Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora universitària. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.
Fatiha El Mouali ha aparegut al diari ARA presentada com una dona marroquina que va arribar a Catalunya l’any 2000 per reagrupament familiar però atrapada per una legislació que li permetia residir però no treballar. El retrat posa el focus en la discriminació, els estereotips i el racisme que assegura haver patit des de la seva arribada.
Però aquest és només un fragment de la seva trajectòria. Vint-i-sis anys després, El Mouali és doctora en Educació, professora universitària, antiga tècnica municipal d’acollida, investigadora i activista antiracista. Retrata la societat catalana com a racista, però és precisament en aquesta societat on ha desenvolupat una carrera acadèmica, professional i institucional notable.
No convalidar el títol del Marroc és racisme
El Mouali va arribar a Catalunya l’any 2000 amb estudis d’Economia i experiència universitària al Marroc. Explica que va passar deu anys intentant convalidar la llicenciatura. Amb els anys, aquesta experiència es convertirà en una de les bases del seu discurs sobre el racisme institucional: considera que la falta de reconeixement de títols estrangers contribueix a relegar les persones immigrades qualificades a feines per sota de la seva formació.
En una entrevista a Mektub, l’abril de 2026, ho resumeix així: “les nostres dificultats no eren falles personals d’adaptació, sinó barreres dissenyades pel propi sistema”. La paradoxa és que, malgrat aquestes barreres, acabaria treballant en una administració pública i doctorant-se en Educació a Catalunya. Això, però, no la porta a matisar el seu diagnòstic sobre el país que l’ha acollit sinó tot el contrari: assegura que Catalunya és racista.
El sistema és racista però li paga la nòmina
Menys d’una dècada després d’arribar a Catalunya, Fatiha El Mouali ja treballava dins de l’administració pública catalana. La primera referència que és de 2009, quan apareix com a tècnica d’acollida de l’Ajuntament de Granollers. La seva feina consistia precisament a orientar persones nouvingudes i ajudar-les a moure’s pels serveis i la legislació del país. Sembla que un sistema que li paga una nòmina per una feina amb taula, cadira i aire condicionat no és encara prou bo.
Uns anys després, aquesta activitat professional comença a anar acompanyada d’un activisme cada vegada més visible. El febrer de 2015 participa a la Universitat de Barcelona en l’acte central de la campanya #StopIslamofòbia, impulsada per les entitats subvencinoades Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i SAFI, amb taules sobre islamofòbia “a les institucions, als mitjans i al carrer”.
Tot i descriure la societat catalana com a racista i excloent, Fatiha El Mouali constava ja el 2020 com a professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona. És precisament en aquell àmbit acadèmic on acabaria consolidant també la seva trajectòria com a investigadora i doctora en Educació. La seva situació personal contrasta amb el que havia afirmat un any abans, el 2019, en una conferència a Granada: que després de dècades de presència marroquina continuaven sent poc habituals els metges, professors o professionals en espais de prestigi perquè, segons ella, “la intenció és no permetre que aquestes persones arribin a aquests espais i a aquest tipus de professions.”
Fatiha El Mouali entra a l’Ajuntament de Colau
L’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament va obrir una oportunitat nova per a molts activites de l’islam per cobrar de l’administració i alhora pressionar-la. Fatiha El Mouali va ser una de les persones que van entrar en aquest nou circuit institucional. El resultat arriba el 2017, amb l’elaboració del Pla municipal de lluita contra la islamofòbia. El Mouali figura entre les persones consultades per l’Ajuntament, al costat de perfils com Tariq Ramadan, nét del fundador dels Germans Musulmans; Najia Lotfi, la banquera halal de Barcelona; o Saloua El Gharbi, la musulmana de Junts. El procés no es va limitar a condemnar agressions o insults, sinó que va contribuir a construir un marc molt més ampli sobre què havia de considerar-se islamofòbia.
Entre les situacions que definieixen com islamofòbia hi apareixien qüestions com no disposar d’espais per resar a la feina, no adaptar horaris a les pregàries, la mirada crítica sobre el hijab o la manca d’acomodacions religioses en serveis públics. És a dir, el debat ja no era només protegir persones musulmanes de la discriminació, sinó també adaptar institucions i serveis a pràctiques religioses concretes. És en aquest punt on l’activisme d’El Mouali deixa de ser només denúncia i passa a participar directament en la definició de política pública.
L’escola catalana també és racista
A partir de 2019 El Mouali posa l’escola catalana al centre de la seva denúncia. La seva tesi no és que hi pugui haver conflictes per simples malentesos culturals, sinó que el sistema educatiu reprodueix jerarquies racials. El 2021 afirmava a El Diari de l’Educació que “una part dels docents” té una mirada “xenòfoba o racista”, que el tracte a les mares marroquines es fa “des de la superioritat” i que “la gent no vol barrejar-se amb les famílies immigrants”. També acusa l’escola de “criminalitzar” les formes de criar de les famílies «migrants» i d’evitar així “auditar el seu propi racisme”. El 2025 escrivia a La Disruptiva que viure en una societat “classista, racista, xenòfoba, masclista, desigual” implica inevitablement reproduir aquests patrons dins dels centres educatius.
El Mouali sosté que les mares marroquines són tractades des de l’estereotip de dones ignorants i sotmeses i que aquesta mirada acaba afectant també els fills. Més endavant ho resumirà amb una acusació directa: “una part dels docents no n’és conscient, que té una mirada xenòfoba o racista”. També afirmarà que “la gent no vol barrejar-se amb les famílies immigrants” i que aquesta actitud contribueix a la segregació escolar.
Gràcies al burkini feminista pot anar a la platja
El 2016, en plena polèmica francesa pel burkini, El Mouali el va defensar com una qüestió de llibertat femenina. Com a portaveu d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, va participar en una protesta davant del Consolat de França a Barcelona. El País recollia aleshores una de les seves frases més contundents: assegurava, que la lluita contra el burkini “a l’únic que ajuda és als radicals”.
En una entrevista publicada aquell mateix any per Izquierda Diario, El Mouali explicava que feia setze anys que vivia a Catalunya i que no havia anat mai a la platja, i presentava el burkini com la peça que finalment li permetia banyar-s’hi sense renunciar a la seva manera de vestir. Davant dels sectors feministes favorables a prohibir-lo, responia: “si el feminisme creu que prohibir el burkini ajudarà la dona a posar-se el biquini […] s’equivoca, i molt”. I afegia que prohibir-lo feia “un gran favor als integristes que van en nom de l’islam”.
La mateixa idea reapareixeria el 2017 en declaracions a El País, quan El Mouali afirmava que “l’essència del feminisme és defensar la llibertat per decidir”, també en referència al vel islàmic. El seu plantejament capgira així la crítica feminista clàssica: cobrir-se el cos per motius religiosos pot ser emancipador, mentre que qüestionar aquesta pràctica és una forma de racisme i islamofòbia.
De víctima del sistema segons l’ARA a voler exercir el poder polític
El retrat de l’ARA del 14 de setembre de 2026 posa l’accent en una El Mouali atrapada per les estructures administratives. Recorda que va arribar per reagrupament familiar amb un permís de residència que no li permetia treballar i recull la seva denúncia d’una Llei d’estrangeria que, segons ella, la condemnava a complir l’estereotip de dona dedicada “a cuidar els fills i el marit”. És la imatge d’una immigrant a qui el sistema impedeix integrar-se plenament en la societat que l’ha acollit.
Però El Mouali fa anys que qüestiona precisament aquesta idea d’integració. En una entrevista celebrada el 24 de març de 2018 a la seu del CIEMEN, dins d’un programa de la Xarxa Itaca, amb Maria Dantas (Esquerra Republicana), rebutjava la idea que el procés migratori hagi d’acabar amb els fills dels immigrants integrats en una societat homogènia. Explicava que havia deixat enrere aquell plantejament segons el qual “la primera generació costa una mica però amb el temps els fills ja s’integraran i ja arribarem a la societat homogènia”.
El discurs arriba el 2026 a una formulació directament política. En una entrevista a Mektub, El Mouali ja no parla simplement de superar barreres administratives o aconseguir representació. Defensa “ocupar els espais de presa de decisions” no com a presències simbòliques, sinó com a “blocs de pressió”, i reclama passar “de l’activisme de la queixa a l’exercici del poder polític”. L’objectiu, diu, és deixar de ser “víctimes del sistema” per convertir-se en “arquitectes d’una societat nova”. I quan li pregunten si cal ser dins de les institucions, respon que sí, però “sota les nostres condicions”, per “obrir esquerdes, incomodar i qüestionar l’arquitectura de privilegis des de dins”.
És la part que desapareix del retrat de l’ARA: la dona presentada principalment com a víctima defensa avui entrar als seus centres de decisió, organitzar-se políticament i transformar-ne les regles des de dins. El resultat és que una persona que porta més de 15 anys cobrant nòmines públiques presenta el sistema com una estructura racista que cal disputar i transformar
Més Percepcions de
Més sobre Catalunya
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab
Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”
L’independentisme escocès treu banderes d’Escòcia per no incomodar els immigrants
Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans
Una escola musulmana que imposa el hijab a nenes de 7 anys passa al sistema públic del Regne Unit
El Regne Unit detecta que bandes musulmanes obliguen presos a convertir-se a l’islam per sobreviure
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
Dones musulmanes planten cara a la pressió pel hijab en nenes en una mesquita de Vigo
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?