Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Imatge il·lustrativa

L’enquesta de radicalització MOTRA 2025 de la policia alemanya posa xifres a un debat cada cop més present a Europa. Segons aquest informe, gairebé la meitat dels musulmans menors de 40 anys a Alemanya mostra afinitat amb idees islamistes. En concret, l’estudi indica que un 45,1% dels musulmans menors de 40 anys presenta posicions islamistes, ja sigui de manera latent (33,6%) o manifesta (11,5%), una proporció especialment elevada dins d’aquesta franja d’edat.

El pes majoritari de les actituds latents indica que la radicalització no és només una realitat present, sinó també una possibilitat futura. El gruix del fenomen es concentra en una zona intermèdia que pot evolucionar cap a formes més dures. És en aquest punt on els autors de l’informe apunten a un risc estructural futur.

Què revela exactament l’enquesta MOTRA 2025?

L’informe de radicalització MOTRA 2024/25 no es limita a mesurar percepcions generals, sinó que analitza de manera concreta les actituds ideològiques dins de la població musulmana jove a Alemanya. A través d’indicadors específics, l’estudi identifica fins a quin punt aquestes persones comparteixen plantejaments propis de l’islamisme, com ara la primacia de la religió sobre la llei civil o el suport a determinades visions polítiques vinculades a aquesta ideologia. Els principals resultats son:

  • El 23,8% creu que “un estat islàmic és la millor forma de govern”
  • El 25,1% considera que “les normes de l’Alcorà són més importants que les lleis alemanyes”
  • El 9,8% opina que “la societat alemanya hauria d’organitzar-se més segons les normes islàmiques”
  • El 8,5% prefereix “un líder religiós per sobre del sistema democràtic”
  • El 44,3% creu que “només l’islam pot resoldre els problemes del nostre temps”
  • El 28,6% afirma que “no es pot confiar en els jueus”
  • El 44,8% considera que “la moral de les societats occidentals és completament corrupta”

Aquestes respostes apunten a un element ideològic de fons que va més enllà de la política o la llei: la percepció de superioritat moral de l’islam. L’informe mostra que el 44,8% dels enquestats considera que la moral de les societats occidentals és “completament corrupta”. Aquesta visió —molt present en l’òrbita dels Germans Musulmans— parteix de la idea que Occident està en decadència moral i que l’islam no només és una religió, sinó una alternativa global capaç d’oferir solucions polítiques, socials i culturals.

La religió no apareix només com una identitat personal, sinó com un marc normatiu amb aspiracions públiques, especialment entre els joves. A més, el document subratlla el paper de l’entorn social i ideològic, on determinades narratives —difoses sovint a través de xarxes socials o espais comunitaris— reforcen aquestes percepcions. Tot i que l’estudi no entra en detall en el paper concret de cada associació religiosa, sí que deixa clar que aquestes actituds no emergeixen de manera espontània, sinó que s’inscriuen en ecosistemes ideològics més amplis que faciliten la seva difusió i consolidació.

L’islamisme no retrocedeix i ja és una «bomba de rellotgeria» social

Lluny de reduir-se, la radicalització es manté en nivells elevats i estables. L’informe no detecta cap tendència clara de millora, fet que reforça la idea que no es tracta d’un episodi puntual, sinó d’una dinàmica consolidada en el temps.

Diversos dirigents polítics alemanys ja han reaccionat a la publicació de l’informe. Entre ells, Wolfgang Kubicki, destacat membre dels Demòcrates Lliures (FDP) i exvicepresident del Bundestag, ha advertit que les conclusions “haurien de fer saltar totes les alarmes”. En una publicació a la xarxa X, Kubicki va qualificar la situació de “bomba de rellotgeria social” i va reclamar un canvi de rumb polític: “No només hem de parlar de migració, sinó també d’integració i religió. La política de mirar cap a una altra banda ingenuament ha afavorit aquest desenvolupament. La ingenuïtat ha d’aturar-se”.

La religió al centre del debat

Les dades, per la seva magnitud i concentració en joves, han reobert el debat sobre els límits del model actual i han situat al centre qüestions com la laïcitat, la cohesió social i el paper de les associacions religioses. Més enllà de les xifres, l’informe apunta a una fractura ideològica que ja no es pot explicar només en termes socioeconòmics, sinó que obliga a abordar de manera directa la relació entre religió, integració i valors democràtics.

En aquest sentit, diferents veus del món polític i acadèmic coincideixen a assenyalar que el fenomen no es pot desvincular de la difusió de determinades narratives islamistes en espais socials i digitals, ni tampoc del paper d’algunes estructures associatives que operen en aquest entorn. El debat, fins ara sovint evitat o reduït a qüestions migratòries, es desplaça progressivament cap a un terreny més incòmode: el de la compatibilitat entre determinades interpretacions religioses i el marc democràtic europeu.

Amb tot, el monitor MOTRA no només descriu una realitat present, sinó que apunta a una evolució en curs. I és precisament aquesta projecció —una generació jove amb una presència significativa d’actituds islamistes— la que explica que, en sectors creixents del debat públic alemany, la situació ja no es percebi com un episodi puntual, sinó com un problema estructural amb implicacions a llarg termini.

Més Percepcions de

Més enquestes

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD»

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

El 40 % dels estudiants musulmans de Berlín volen els preceptes de l’Alcorà a classe

Musulmans de 14 o 15 anys creuen que les normes religioses han de passar per damunt de les normes de l’escola pública.

L’islam protagonitza el 85 % dels conflictes religiosos a les empreses franceses

Els comportaments rigoristes augmenten i en el 91 % dels casos estan vinculats a l’islam. Creixen les negatives a treballar amb dones o a complir determinades tasques per motius religiosos.

Més del 40 % dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria

El 42 % dels estudiants a les escoles de Viena són musulmans. Un 46 % diu estar disposat a lluitar i morir per l’islam.

Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes

Una enquesta mostra que les joves franceses sovint utilitzen el vel com a protecció davant l’assetjament i la violència. Generacions anteriors només el duien per religió.

El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans

Una nova enquesta assenyala que els joves musulmans de França son més religiosos, més conservadors i més estrictes que generacions anteriors i la resta de la societat.

El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya

Una enquesta a adolescents musulmans d’Alemanya detecta opinions inquietants. Les dades mostren una tendència més gran cap a posicions islamistes com més joves són els enquestats

El 15% dels joves catalans són musulmans i el 75% ha nascut a l’estranger

El 29 % dels joves musulmans a Catalunya d’entre 16 i 24 anys considera que la religió ha d’influir en la política; més del 50 % afirma que guia les seves decisions quotidianes, i prop del 90 % expressa que formar una família és un objectiu vital.

El 53 % dels britànics creu que l’islam no és compatible amb els valors del Regne Unit. El 22 % no ho sap

Cap de les altres religions té un rebuig superior al 15%. Només el 25% de la població del Regne Unit considera que l’islam és compatible amb els valors britànics.

El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal

El Ministeri de l’Interior considera que proporcionar vestimentes religioses forma part de l’assistència bàsica.

Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»

La convenció «De la identitat a l’impacte» busca formar musulmans del Canadà per transformar la religió en poder polític amb presència directa a les institucions.

Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana

L’alumna va exigir un espai per resar, va suspendre l’examen i va denunciar el professor per islamofòbia i racisme.

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles

La mesura ha rebut el suport de la Conferència dels Imams Europeus, que considera que protegeix «la dignitat i la seguretat».

La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt