Escoles del Canadà reben una guia oficial d’adaptació a l’islam amb sales d’oració, acomodacions i censura preventiva
La guia s’ha redactat amb la participació d’activistes musulmans assenyalats per vincles ideològics amb els Germans Musulmans. Les ordres han arribat a les escoles sense debat ni presentació prèvia.
El sistema educatiu públic d’Ontario ha distribuït al seu personal una guia interna de 39 pàgines que redefineix el funcionament ordinari de les escoles en relació amb l’islam i els alumnes musulmans. El document, titulat Guide to Support Muslim Students, Staff, and Families es presenta com un marc general que ha d’orientar la pràctica docent, la gestió dels centres i el tractament dels continguts educatius per atendre les necessitats dels musulmans.
La guia no amaga que un dels seus objectius és reforçar la visibilitat musulmana. Parla d’“expand mentorship opportunities”, de donar suport a Muslim Student Associations, i d’augmentar la representació musulmana entre el personal docent
El document formula un canvi estructural: redefineix espais, horaris, currículums i criteris d’intervenció docent amb l’objectiu d’adaptar l’escola pública a una identitat religiosa concreta abans que aparegui cap conflicte. El text no es va presentar en un debat públic previ ni consta en actes de cap sessió oberta del consell escolar. Es va fer arribar al professorat i al personal educatiu com a document de referència, amb l’objectiu explícit d’unificar criteris i pràctiques a tot el sistema.
S’assumeix que l’escola ha d’adaptar-se a l’islam
La guia parteix d’un diagnòstic previ que no es discuteix ni es contrasta: l’escola pública forma part d’un entorn institucional hostil als musulmans. El document assumeix que el sistema educatiu reprodueix desigualtats estructurals i que, per tant, no és neutral ni suficientment segur per als alumnes i el personal musulmans. Aquesta premissa funciona com a punt de partida.
Aquest plantejament inicial és clau perquè justifica tota la resta del document. Si l’escola és, per definició, un espai problemàtic cal fer canvis. La guia no contempla l’opció de corregir disfuncions concretes dins un marc general compartit, sinó que dona per fet que el marc mateix és inadequat i ha de ser reconfigurat.
En aquest context, la guia emmarca l’adaptació a l’islam com una qüestió de drets humans. El text presenta les mesures proposades no com a opcions educatives, sinó com a obligacions derivades de la defensa dels drets, cosa que desplaça qualsevol debat pedagògic o institucional fora del camp legítim de discussió.
Una de les imatges que il·lustra la guia.
Els canvis necessaris per satisfer els musulmans
Un cop establert que l’escola pública no és un entorn prou segur per als musulmans i que es vulneren els seus drets humans, cal saber quins canvis es consideren necessaris. El document tradueix aquest plantejament en un conjunt d’exigències concretes perquè els musulmans puguin viure i expressar la seva identitat religiosa amb normalitat dins l’escola pública. Es tracta de mesures com:
- Facilitar espais d’oració a tots els centres educatius i garantir que siguin accessibles durant l’horari escolar.
- Adaptar horaris i dinàmiques escolars durant el Ramadà, incloent flexibilitat en activitats físiques, avaluacions i rutines quotidianes.
- Reforçar i finançar les associacions d’estudiants musulmans (MSA) com a estructures estables dins dels centres.
- Ampliar programes de mentoratge específics per a alumnes musulmans i connectar-los amb referents adults dins del sistema educatiu.
- Incrementar la presència de continguts sobre l’islam i les identitats musulmanes a totes les etapes i matèries del currículum.
- Formar obligatòriament el professorat i el personal educatiu en islam, islamofòbia i pràctiques antiopressives.
- Augmentar la representació musulmana entre el personal docent i directiu, i donar suport a xarxes internes de professionals musulmans.
- Crear espais específics de suport emocional i salut mental adreçats a alumnes i treballadors musulmans, especialment en dates assenyalades o després d’incidents considerats islamòfobs.
L’objectiu explícit és que els alumnes i el personal musulmans “es vegin reflectits en les polítiques, els programes i les iniciatives del centre”, cosa que converteix el reconeixement identitari en un criteri central de l’acció educativa, per sobre d’altres consideracions pedagògiques o institucionals. La guia tanca l’espai a la discrepància: qualsevol qüestionament de les mesures proposades queda implícitament associat a una vulneració de drets.
I és que el fil conductor de totes aquestes mesures és la noció d’islamofòbia, que la guia situa com un problema estructural present dins mateix del sistema educatiu. A partir d’aquesta premissa, el reconeixement de la identitat musulmana deixa de ser una opció pedagògica per convertir-se en una eina preventiva: fer visibles els musulmans, reforçar les seves estructures i adaptar el funcionament escolar es presenta com la manera d’evitar el dany, la marginació i la discriminació.
