La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia
La Fundació Bayt al-Thaqafa rep cada any prop de 3 milions d’euros públics per defensar la immigració musulmana. Gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona.
Barcelona té un servei municipal únic a Espanya anomenat Oficina d’Afers Religiosos (OAR). L’oficina actua com a referent de l’Ajuntament en matèria de religions i creences, assessora serveis municipals i promou la visibilitat de les religions a la ciutat. La particularitat és que aquest servei municipal està externalitzat a la Fundació Bayt al-Thaqafa. L’Ajuntament no només ha externalitzat la gestió de totes les religions de Barcelona a una entitat musulmana. També finança Bayt perquè faci bona part de l’assistència social a població musulmana immigrant: acollida, llengua, regularització, inserció laboral, suport familiar i aliments. Segons la memòria econòmica de la seva web, el 2025 van rebre almenys 3,36 milions d’euros de diners públics entre subvencions i contractes.
L’Oficina d’Afers Religiosos funciona integrada dins l’estructura municipal de que promou la interculturalitat (BCN Interculturalitat). La seva comunicació pública i les activitats es difonen a través dels canals d’aquest programa amb aparença de difusió cultural. Això permet presentar polítiques religioses sense el component confessional fins que l’adaptació institucional a la religió sembla una simple política de convivència. Un exemple és la pressió que l’oficina religiosa va fer durant el Ramadà de 2026 per eliminar la música a les escoles de Barcelona com a pràctica intercultural.
175 € per denunciar la islamofòbia
Bayt al-Thaqafa no es limita a difondre el discurs contra la islamofòbia amb els altaveus de l’Ajuntament que li otorga controlar l’Oficina d’Afers Religiosos. També participa en projectes específics per detectar i recollir experiències de discriminació, convertir-les en relat públic i donar-los projecció social i institucional.
Un d’aquest programes és EMPOWERYOUTH. Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea que recluta joves musulmans que hagin patit discriminació. Per trobar aquests joves, la Fundació va publicar i difondre un missatge on oferia 175 € a qualsevol jove que expliqués l’experiència i participés en una formació. Però l’objectiu d’Empoweryouth va molt més enllà de recollir testimonis per engreixar documents. Els objectius declarats segons la seva web son:
- Formar joves musulmans com a “agents de canvi” i “líders comunitaris”.
- Construir i consolidar comunitat musulmana juvenil.
- Crear i difondre narratives pròpies sobre la islamofòbia.
- Donar eines perquè intervinguin en el debat públic.
- Generar un “efecte multiplicador” perquè transmetin aquests discursos a altres joves musulmans.
- Facilitar-los l’accés a mitjans de comunicació i altres “espais d’influència”.
- Impulsar la seva participació en àmbits socials, associatius i institucionals.
El procés no acaba en la recollida de testimonis. Per rebre els dines, cal que els joves assisteixin a una formació en lideratge, comunicació intercultural, autopercepció i rol d’“agent de canvi”. Després són ells mateixos qui han de formar i sensibilitzar altres joves musulmans, replicant el contingut après i ampliant-ne l’abast. El sistema s’assembla més a un procés de captació de talent, formació i incorporació a una xarxa més que a un espai de denúncia. El jove entra amb un incentiu de 175 euros, accedeix als beneficis interns de l’entitat i després és convidat a reproduir el mateix esquema amb altres joves o entitats. No és una convocatòria oberta qualsevol: és un procés de selecció, formació i multiplicació de perfils.
El model que Europa associa als Germans Musulmans
Bayt al-Thaqafa gestiona les religions a Barcelona i a la vegada forma part d’Empoweryouth, un projecte europeu que aplica un model que a Europa ja ha generat alarmes dels serveis d’intel·ligència. La lògica d’Empoweryouth és gairebé calcada a la de FEMYSO (Fòrum d’Organitzacions Europees de Joves i Estudiants Musulmans). Aquesta associació ha estat assenyalada en informes i advertiments oficials europeus per la seva proximitat a l’entorn dels Germans Musulmans. L’informe de França de 2025 sobre islamisme polític i els serveis secrets alemanys situava aquesta xarxa i altres semblants dins l’ecosistema que cal vigilar. La situació contra aquesta xarxa ha anat escalant fins que el juliol de 2026 el Parlament Europeu van anunciar que la Mesa havia decidit excloure FEMYSO de les activitats de la cambra.
El paral·lelisme entre FEMYSO i Empoweryouth és evident en la manera d’utilitzar la islamofòbia com a camp de mobilització. Precisament Femyso va fer a principis de 2026 una enquesta a musulmans universitaris catalans buscant islamofòbia. La premissa era que els campus son espais hostils als musulmans per manca d’espais de pregària o perquè els programes d’estudis no parlen de l’islam. El qüestionari conduïa així a interpretar el malestar, la por o fins i tot problemes de salut mental com a conseqüències d’una islamofòbia estructural. I presentava els canvis institucionals com a solució.
És precisament aquest model —islamofòbia com a punt de partida, organització, formació, construcció de lideratge i incidència institucional— el que acosta FEMYSO al que Empoweryouth desplega a Barcelona amb finançament europeu a través de Bayt al-Thaqafa. FEMYSO forma joves musulmans perquè detectin discriminacions, construeixin discurs, facin incidència política i es converteixin en “multiplicadors” dins les seves comunitats. Empoweryouth reprodueix pràcticament la mateixa seqüència: recull experiències d’islamofòbia, les transforma en “noves narratives”, forma “agents de canvi” i prepara els participants perquè després sensibilitzin i formin altres joves musulmans. Canvien les sigles i l’entitat executora, però no el manual: greuge, selecció, formació, lideratge, multiplicació i pressió institucional.
De l’assistència social a la influència política i cultural
El circuit es retroalimenta. L’administració finança l’entitat que assisteix la musulmans; aquesta mateixa entitat participa en la definició i detecció de les pressumptes discriminacions que pateixen; després forma nous representants perquè les expliquin, les multipliquin i reclamin canvis a les institucions. La presència privilegiada de Bayt dins l’estructura municipal els ho posa molt fàcil. L’OAR assessora serveis i equipaments municipals sobre diversitat religiosa i participa en l’adaptació de polítiques públiques a les pràctiques que necessita l’islam per impregnar la societat. Això es concreta en àmbits molt diferents: criteris pels cementiris, orientacions a escoles durant el Ramadà, promoció de l’alimentació halal, necessitats d’espais de pregària, adaptacions en l’àmbit sanitari i formació perquè les pràctiques religioses puguin encaixar en el funcionament ordinari dels serveis públics.
Aquestes adaptacions no apareixen presentades com a política religiosa, sinó dins del llenguatge municipal de la interculturalitat, la diversitat, l’acció comunitària i la lluita contra la discriminació i el racisme. El mateix passa amb la part cultural: Un dels exemples més clars és el projecte Barxiluna impulsat des de l’Oficina d’Afers Religiosos i BCN Interculturalitat. El projecte parlava de recuperar un “passat i present islàmic” presumptament invisibilitzat. El problema és que tot es basava en una recerca arqueològica que va demostrar just el que contrari del que pretenien. Però això no els va aturar perquè les conclusions del cicle ja les tenien escrites del principi: es tractava de “propostes de canvi” per revisar materials educatius, visibilitzar el passat islàmic als museus, adaptar cementiris a les necessitats musulmanes i donar suport a centres de culte, espais comunitaris i festivitats religioses.
El resultat és que una entitat nascuda per acollir immigrants s’ha convertit en una empresa amb més de 100 treballadors que mou més de 3 milions d’euros públics cada any. El circuit es retroalimenta amb diners públics de Barcelona i de la Unió Europea que financen entitats que detecten discriminacions i proposen demandes que arriben a les mateixes institucions, que financen noves mesures per donar-hi resposta. Cada adaptació assolida es converteix, així, en el punt de partida de la següent en un moviment infinit. Els diners públics financen, per tant, no només les adaptacions presents, sinó també les estructures encarregades d’identificar, formular i defensar les demandes següents.
Més Percepcions de
Més sobre Catalunya
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab
Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”
L’independentisme escocès treu banderes d’Escòcia per no incomodar els immigrants
Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?