Els musulmans dels Estats Units construeixen poder polític a través dels donatius a Mamdani perquè sigui alcalde de Nova York
La campanya de Mamdani s’ha convertit en una causa nacional per a milers de musulmans. Per molts, és el primer pas cap a una nova etapa de representació i poder polític nacional i internacional.
Zohran Mamdani, candidat a l’alcaldia de Nova York, ha esdevingut el centre d’un moviment polític inèdit als Estats Units: la mobilització massiva de la comunitat musulmana a través de donatius, estructures de suport i implicació directa en una campanya electoral. Tot i que la seva candidatura té un abast estrictament local, el suport que ha rebut prové de tot el país i s’interpreta com un pas estratègic cap a una nova etapa de representació política dels musulmans als Estats Units i al món.
Segons un reportatge publicat per ABC News, centenars de donants musulmans han participat activament en la campanya, molts d’ells des de fora de Nova York, convençuts que un alcalde musulmà a Nova York pot tenir conseqüències polítiques de gran abast.
Arriba la participació política musulmana
Històricament, la comunitat musulmana nord-americana ha estat poc visible en l’escena política. Malgrat ser un col·lectiu divers i amb creixent presència demogràfica, rarament ha participat de manera organitzada en el finançament de campanyes electorals. Aquest cop, però, la situació és diferent.
La figura de Mamdani, polític progressista, d’origen sud-asiàtic i musulmà, ha despertat una connexió transversal dins la comunitat musulmana i amplis sectors de l’esquerra. Com explica ABC News, per a molts donants es tracta d’una oportunitat per començar a construir una presència real en el sistema institucional del país: “És una carrera local, però representa un canvi nacional”, afirmava un dels col·laboradors de campanya entrevistat per la cadena.
Donatius com a eina d’influència democràtica
La clau d’aquest moviment no ha estat només simbòlica, sinó pràctica: els donatius han arribat en un moment decisiu de la cursa electoral, oferint a Mamdani el suport financer necessari per competir contra rivals amb més suport de l’establishment polític i econòmic, com l’exgovernador Andrew Cuomo.
Els donants musulmans no només han aportat recursos econòmics, sinó també visibilitat, estructures de mobilització i una narrativa clara: el seu suport no s’adreça únicament a una figura, sinó a una idea de representació política real i sostinguda per a la seva comunitat. Segons diversos analistes citats a ABC News, això podria marcar l’inici d’una nova etapa, on la política musulmana nord-americana deixi de ser reactiva i esdevingui propositiva i estructurada.
El cas Mamdani podria establir un precedent important. Diversos actors polítics i organitzacions han començat a analitzar el model de campanya que s’ha generat al seu voltant: finançament descentralitzat, mobilització digital, presència mediàtica i un discurs clarament arrelat en valors compartits com la justícia social, la igualtat i el dret a la representació.
Mamdani agrada els musulmans i a les esquerres
Un dels factors clau en l’ascens polític de Zohran Mamdani és la seva capacitat per connectar amb l’univers progressista nord-americà. Més enllà de la seva identitat religiosa o ètnica, Mamdani ha construït un discurs i un programa polític que ressona profundament amb els valors de l’esquerra actual: justícia econòmica, igualtat racial, accés universal a serveis bàsics i una crítica oberta a les estructures de poder tradicional. Mamdani proposa oferir serveis bàsics gratuïts als neoyorquins amb rendes més baixes —incloent-hi, previsiblement, la població immigrant sense papers. Entre les seves propostes hi ha el transport públic per autobusos gratuït, escoles bressol públiques i gratuïtes, una congelació dels lloguers i la creació de supermercats gestionats pel municipi. El finançament d’aquestes mesures es faria mitjançant un augment dels impostos a les grans empreses i, en part, a les rendes mitjanes.
Els seus plantejaments —com ara el dret a l’habitatge, el transport públic gratuït, el desfinançament de la policia en favor de serveis socials o la lluita contra la gentrificació— l’han convertit en un referent per a joves votants progressistes, comunitats racialitzades i moviments socials urbans.
El suport de Mamdani a les causes socials i ambientals, la seva defensa dels drets de les comunitats immigrants i el seu rebuig a la influència dels grans lobbies econòmics han reforçat la seva credibilitat com a candidat d’esquerres amb base real, i no només com a símbol de diversitat. Aquesta aliança tàcita entre moviments progressistes i comunitats com la musulmana ha estat fonamental per fer créixer la seva campanya, ja que combina idealisme polític amb estratègia col·lectiva, i ofereix a les esquerres urbanes una figura que representa tant la pluralitat del país com una agenda transformadora.
