Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials de l’Eixample
El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat un nou contracte de més de 762.000 euros per posar en marxa un servei social al districte de l’Eixample. El nou servei oferirà suport a famílies amb nens de fins a 16 anys que tenen problemes socials o familiars. Inclourà activitats per als nens, tallers per als pares, ajuda per millorar la convivència a casa i atenció psicològica i educativa. També disposarà d’un espai on les famílies podran preparar i compartir els àpats amb aliments proporcionats per l’empresa que gestioni el centre.
El plec de condicions del contracte estableix, a la pàgina 21, que els menjars s’hauran d’adaptar a les necessitats religioses de les famílies. El redactat diu que cal tenir en compte «al·lèrgies i intoleràncies alimentàries o altres prescripcions mèdiques, així com preferències segons criteris religiosos o culturals». Això permet que les famílies musulmanes demanin aliments que compleixin les exigències alimentàries de l’islam. El document no cita expressament el menú halal, però aquesta clàusula permet adaptar els menjars a les seves necessitats espirituals.
El 20% dels treballadors han de tenir diversitat
El plec administratiu del contracte, a les pàgines 43 i 44, exigeix que almenys el 20% dels treballadors acreditin «coneixements lingüístics i culturals diversos». L’Ajuntament justifica aquesta exigència perquè el 29,9% dels habitants de l’Eixample són estrangers. Això significa que saber català i castellà i tenir la formació professional necessària pot no ser suficient per cobrir aquest 20% de la plantilla. Un candidat amb aquestes capacitats pot quedar descartat per a aquestes places davant d’un altre que acrediti els coneixements culturals o lingüístics addicionals exigits.
El plec també estableix com es poden acreditar aquests coneixements: certificats d’idiomes d’un nivell mínim B1, però també vincles amb altres països, com la nacionalitat, el lloc de naixement, els estudis o l’experiència laboral. Per tant, no es valora només què sap fer un treballador, sinó que també es poden utilitzar dades de la seva trajectòria personal per acreditar la «diversitat». Un català que només hagi estudiat i treballat a Catalunya pot tenir més dificultats per complir aquest requisit que un candidat amb vincles acreditables amb l’estranger, encara que tots dos tinguin la mateixa qualificació professional.
Del halal escolar al halal social
L’adaptació dels menús a les normes de l’islam no és cap novetat a Barcelona. El 2016, el Consorci d’Educació va aprovar una instrucció que obligava els menjadors escolars a oferir menús adaptats a les creences religioses de les famílies. A les escoles bressol municipals es va eliminar el porc dels menús, mentre es mantenia l’opció halal. La diversitat religiosa ja tenia conseqüències directes sobre el que menjaven els nens.
Una anàlisi dels menús de 65 escoles públiques de Barcelona va revelar que en 15 centres no se servia porc cap dia del mes i que en molts altres la seva presència era mínima. També es va documentar que a les escoles de Barcelona el halal és por tothom, encara que no ofereixein un menú religiós diferenciat. L’adaptació a les exigències musulmanes ha acabat determinant el menú general.
Ara, el nou contracte de l’Eixample estén aquesta adaptació religiosa als serveis socials i obre la porta a comprar encara més carn halal amb diners públics. Darrere d’aquesta certificació hi ha un negoci de taxes i auditories religioses: organismes islàmics cobren per verificar que els escorxadors, les fàbriques i els processos industrials compleixen les normes de l’islam. A més, el sacrifici halal exigeix degollar els animals sense atordiment previ, una pràctica que la ciència occidental ha demostrat que provoca patiment.
El resultat és que unes normes religioses de fa catorze segles guanyen espai dins dels serveis públics de Barcelona, fins al punt de condicionar què es compra, què es cuina i com es gasten els diners dels contribuents. L’adaptació religiosa deixa de ser una decisió privada i es converteix en una obligació contractual de l’Administració. A poc a poc, les exigències religioses de l’islam s’obren pas en cada vegada més àmbits dels serveis públics de Barcelona, fins a convertir-se en condicions que les administracions incorporen als seus contractes.
Més halal
L’Instituto Halal de la Junta Islámica rebutja l’atordiment de pollastres abans del degollament
França ja té un refresc de cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
L’Instituto Halal de la Junta Islámica rebutja l’atordiment de pollastres abans del degollament
Un musulmà decapita una estàtua de Sant Josep en una església de França
La justícia alemanya dona la raó a un institut que prohibeix resar als alumnes musulmans
La Generalitat vol sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar
Un estat alemany detecta 358 matrimonis infantils musulmans i no pensa fer res
United Airlines retira del servei un pilot musulmà per justificar el terrorisme
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans


















