El 70 % dels jihadistes a Catalunya tenen pares del Marroc. La resta son conversos i d’altres orígens

Segons el Real Instituto Elcano, un 10 % dels jihadistes a Catalunya són conversos i un 20 % tenen origen a països com Algèria, Pakistan o Síria

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

Catalunya concentra el 40 % dels detinguts a Espanya per activitats relacionades amb el jihadisme entre 2012 i 2023. Aquesta presència és especialment destacada si es té en compte que Catalunya representa aproximadament un 16 % de la població total de l’Estat. Una altra dada que crida l’atenció és que un 70 % dels jihadistes arrestats a Catalunya tenen vincles familiars amb el Marroc, mentre que el 30 % restant es distribueix entre conversos a l’islam i persones originàries d’altres països com Algèria, Pakistan o Síria. En canvi, a nivell estatal, la proporció de jihadistes relacionats amb el Marroc és del 90%.

Aquestes i altres dades estan recollides en un estudi extens publicat pel Real Instituto Elcano que analitza el període entre 2012 i 2023. L’estudi analitza el perfil de 195 jihadistes condemnats i 10 morts. Més enllà de les estadístiques, l’informe revela una realitat complexa i persistent que obliga a revisar les estratègies actuals de prevenció i intervenció.

Catalunya és líder del jihadisme a Espanya

La xifra del 40 % dels jihadistes siguin catalans o nous catalans situa Catalunya com el principal escenari de radicalització jihadista a l’Estat. En comparació, Madrid concentra només un 15,7 % dels casos, i Ceuta un 14,2 %, tot i la seva proximitat geogràfica amb el Marroc i la presència històrica de comunitats musulmanes.

En altres territoris, molts casos de jihadisme han sorgit en barris amb alts nivells d’exclusió social o a través de vincles amb grups estrangers. En canvi, a Catalunya es detecten processos de radicalització en entorns aparentment estables. Municipis com Ripoll, Granollers o Sant Boi de Llobregat han viscut casos en què joves amb estudis, feina i sense antecedents han estat captats pel discurs jihadista a través d’amistats o per internet. Això vol dir que Catalunya té una dinàmica pròpia i única que crea yihadistes en contextos on no s’esperaria.

Catalans amb pares nascuts al Marroc en son els protagonistes

Segons l’estudi del Real Instituto Elcano, el perfil de jihadista català és el d’un home d’entre 18 i 35 anys, amb nacionalitat espanyola i vincles familiars amb el Marroc. Ha estat escolaritzat a Catalunya, parla català i/o castellà i no sol tenir antecedents penals abans de la seva radicalització. Aquest perfil desmenteix la idea que el jihadisme és només cosa d’immigrants recents o de persones marginades.

A més, la radicalització no acostuma a ser un procés individual. En el 90 % dels casos estudiats, es produeix dins d’un entorn de grup: amics, coneguts, familiars o vincles establerts a través de xarxes socials. Aquestes xarxes, especialment les digitals, tenen un paper clau en la captació i difusió de discursos extremistes. El perfil del jihadista català, doncs, és el d’un jove integrat en l’aparença externa, però amb un fort conflicte identitari intern, que troba en el jihadisme una resposta radical a una sensació de desconnexió amb la societat on ha crescut.

Els implicats en el yihadisme a Catalunya semblen, de portes enfora, joves plenament integrats amb una vida normal que no desperten cap sospita. Internet i les plataformes digitals tenen un paper clau com a amplificadors del discurs extremista, però són els vincles humans —de confiança i quotidianitat— els que consoliden el procés de radicalització.

Les arrels del jihadisme de proximitat a Catalunya

Catalunya té condicions úniques que expliquen per què el jihadisme de proximitat hi ha trobat un terreny especialment fèrtil. D’una banda, compta amb una de les comunitats musulmanes més nombroses i establertes del país, amb una presència destacada de famílies marroquines arribades fa dècades. Això ha donat lloc a una generació de joves nascuts o criats aquí que viuen entre dues identitats. Sovint no se senten plenament acceptats com a catalans, però tampoc es reconeixen en la cultura d’origen dels seus pares, cosa que pot generar un sentiment de buit o desarrelament. Aquest malestar pot convertir-se en un factor de risc per a la radicalització.

L’altre factor que facilita la difusió del missatge jihadista és la tolerància política i social a qualsevol mostra de religiositat extrema.

Ripoll confirma el patró de jihadisme local identificat per l’Institut Elcano

El cas de Ripoll exemplifica fil per randa el model de jihadisme local que descriu l’informe de l’Institut Elcano. El procés no va ser extern ni sobtat, sinó que es va cuinar dins la comunitat, de manera discreta i progressiva.