La normalització de l’activisme religiós a l’aula: el cas de la jihad
El seguit de mesures presentades no es limita a la protecció contra la islamofòbia: arriba fins a la manera com es presenten conceptes religiosos i polítics sensibles dins del currículum escolar. Això es fa especialment visible en el tractament de la jihad, que les directrius educatives d’Ontario demanen abordar gairebé exclusivament com una lluita espiritual interior. Els documents curriculars insisteixen a corregir allò que defineixen com a “malentesos” o “representacions mediàtiques” del concepte, però ometen de manera sistemàtica la seva dimensió històrica i contemporània vinculada a moviments violents i a grups jihadistes armats.
Aquesta manera de procedir transforma l’aula en un espai de validació ideològica. Allò que hauria de ser una explicació contextualitzada i plural esdevé un exercici de correcció moral. Amb aquestes normes, el professor està obligat a reforçar una interpretació concreta de l’islam per evitar ofendre o “danyar” l’alumnat musulmà. El resultat és una inversió del principi de neutralitat: en lloc de garantir distància crítica respecte a totes les creences, l’escola assumeix la funció de protegir i normalitzar un relat religiós específic, fins i tot quan aquest entra en tensió amb debats legítims sobre violència política, seguretat i valors democràtics.
L’òrbita dels Germans Musulmans a l’educació del Canadà
El que passa al consell escolar de Durham no és un cas aïllat. En els darrers anys, el National Council of Canadian Muslims (NCCM) ha consolidat una presència estable dins de diversos consells escolars d’Ontario i la resta del país, on ha contribuït a dissenyar marcs “antiislamofòbia”, programes de formació docent i iniciatives adreçades directament als alumnes. Materials similars als utilitzats a Durham s’han introduït als consells escolars de Peel Region i Thames Valley, així com al Toronto District School Board. En el districte de Toronto el personal del NCCM participat en conferències amb centenars d’estudiants musulmans de desenes de centres.
Nena amb hijab i feliç.
Aquesta presència no és només ideològica, sinó també econòmica. El NCCM rep finançament públic rellevant per dur a terme aquests programes. Aquest finançament permet que una entitat amb una agenda política i religiosa intervingui directament en la formació del professorat i en la construcció del relat educatiu sota l’etiqueta de la lluita contra la discriminació.
Aquest paper creixent del NCCM en l’àmbit educatiu ha generat controvèrsia més enllà del debat pedagògic. Un informe publicat el juny de 2025 per l’Institute for the Study of Global Antisemitism and Policy (ISGAP) assenyala que el NCCM manté vincles ideològics i històrics amb xarxes islamistes nord-americanes connectades amb l’ecosistema dels Germans Musulmans, incloent organitzacions associades amb Hamas.
Entre els ous de Pasqua i ser bon musulmà
L’aparició de la guia ha generat malestar entre algunes famílies que ja fa temps que veuen com entra l’islam en un espai on el cristianisme mai ha tingut cap privilegi. En diversos centres del Durham District School Board, pares i mares han expressat incomoditat davant pràctiques que perceben com a desiguals en el tractament de les religions dins l’aula.
En un cas concret, una mare va retirar el seu fill d’una classe de quart curs després d’una activitat sobre l’islam. L’exercici consistia en dentificar els cinc pilars de l’islam. A més, demanava als alumnes explicar com es pot ser un “millor musulmà”, associant-ho a la pregària i a la lectura de l’Alcorà. La mare va comparar aquesta tasca amb una activitat anterior sobre el cristianisme, limitada a pintar ous de Pasqua com a exercici cultural i no confessional, i va considerar que el tractament de les dues religions no era equivalent.
La guia s’inscriu així com un pas més dins d’un procés gradual d’islamització del sistema educatiu canadenc, que no depèn d’un sol document ni d’una sola decisió. Aquest procés inclou la generalització de menús halal, l’acceptació del hijab, l’adaptació religiosa estable del funcionament dels centres, la introducció de censura preventiva en continguts i un llenguatge docent que evita qualsevol acusació d’islamofòbia. El marc institucional ha aconseguit invalidar la crítica de les famílies amb el comodí de la islamofòbia i els drets humans. La guia no crea aquesta dinàmica, però la consolida: fixa criteris, dona cobertura administrativa a decisions ja presents i redueix l’espai perquè pares i docents puguin expressar desacord sense quedar situats fora del marc legítim del sistema educatiu.
Més Percepcions de
Més Halal
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”
L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?