Preocupació al seu propi partit
Tot i haver guanyat les primàries demòcrates amb una base mobilitzada i transversal, Zohran Mamdani no genera unanimitat dins del seu propi partit. Diversos dirigents del Partit Demòcrata —sobretot del sector moderat i institucional— veuen amb recel el seu discurs radical, les seves crítiques a l’establishment i la seva voluntat de transformar les regles del joc polític des de dins. El fet que hagi derrotat figures de pes com Andrew Cuomo ha estat interpretat com una amenaça per l’ordre intern del partit, que tradicionalment ha estat controlat per lideratges més previsibles i aliats dels grans grups d’interès.
La preocupació no és només ideològica, sinó estratègica. Sectors moderats temen que el perfil de Mamdani pugui polaritzar l’electorat, generar fugues cap a candidats independents o republicans, i fer més difícil mantenir el control de l’ajuntament en pròximes legislatures. A més, alguns veuen amb inquietud el seu acostament a moviments socials que desafien les institucions tradicionals del poder demòcrata, com els sindicats policials o els lobbies empresarials urbans. Per a molts dins el partit, Mamdani és un senyal d’alarma sobre la força creixent de l’ala esquerra i una advertència que l’equilibri intern pot estar canviant.
Mamdani prioritza la causa palestina i posa en dubte l’11-S
Zohran Mamdani ha estat una de les veus més clares i consistents en la política nord-americana a favor del poble palestí. Ha denunciat reiteradament el que considera una política d’apartheid i opressió per part d’Israel. Aquesta posició no és secundària en el seu discurs: per a Mamdani, defensar Palestina és una extensió natural de lluitar per la justícia i l’alliberament també dins de Nova York.
El passat digital de Zohran Mamdani ha tornat a generar debat en plena cursa per l’alcaldia de Nova York. Un tuit del 2015, on plantejava si la vigilància exercida per l’FBI podria haver influït en la radicalització de l’imam Anwar al-Awlaki —figura vinculada a al-Qaida— ha estat recuperat per sectors crítics amb la seva candidatura. El comentari s’ha interpretat com una manera de minimitzar-ne la gravetat o desplaçar responsabilitats, fet que ha provocat reaccions airades entre víctimes de l’atemptat i representants polítics més conservadors, fins i tot dins el Partit Demòcrata.
Una figura admirada i temuda a parts iguals
La candidatura de Zohran Mamdani no només ha sacsejat l’establishment polític novaiorquès, sinó que ha consolidat una aliança emergent entre moviments d’esquerra i la comunitat musulmana. Aquesta confluència entre activisme progressista i consciència religiosa o identitària li ha donat una força electoral i simbòlica poc habitual en la política nord-americana.
Lluny de ser una simple candidatura municipal, el projecte de Mamdani és percebut per molts musulmans com una porta d’entrada cap a una nova etapa de poder polític real, no només als Estats Units, sinó també amb projecció global.
Semblants
Així sona la crida a l’oració musulmana en una ciutat occidental
Les mesquites de Nova York ja poden cridar a l’oració amb altaveus sense permís
Washington reconeix festes islàmiques com a festes estatals
Antiga professora de Harvard diu que la universitat s’ha convertit en un “bastió islamista”
Un alcalde de Texas obre les escoles públiques als valors musulmans
Imam de Califòrnia: “Els musulmans no han de fer-se amics dels cristians”
El governador de Texas s’oposa a a la “ciutat de la xaria”
A Texas, el menjar halal ja és per a tothom
Espanya és el model. Un imam diu que l’islam tornarà, “sense errors”
Més Percepcions de
TikTok escampa el salafisme emocional entre noies amb el missatge: ‘Sóc feliç amb el meu vel’
Una imam alemanya denuncia que “venen a causar disturbis i a islamitzar”
Musulmans de Berlín celebren al carrer les matances de drusos i cristians a Síría
Ferits els sentiments dels musulmans d’Àustria per la crítica d’una ministra al hijab infantil
MiniMuslim Camp introdueix la segregació religiosa a l’oferta de colònies a Catalunya
Madrid cancel.la el programa de llengua àrab, cultura del Marroc i islam a les escoles
Quatre anys de presó al Regne Unit per vendre carn halal que no ho era
França recorre als tocs de queda per combatre els seus joves als carrers
Un centre salafista de Barcelona educa nenes segons els valors de l’islam del segle VII
Una església d’Alemanya necessita protecció policial perquè el pastor va parlar a favor d’Israel
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