Després dels atemptats es va descobrir que, més enllà d’Es Satty, també havia influït la cèl·lula el predicador salafista Tarik Chadlioui, actiu a internet i amb base a Bèlgica. El seu discurs, rigorista i carregat de referències ultraconservadores, circulava amb facilitat entre joves de la comunitat. Segons va exposar Fernando Reinares durant la seva compareixença al Congrés, alguns membres de la cèl·lula havien viatjat a Bèlgica, coneixien de primera mà la seva trajectòria i compartien els seus vídeos habitualment.

Chadlioui no va anar mai a Ripoll, però va predicar per la Catalunya Central i era conegut dins de certs cercles islàmics de la zona. Va instal·lar-se a la Catalunya Central després que Bèlgica prohibís l’ús del niqab, una mesura que el va incomodar profundament. A Catalunya, en canvi, es va sentir còmode: la seva dona podia vestir niqab sense problemes i ell es movia amb llibertat dins d’entorns islàmics on les seves idees trobaven acollida. El seu discurs va arrelar fàcilment en espais on pràctiques com la segregació de gènere o el vel integral es toleraven sense qüestionament públic

La manca de resposta davant l’islam radical afavoreix el jihadisme

A Catalunya, el debat sobre l’islamisme radical sovint ha estat evitat per por d’estigmatitzar. Aquesta actitud ha portat a una tolerància política acrítica davant pràctiques que no tenen res a veure amb la integració ni amb els drets fonamentals. El niqab, el burkini, o la segregació de gènere en espais religiosos han estat defensats en nom de la diversitat, sense analitzar-ne les conseqüències reals en termes socials i de cohesió.

Els joves fills de marroquins creixen en un entorn on no troben referents clars ni una integració real. En lloc de reforçar el seu vincle amb la societat on han nascut o crescut, se’ls ha deixat en mans de discursos paral·lels, on la identitat es construeix a partir del rebuig a tot allò que els envolta. Quan des de les institucions es toleren i fins i tot es blanquegen pràctiques religioses excloents, el missatge que reben és clar: hi ha espai per construir una comunitat separada i tancada dins la societat catalana.

El jihadisme de proximitat no arrela on hi ha vigilància i claredat institucional, sinó allà on el silenci i la por al conflicte permeten que avanci. El que passa a Catalunya pot ser només l’avançament del que vindrà a la resta de l’Estat. Ja estem veient que allà on creixi la presència de comunitats marroquines sense un model clar d’integració ni una resposta institucional ferma davant l’islam radical, el jihadisme de proximitat es reprodueix sense massa problema.

Semblants

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El cap antiterrorista del Regne Unit explica que en una entrevista que ISIS continua decidit a atacar a Occident.

De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural

L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta

Un informe dels serveis secrets francesos alerta que els islamistes ordenen atacar cristians a Europa

Un document intern filtrat a Le Figaro detalla com la propaganda jihadista anima a colpejar

El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans

Una nova enquesta assenyala que els joves musulmans de França son més religiosos, més conservadors

Niqab, Bin Laden i cadira de rodes: tres noies molt joves volien immolar-se a París

Bin Laden com a referent, una cadira de rodes i una radicalització accelerada: la història

Detinguts Mohmed i Majed acusats de voler matar a locals LGTBI de Detroit

Els joves de 20 anys tenien armes i volien atemptar la nit de Halloween. Segons

Més Percepcions de

França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús

Nenes de 6 anys amb vel i abaies negres, pregàries, dibuixos sense rostre i el turc com a llengua. Els estatuts invoquen “els valors laics francesos”.

Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”

Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a “viure l’experiència” i mostrar “solidaritat”.

Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc

El representant de la comunitat islàmica de Padova sol·licita retirar un porquet d’un aparador perquè fereix la sensibilitat religiosa.

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El cap antiterrorista del Regne Unit explica que en una entrevista que ISIS continua decidit a atacar a Occident.

De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural

L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta com el “candidat ideal” perquè la seva experiència vital contribuirà “a unir la comunitat” de Sparkhill ( Birmingham).

Apunyalat per ser cristià a Washington

Un individu va preguntar per la seva religió a un home a Parkland a primera hora del matí. En saber que era cristià, el va apunyalar a ell i al seu gos.

«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera

Una investigació amb càmera oculta a Brescia mostra un líder espiritual que afirma que casar-se amb una nena de 9 anys és correcte perquè “és una dona”.

Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026

El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans

Un grup de famílies musulmanes s’ha queixat perquè consideren que els escacs son “haram”. S’ha obert una investigació al docent.

El govern alemany tanca una mesquita per radicalisme però talla el carrer cada setmana perquè resin en una carpa

Alemanya va tancar la mesquita de l’Imam Ali de Frankfurt per difondre missatges radicals. Ara difon el missatge en una carpa al carrer amb el trànsit tallat.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.

Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones

L’informe del Ministeri de l’Interior francès sobre els Germans Musulmans inclou el club dins la xarxa d’associacions esportives sota influència islamista.

La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes

La Universitat de Gant lidera un projecte sobre cabells, bellesa i feminitat de les dones musulmans, tot i que és difícil de veure.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt