un marge sobre cada operació a través de contractes dissenyats “a mida” per esquivar la legislació bancària. El seu producte estrella és el finançament d’habitatges a través de l’empresa paral·lela Manzili Halal SL, que compra pisos amb els diners dels nous entrants i els ven, anys després, als mateixos clients que han estat pagant quotes mensuals. Tot plegat sense dipòsit de garanties ni auditories externes.
A tot això s’hi suma el negoci funerari —Janaza SL— i la participació en ampliacions de cementiris islàmics. Sectors que reforcen la idea d’ecosistema total: CoopHalal aspira a gestionar la vida econòmica del fidel des de la compra del pis fins al taxi que condueix i, finalment, fins al seu enterrament. És un circuit econòmic i simbòlic autosuficient i tancat, sense la fiscalització externa que tindria qualsevol entitat financera homologada.
Expansió internacional sense control: capital opac i risc transnacional
Mentre es presenta com una cooperativa humil que capta diners locals a gent humil, CoopHalal presumeix en la seva memòria interna de participar en fires internacionals, trobades institucionals estatals i esdeveniments on capta inversors d’altres països. La mateixa memòria corporativa destaca que CoopHalal està aconseguint nous inversors fins i tot fora d’Espanya, aprofitant la seva aparició en debats estatals, fires internacionals i esdeveniments institucionals —incloent-hi actes presidits per membres del govern espanyol.
Aquest influx de capital estranger, sumat al fet que el projecte es basa en criteris religiosos i està alineat ideològicament amb el pensament dels Germans Musulmans, multiplica el risc d’entrada de fons opacs o políticament condicionats. La Unió Europea és claríssima: les entitats financeres basades en criteris religiosos no poden operar sense llicència bancària per evitar dependències econòmiques de grups ideològics organitzats. La mateixa Lotfi, als webinars, admet que “a Europa no es pot obrir un banc islàmic per qüestions legals”, i és precisament per això que utilitza una xarxa d’associacions, cooperatives i empreses pantalla.
Aquesta expansió sense control recorda altres casos europeus: a França, Bèlgica i el Regne Unit, projectes similars de “finances islàmiques comunitàries” van atreure inversors estrangers, van créixer sense regulació i finalment van col·lapsar, deixant centenars de famílies sense estalvis. El patró és idèntic: religió com a motor de confiança, inexistència de garanties, opacitat societària i diners que arriben de fora sense passar per circuits oficials. CoopHalal està reproduint la mateixa fórmula, però ara a Catalunya i amb suport institucional.
Més sobre Germans Musulmans
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
Una ex diputada islamista del Marroc participa a la Fira d’Economia Solidària com a migrant emprenedora
Àustria descobreix un infiltrat dels Germans Musulmans als serveis secrets
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burca i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Alemanya absol un acusat de comprar una nena de 12 anys com a esposa i esclava domèstica
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
L’ajuntament d’Amposta (ERC) publica ofertes de feina “només per a irregulars”
Amenaça de bomba a una escola d’Alemanya per prohibir el mocador de musulmana
Una església de Bergamo serà una mesquita amb sospites de finançament de Qatar
El nou partit musulmà MuRo27 vol prendre Roma a les eleccions de 2027
Pakistanès assassina la seva filla a Anglaterra i ningú diu res per no ser racista
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
L’Allah Akbar ha tocat a Dresden. La policia no relaciona l’atac amb “les declaracions polítiques”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?