Alguns Ajuntaments empadronen marroquins a cases de catalans sense avisar

Ciutadans de Barcelona, Girona o Igualada reporten que als seus domicilis hi consten persones que no coneixen.

Document de padró amb persones desconegudes

Xarxes socials

Darrerament, diversos ciutadans han descobert que hi ha persones empadronades als seus domicilis sense el seu permís ni coneixement. És a dir, desconeguts apareixen registrats com si visquessin a casa seva. En tots els casos reportats a les xarxes eren persones amb noms marroquins.

Aquesta situació ha generat preocupació i ha reobert el debat sobre la gestió de l’empadronament per part dels ajuntaments i les possibles irregularitats en el procés.​

Què és el padró i per què importa?

A Catalunya, el padró és l’accés a serveis públics com sanitat, educació, ajudes socials i la porta d’entrada pels immigrants il·legals per regularitzar la seva situació. A Espanya, totes les persones que viuen en un municipi —siguin espanyoles o estrangeres, regulars o irregulars— tenen dret i obligació d’estar inscrites al padró municipal d’habitants, segons l’article 54 del Reglament de Població i Demarcació Territorial (RD 1690/1986).

Per empadronar-se a Catalunya cal tenir un domicili fix amb cèdula d’habitabilitat. Aquest document certifica que compleix les condicions i fixa quanta gent hi pot viure. Alguns ajuntaments, quan detecten que queda lloc a un pis hi inscriuen persones sense domicili.

Per empadronar-se, cal presentar un document d’identitat i un justificant del domicili (com una escriptura, un contracte de lloguer o una autorització del titular). Tot i això, alguns ajuntaments d’esquerres no verifiquen aquestes dades o ells mateixos busquen on empadronar-los. L’altra trampa que fan és empadronar en locals d’ONG o de l’ajuntament com centres cívics.

Traves per saber qui està empadronat a casa teva

L’escàndol de l’empadronament l’han destapat ciutadans que han tingut accés a les dades. Però això depèn de cada ajuntament. N’hi ha que ho posen molt fàcil i n’hi ha que neguen la informació. A Barcelona, qualsevol ciutadà pot fer un tràmit senzill en línia (enllaç) per saber amb qui conviu.

Altres municipis imposen fer el tràmit presencial i altres neguen la informació si no s’aporta la identitat dels que conviuen (que és impossible si no els coneixem). De moment, han sortit casos a Barcelona, Girona i Igualada perquè faciliten l’accés de la informació. Un cop el propietari ha detectat el frau, no pot demanar que esborrin les persones desconegudes del seu domicili.

Entitats d’esquerres reclamen més empadronament “sense discriminació”

La Xarxa d’Entitats pel Padró, composta per una quinzena d’entitats socials, ha comparegut al Parlament de Catalunya, amb el suport de PSC, ERC i Comuns, per proposar un pacte nacional que obligui els ajuntaments a empadronar totes les persones residents, fins i tot aquelles sense domicili fix. Aquest empadronament és essencial per garantir l’accés als serveis públics bàsics, com la sanitat i l’educació

Les entitats socials han identificat almenys una trentena de municipis on es dificulta l’accés al padró i proposen la creació d’una comissió de seguiment per abordar aquestes traves i considerar possibles sancions per als ajuntaments que no compleixin la llei. Tanmateix, aquesta iniciativa s’enfronta a la resistència de diversos ajuntaments que argumenten que l’empadronament indiscriminat pot generar descontrol i inseguretat, i per això exigeixen documents que acreditin la residència legal. ​

Caos total amb el padró a Catalunya

Per als qui viuen fora d’Espanya, pot resultar sorprenent que el padró tingui tant de pes. Però aquí, no estar empadronat vol dir, literalment, no existir administrativament.

Aquesta realitat, combinada amb la manca de control d’alguns ajuntaments i la pressió sobre el sistema, ha generat un escenari confús i controvertit. Mentre uns denuncien abusos i fraus, d’altres alerten que s’estan vulnerant drets bàsics. El padró, pensat per garantir serveis i drets, s’ha convertit en una font de conflictes i desconfiança entre administracions i ciutadania.

Més Percepcions de

França prohibeix el llibre “Jo, la jove musulmana” per promoure la submissió de la dona i odi Occident

El llibre és una guia religiosa per a adolescents amb dibuixos de noies sense rostre ni expressió per reforçar l’anul·lació de la identitat individual.

Veïns de Bochum (Alemanya) reben a les seves bústies pamflets amb amenaces religioses i cites de l’Alcorà

Els fulletons amb missatges amenaçadors generen inquietud i por entre els residents. La policia investiga l’origen tot i que no és delicte.

L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà

El document recomana evitar activitats com música o dansa durant el Ramadà per adaptar-se a les versions més radicals de l’islam. No preveu res davant presions familiars o comunitàries.

La comunitat islàmica de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s’acosten les eleccions

PSC, PP i Vox aproven la norma que restringeix els centres de culte en zones residencials; ERC la qualifica de “discriminatòria” i Junts i Podem s’abstenen.

La policia de Londres manté la “ment oberta” sobre el motiu d’un apunyalament amb Allah Akbar en una escola

Un noi de 13 anys ataca a ganivet mentre crida Allah Akbar. Dos alumnes de 12 i 13 anys en estat crític. La policia no en sap el motiu però té “la ment oberta”.

Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública

Una carta de l’escola als pares qualifica d’”assetjament racial” la negativa del menor a participar en una activitat vinculada al Ramadà. Quedarà apuntat al seu expedient.

La Generalitat dona 23.000 € per fomentar el català a un banc islàmic com a entitat sense ànim de lucre

El Departament de Política Lingüística beneficia l’entramat financer halal que inclou una SL immobiliària que acumula pisos i presenta el sistema financer occidental com a pecaminós.

El Regne Unit vol atraure musulmans a zones rurals perquè “el camp és massa blanc i de classe mitjana”

Els diners públics del pla es destinaran a “corregir” zones rurals que el govern considera massa angleses i en risc de ser “irrellevants en una societat multicultural”.

El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà

Tariq Ramadan vol privilegis religiosos per ajornar el judici per violació a França. Juristes alerten que acceptar-ho obriria un precedent.

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.

França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús

Nenes de 6 anys amb vel i abaies negres, pregàries, dibuixos sense rostre i el turc com a llengua. Els estatuts invoquen “els valors laics francesos”.

Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”

Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a “viure l’experiència” i mostrar “solidaritat”.

Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc

El representant de la comunitat islàmica de Padova sol·licita retirar un porquet d’un aparador perquè fereix la sensibilitat religiosa.

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El cap antiterrorista del Regne Unit explica que en una entrevista que ISIS continua decidit a atacar a Occident.

De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural

L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta com el “candidat ideal” perquè la seva experiència vital contribuirà “a unir la comunitat” de Sparkhill ( Birmingham).

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt