Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.
La nova campanya dels casals de barri de l’Ajuntament de Barcelona incorpora la imatge d’una noia amb hijab en un entorn quotidià i normalitzat. L’objectiu de la iniciativa és atraure el públic jove als casals presentant-los com a espais de trobada i participació als barris, amb una imatge pensada per connectar amb perfils religiosos.
La campanya «passeu, passeu» es desplegarà a diferents canals amb l’objectiu de guanyar visibilitat a tota la ciutat. Tindrà presència en suports de publicitat exterior —inclòs el transport públic—, així com en mitjans digitals, xarxes socials i ràdio. Amb aquesta difusió àmplia, l’Ajuntament vol arribar al màxim nombre de persones i reforçar la presència dels casals de barri en l’espai públic i mediàtic.
La religió com a reclam de l’acció “comunitària”
El relat institucional posa l’accent de manera explícita en la dimensió “comunitària” dels casals, fins al punt de convertir-la en eix central del discurs. Es parla d’acció comunitària, de benestar i cures comunitàries i d’espais orientats a la cohesió social. En aquest context, la presència del hijab a la campanya encaixa plenament en una lògica que presenta la societat com una suma de comunitats religioses. El resultat és que l’Ajuntament contribueix a legitimar simbòlicament determinades pràctiques sense qüestionar-ne el significat ni les implicacions.
A més, la imatge compleix una doble funció. D’una banda, actua com a reclam per a una part de la població musulmana, a qui es vol interpel·lar directament. Alhora, també és un missatge també es pot llegir com un missatge a famílies més conservadores que veuen amb recel aquests espais. Amb la incorporació del hijab transmeten que no qüestionaran determinades referències culturals o religioses. La idea és que els casals son un espai segur on ningú posarà en dubte ni discutirà cap pràctica sinó que quedaran plentament normalitzades.
De l’altra, la normalització del hijab funciona també com un missatge cap al conjunt de la ciutadania: la seva presència es presenta com a completament normalitzada, exempta de conflicte i com una expressió de la modernitat. Així, la campanya no només busca atraure, sinó també fixar un marc mental en què el vel queda fora de qualsevol qüestionament, integrat plenament dins l’espai públic i institucional.
El hijab no és casual: és el “model comunitari” que impulsa l’Ajuntament
La presència del hijab a la campanya no és una decisió aïllada ni merament estètica. Respon a un marc conceptual que l’Ajuntamentva fixar en la mesura de govern dels casals de barri 2025-2027. En aquest document, la paraula “comunitari” hi apareix de manera constant. El model transforma així els casals en plataformes d’organització comunitària enlloc de ser equipaments al servei de persones individuals. Tot això sense que el document estableixi cap límit explícit en termes de valors, laïcitat o criteris de convivència. A més, el model dona un paper central a entitats i actors no institucionals, que acaben definint en gran mesura el contingut real dels casals.
Aquest plantejament té conseqüències directes en la manera com es representa la realitat des de les institucions. Quan el centre de l’acció pública deixa de ser el ciutadà individual i passa a ser la “comunitat”, el pas següent és incorporar i visibilitzar aquells elements que identifiquen aquests col·lectius. En aquest context, el hijab encaixa perfectament com a símbol recognoscible d’una comunitat concreta dins aquest esquema. No es tracta només de reflectir una realitat social, sinó de normalitzar-la i integrar-la dins el relat institucional, fins al punt de convertir-la en part del paisatge habitual de la comunicació pública.
La segregació de gènere als casals de Barcelona
L’octubre de 2025, dos treballadors de lleure del Raval van denunciar públicament que a les activitats dels casals es practicava la segregació de gènere. A l’acte de presentació de l’entitat Per Elles van explicar que en alguns casals s’ha acabat assumint la segregació de gènere com a condició perquè les noies musulmanes hi puguin participar. Segons el seu testimoni, fins i tot així, moltes adolescents deixen d’assistir a activitats mixtes —com jocs, esports o reforç escolar— mentre els seus germans continuen participant-hi amb normalitat.
L’entitat Per Elles es va crear precisament per denunciar vulneracions de drets humans que afecten noies musulmanes del Raval. La segregació als casals només era una part del problema que van exposar. Durant l’acte, també van advertir que aquestes dinàmiques s’estenen a instituts públics del barri, on s’apliquen mesures d’islamització sota l’etiqueta del respecte cultural. Aquestes denúncies apunten a una realitat més àmplia que va més enllà d’un sol espai i que qüestiona fins a quin punt les institucions estan implicades en el foment de pràctiques alienes a la cultura occidental.
Després d’exposar aquests fets pels canals institucionals i portar la denúncia fins al Síndic de Greuges, tots dos van ser acomiadats. La seva experiència apunta a un problema que es tendeix a minimitzar o invisibilitzar: l’adaptació d’equipaments públics a normes de segregació que limiten la llibertat de les noies. En aquest context, la imatge del hijab en una campanya institucional no apareix com un element aïllat, sinó dins un marc on les institucions públiques han normalitzat pràctiques masclistes sense un debat públic real.
La campanya dels casals de barri no és projecta només una acció de promoció d’equipaments municipals, sinó també una declaració implícita sobre el model de convivència “comunitària” que es vol construir. La decisió està presa i s’ha decidit que els espais públics han d’adaptar-se a determinades dinàmiques enlloc de ser un referent clar dels valors que diuen defensar.
Més sobre vels
Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI
Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab
Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se