Espanya és el model. Un imam diu que l’islam tornarà, “sense errors”
Des de Califòrnia, l’imam llança un missatge clar: Espanya va ser el principi. El següent pas és el retorn de l’islam amb més força que mai.
El 9 de gener de 2024, el canal de YouTube de l’Al-Arqam Institute va publicar un sermó d’Iyad Hilal. Es tracta d’un predicador islàmic actiu a l’Islamic Center of Inland Valley, a Pomona (Califòrnia). El portal MEMRI.org també en va difondre el contingut. Tot i el to religiós, el missatge del sermó transmetia un fort component ideològic i polític.
Segons Iyad Hilal, la conquesta d’Espanya no va ser una invasió, sinó una entrada pactada amb els seus habitants. Des de Califòrnia, aquest predicador islàmic defensa que la pròxima generació musulmana imposarà el poder d’Al·là a escala global. Afirma que “la pròxima generació de musulmans ho farà bé“.
Espanya no va ser conquerida, ens hi van deixar entrar
En un sermó recent publicat a YouTube pel canal de l’Al-Arqam Institute, l’islamista Iyad Hilal —radicat a Califòrnia— va llançar un missatge contundent: els musulmans mai han envaït cap territori, tampoc Espanya. Segons ell, l’entrada musulmana a la península l’any 711 no va ser una conquesta, sinó una col·laboració amb la població indígena espanyola.
Per reforçar aquesta versió, Hilal va assegurar que “els musulmans, quan van entrar a Espanya, no la van envair. Van entrar-hi amb l’ajuda dels indígenes”. Aquest relat, completament allunyat del consens historiogràfic, busca desmuntar la idea d’una invasió i presentar l’islam com una força alliberadora i pacífica.Aquesta reinterpretació no és innocent. Espanya és utilitzada com a símbol del que va ser i del que podria tornar a ser.
De la rendició d’Espanya a la pèrdua de Palestina: dos “errors” històrics
Hilal no es va limitar a revisar la història d’Al-Àndalus. Va comparar directament la caiguda d’Espanya en mans cristianes l’any 1492 amb la creació de l’Estat d’Israel el 1948, tot situant ambdós esdeveniments dins una mateixa narrativa de decadència del món islàmic.
Segons el predicador, l’Islam ha estat massa dèbil, dividit i poc decidit, tant a l’Espanya medieval com al Pròxim Orient del segle XX. I és per això que afirma que la nació musulmana encara busca una sortida a aquestes derrotes.
Però la seva visió de futur és clara: “Inshallah, un dia la nació musulmana liderarà”, va dir. Tot i que admet que és poc probable que això passi en la seva pròpia generació, assegura que “la segona generació sí que ho tindrà”. I quan arribi aquest moment, diu, no es poden repetir els mateixos errors.
“Aquesta vegada no ens equivocarem”
El que planteja Hilal no és només una restauració religiosa, sinó un projecte polític amb vocació global. La pròxima generació musulmana, segons ell, haurà d’imposar el poder islàmic a tot el món. Però caldrà fer-ho amb més intel·ligència estratègica que en el passat.
Per això insisteix que cal “entendre què va fallar” quan es va perdre Espanya, o quan els països àrabs van “entregar territoris” a Israel. L’objectiu és construir, literalment, mecanismes de “checks and balances” dins el món islàmic per no tornar a fallar.
Hilal és clar quan afirma que el que es vol no és cap forma de nacionalisme, sinó imposar la “superioritat de la paraula d’Al·là”. Aquest discurs no deixa marge al pluralisme ni a la convivència entre religions o cultures. És una proposta de domini total.
L’islamisme es projecta a Occident… i recorda Espanya
Que aquest discurs s’hagi pronunciat a Califòrnia no és un detall menor. Hilal parla des dels Estats Units, però dirigeix el seu missatge al conjunt del món islàmic. I ho fa amb una claredat que espanta: el passat gloriós d’Al-Àndalus ha de ser el precedent d’un futur encara més poderós.
Espanya esdevé, doncs, el cas de prova d’un islam “ben rebut” que es va deixar perdre per manca de lideratge religiós i de visió estratègica. I Palestina representa el segon capítol d’aquesta “tragedia” islàmica que, segons ell, cal redimir.
Així, l’entrada a Espanya no va ser una conquesta, sinó un pacte. La sortida, una derrota evitable. I el futur, una oportunitat que no es pot desaprofitar.
El relat guanya força
Tot plegat forma part d’un relat islamista que guanya força en certs cercles radicals. Un relat que pretén presentar l’islam com a víctima històrica, però també com a actor preparat per recuperar el lideratge. Aquesta narrativa no apel·la a la integració, sinó a la restauració d’un ordre religiós global. I ho fa utilitzant referents simbòlics com Espanya, Al-Àndalus i Palestina, amb una càrrega emocional que connecta amb sectors joves que se senten desarrelats o humiliats.
Quan un imam proclama que “Espanya és el model” i que “aquesta vegada no ens equivocarem”, no està fent un simple anàlisi històric. Està traçant una estratègia ideològica per al futur. I el silenci davant aquests discursos només contribueix a la seva expansió.
Més Percepcions de
Predicador de Londres vol rapar el front als no musulmans
8 anys de presó per un marroquí per tenir una esclava sexual de 16 anys
El personal sanitari britànic rep una guia per convertir-se a l’islam
El FPÖ sorprèn: aconsegueix suport entre votants d’origen immigrant a Viena
Imam denuncia la infiltració de l’islam polític a les escoles de França
El 70% dels sospitosos de frau en ajudes socials a Àustria són estrangers
La sanitat britànica va convidar el personal a dejunar pel Ramadà en suport als musulmans
Washington reconeix festes islàmiques com a festes estatals
Els defensors dels violadors pakistanesos diuen “putes brutes” a les víctimes
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
