Alguns Ajuntaments empadronen marroquins a cases de catalans sense avisar

Ciutadans de Barcelona, Girona o Igualada reporten que als seus domicilis hi consten persones que no coneixen.

Document de padró amb persones desconegudes

Xarxes socials

Darrerament, diversos ciutadans han descobert que hi ha persones empadronades als seus domicilis sense el seu permís ni coneixement. És a dir, desconeguts apareixen registrats com si visquessin a casa seva. En tots els casos reportats a les xarxes eren persones amb noms marroquins.

Aquesta situació ha generat preocupació i ha reobert el debat sobre la gestió de l’empadronament per part dels ajuntaments i les possibles irregularitats en el procés.​

Què és el padró i per què importa?

A Catalunya, el padró és l’accés a serveis públics com sanitat, educació, ajudes socials i la porta d’entrada pels immigrants il·legals per regularitzar la seva situació. A Espanya, totes les persones que viuen en un municipi —siguin espanyoles o estrangeres, regulars o irregulars— tenen dret i obligació d’estar inscrites al padró municipal d’habitants, segons l’article 54 del Reglament de Població i Demarcació Territorial (RD 1690/1986).

Per empadronar-se a Catalunya cal tenir un domicili fix amb cèdula d’habitabilitat. Aquest document certifica que compleix les condicions i fixa quanta gent hi pot viure. Alguns ajuntaments, quan detecten que queda lloc a un pis hi inscriuen persones sense domicili.

Per empadronar-se, cal presentar un document d’identitat i un justificant del domicili (com una escriptura, un contracte de lloguer o una autorització del titular). Tot i això, alguns ajuntaments d’esquerres no verifiquen aquestes dades o ells mateixos busquen on empadronar-los. L’altra trampa que fan és empadronar en locals d’ONG o de l’ajuntament com centres cívics.

Traves per saber qui està empadronat a casa teva

L’escàndol de l’empadronament l’han destapat ciutadans que han tingut accés a les dades. Però això depèn de cada ajuntament. N’hi ha que ho posen molt fàcil i n’hi ha que neguen la informació. A Barcelona, qualsevol ciutadà pot fer un tràmit senzill en línia (enllaç) per saber amb qui conviu.

Altres municipis imposen fer el tràmit presencial i altres neguen la informació si no s’aporta la identitat dels que conviuen (que és impossible si no els coneixem). De moment, han sortit casos a Barcelona, Girona i Igualada perquè faciliten l’accés de la informació. Un cop el propietari ha detectat el frau, no pot demanar que esborrin les persones desconegudes del seu domicili.

Entitats d’esquerres reclamen més empadronament “sense discriminació”

La Xarxa d’Entitats pel Padró, composta per una quinzena d’entitats socials, ha comparegut al Parlament de Catalunya, amb el suport de PSC, ERC i Comuns, per proposar un pacte nacional que obligui els ajuntaments a empadronar totes les persones residents, fins i tot aquelles sense domicili fix. Aquest empadronament és essencial per garantir l’accés als serveis públics bàsics, com la sanitat i l’educació

Les entitats socials han identificat almenys una trentena de municipis on es dificulta l’accés al padró i proposen la creació d’una comissió de seguiment per abordar aquestes traves i considerar possibles sancions per als ajuntaments que no compleixin la llei. Tanmateix, aquesta iniciativa s’enfronta a la resistència de diversos ajuntaments que argumenten que l’empadronament indiscriminat pot generar descontrol i inseguretat, i per això exigeixen documents que acreditin la residència legal. ​

Caos total amb el padró a Catalunya

Per als qui viuen fora d’Espanya, pot resultar sorprenent que el padró tingui tant de pes. Però aquí, no estar empadronat vol dir, literalment, no existir administrativament.

Aquesta realitat, combinada amb la manca de control d’alguns ajuntaments i la pressió sobre el sistema, ha generat un escenari confús i controvertit. Mentre uns denuncien abusos i fraus, d’altres alerten que s’estan vulnerant drets bàsics. El padró, pensat per garantir serveis i drets, s’ha convertit en una font de conflictes i desconfiança entre administracions i ciutadania.

Més Percepcions de

Predicador de Londres vol rapar el front als no musulmans

Abu Waleed explica per què els infidels han de portar el front rapat, collars al coll i no caminar per les voreres, entre altres humiliacions.

8 anys de presó per un marroquí per tenir una esclava sexual de 16 anys

L’home i la menor s’havien casat al Marroc i la tenia com a esclava sexual i domèstica a Castelló.

El personal sanitari britànic rep una guia per convertir-se a l’islam

Una xarxa interna del sistema de salut públic reparteix un document que assegura que abraçar l’islam és “la millor decisió que mai prendràs”

El FPÖ sorprèn: aconsegueix suport entre votants d’origen immigrant a Viena

El partit contrari a la immigració recull fins a un 18% del vot entre immigrants naturalitzats.

Imam denuncia la infiltració de l’islam polític a les escoles de França​

Un imam francès alerta sobre la presència de l’ideologia islamista en centres educatius francesos i qüestiona el finançament públic d’aquestes institucions.

El 70% dels sospitosos de frau en ajudes socials a Àustria són estrangers

Una de les pràctiques més habituals és que parelles declaren viure en domicilis separats per cobrar més ajuts.

La sanitat britànica va convidar el personal a dejunar pel Ramadà en suport als musulmans

El NHS va promoure el “Ramadan Challenge” per fomentar la solidaritat i la comprensió intercultural entre el personal sanitari.

Washington reconeix festes islàmiques com a festes estatals

L’estat aprova com a festius oficials dues celebracions musulmanes, però no fa el mateix amb altres festivitats religioses com el Yom Kippur o el Nadal ortodox.

Els defensors dels violadors pakistanesos diuen “putes brutes” a les víctimes

L’organització Fighting For Fair Trials és el grup de defensa de les bandes de violadors. Argumenten que els judicis son racistes.

Frase de la Setmana

Criticar una persona per la seva raça és manifestament irracional i ridícul, però criticar la seva religió, això és un dret. Això és una llibertat. - Rowan Atkinson
Criticar una persona per la seva raça és manifestament irracional i ridícul, però criticar la seva religió, això és un dret. Això és una llibertat. – Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Discoteca Catalunya 2035: No dones, no musica, no alcohol.
-La Catalunya Multicultural
-Normes de la discoteca: No alcohol, no dones, no música.
Desplaça cap amunt