Alguns Ajuntaments empadronen marroquins a cases de catalans sense avisar

Ciutadans de Barcelona, Girona o Igualada reporten que als seus domicilis hi consten persones que no coneixen.

Document de padró amb persones desconegudes

Xarxes socials

Darrerament, diversos ciutadans han descobert que hi ha persones empadronades als seus domicilis sense el seu permís ni coneixement. És a dir, desconeguts apareixen registrats com si visquessin a casa seva. En tots els casos reportats a les xarxes eren persones amb noms marroquins.

Aquesta situació ha generat preocupació i ha reobert el debat sobre la gestió de l’empadronament per part dels ajuntaments i les possibles irregularitats en el procés.​

Què és el padró i per què importa?

A Catalunya, el padró és l’accés a serveis públics com sanitat, educació, ajudes socials i la porta d’entrada pels immigrants il·legals per regularitzar la seva situació. A Espanya, totes les persones que viuen en un municipi —siguin espanyoles o estrangeres, regulars o irregulars— tenen dret i obligació d’estar inscrites al padró municipal d’habitants, segons l’article 54 del Reglament de Població i Demarcació Territorial (RD 1690/1986).

Per empadronar-se a Catalunya cal tenir un domicili fix amb cèdula d’habitabilitat. Aquest document certifica que compleix les condicions i fixa quanta gent hi pot viure. Alguns ajuntaments, quan detecten que queda lloc a un pis hi inscriuen persones sense domicili.

Per empadronar-se, cal presentar un document d’identitat i un justificant del domicili (com una escriptura, un contracte de lloguer o una autorització del titular). Tot i això, alguns ajuntaments d’esquerres no verifiquen aquestes dades o ells mateixos busquen on empadronar-los. L’altra trampa que fan és empadronar en locals d’ONG o de l’ajuntament com centres cívics.

Traves per saber qui està empadronat a casa teva

L’escàndol de l’empadronament l’han destapat ciutadans que han tingut accés a les dades. Però això depèn de cada ajuntament. N’hi ha que ho posen molt fàcil i n’hi ha que neguen la informació. A Barcelona, qualsevol ciutadà pot fer un tràmit senzill en línia (enllaç) per saber amb qui conviu.

Altres municipis imposen fer el tràmit presencial i altres neguen la informació si no s’aporta la identitat dels que conviuen (que és impossible si no els coneixem). De moment, han sortit casos a Barcelona, Girona i Igualada perquè faciliten l’accés de la informació. Un cop el propietari ha detectat el frau, no pot demanar que esborrin les persones desconegudes del seu domicili.

Entitats d’esquerres reclamen més empadronament “sense discriminació”

La Xarxa d’Entitats pel Padró, composta per una quinzena d’entitats socials, ha comparegut al Parlament de Catalunya, amb el suport de PSC, ERC i Comuns, per proposar un pacte nacional que obligui els ajuntaments a empadronar totes les persones residents, fins i tot aquelles sense domicili fix. Aquest empadronament és essencial per garantir l’accés als serveis públics bàsics, com la sanitat i l’educació

Les entitats socials han identificat almenys una trentena de municipis on es dificulta l’accés al padró i proposen la creació d’una comissió de seguiment per abordar aquestes traves i considerar possibles sancions per als ajuntaments que no compleixin la llei. Tanmateix, aquesta iniciativa s’enfronta a la resistència de diversos ajuntaments que argumenten que l’empadronament indiscriminat pot generar descontrol i inseguretat, i per això exigeixen documents que acreditin la residència legal. ​

Caos total amb el padró a Catalunya

Per als qui viuen fora d’Espanya, pot resultar sorprenent que el padró tingui tant de pes. Però aquí, no estar empadronat vol dir, literalment, no existir administrativament.

Aquesta realitat, combinada amb la manca de control d’alguns ajuntaments i la pressió sobre el sistema, ha generat un escenari confús i controvertit. Mentre uns denuncien abusos i fraus, d’altres alerten que s’estan vulnerant drets bàsics. El padró, pensat per garantir serveis i drets, s’ha convertit en una font de conflictes i desconfiança entre administracions i ciutadania.

Més Percepcions de

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i treballadors i ara afecta també els pares que participen en activitats escolars.

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis socials i per una via especial perquè tenia sobrepès. Ara diu que no atacarà musulmans.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan

Suïssa ja va condemnar Tariq Ramadan per violació. Ara se’l jutja a França també per diverses agressions sexuals. Les denunciants el descriuen com un depredador sexual que aprofita el seu prestigi dins l’islam europeu.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

Un diputat dels Verds a Alemanya diu al Parlament que parts de la xaria són compatibles amb la Constitució

El comentari s’emmarca en el debat sobre el document dels Verds amb 24 mesures per promoure la vida musulmana a Alemanya.

El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam

La consellera de Benestar Social admet que hi ha noies musulmanes que reclamen viure amb les mateixes llibertats que les seves companyes d’escola.

Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic

L’organització WhyIslam prepara centenars d’estands de predicació, cartells publicitaris, distribució d’Alcorans i publicitat digital per captar conversos a l’islam.

La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans

Un comandament diu que els llums de Ramadà no son cap tradició però que els posen a l’entrada de la seu per fer pedagogia.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Carles, necessito la teva ajuda amb l'Iran
-Carles, necessito la teva ajuda
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se
Desplaça cap amunt