Pakistanès assassina la seva filla a Anglaterra i ningú diu res per no ser racista
Metges, professors, serveis socials i veïns no van dir res dels maltractaments que patia la nena des que va néixer. El pare la va matar amb 10 anys després d’una vida de tortures.
L’agost de 2023, Sara Sharif, de només 10 anys, va ser trobada morta a casa seva a Woking (Anglaterra). El seu cos presentava múltiples lesions, algunes recents i altres antigues. Segons The Guardian, Sara Sharif presentava almenys 71 lesions externes, incloent contusions, abrasions, ferides compatibles amb cremades i fractures, signes inequívocs d’un maltractament prolongat i repetit. La revisió oficial del Surrey Safeguarding Children Partnership conclou que la nena havia estat sotmesa a “violència prolongada, coercitiva i sistemàtica” durant anys.
L’informe que ha sortit a la llum és igual d’esgarrifós que les lesions: revela que cap professional va intervenir amb contundència tot i les diverses oportunitats de protecció. Mestres, sanitaris i serveis socials van detectar irregularitats, però la revisió conclou que “la por de ser percebuts com a racistes” va frenar preguntes essencials, va aturar denúncies i va deixar la nena completament desprotegida fins al final.
Veïns que sospitaven… i que no van parlar
La revisió oficial explica que els veïns de la família Sharif no eren cecs al que passava: tenien la sensació que “alguna cosa no anava bé” amb la nena i que podia estar sent maltractada. Alguns van comentar entre ells la possibilitat de trucar a la policia o als serveis socials. Però aquesta inquietud mai no es va traduir en una denúncia formal. Diversos relats recollits després de la mort de Sara indiquen que al veïnat hi havia preocupacions concretes sobre el seu benestar que simplement no van arribar a cap autoritat.
La clau, segons la revisió, és tan clara com devastadora: molts veïns reconeixen que no van avisar per por de ser titllats de “racistes”, especialment a les xarxes socials, atès que es tractava d’una família d’origen pakistanès. L’informe recull literalment que “la raça va ser un impediment per informar d’un possible abús infantil” i que alguns adults temien ser assenyalats públicament si s’equivocaven.
Pare violent, mestres absents i hijab als 7 anys
La revisió oficial descriu Urfan Sharif com un pare violent, controlador i manipulador, amb un historial conegut d’abusos domèstics i de comportament coercitiu. Aquestes dades no eren cap secret: constaven en registres previs i havien estat comunicades a diversos serveis públics.
Els mestres de Sara també havien detectat hematomes recurrents, excuses incoherents i un aïllament creixent de la nena. Malgrat aquest panorama, l’informe conclou que els professionals van ser “sobrepassats i enganyats” pel pare, i sobretot, que no van seguir els protocols mínims d’investigació, permetent que la situació empitjorés fins a un punt irreversible.
Un element clau que la revisió destaca —i que diversos professionals van reconèixer a posteriori— és que Sara va començar a portar hijab de manera sobtada cap els 7 anys. Aquest canvi va generar inquietud interna, però ningú va gosar preguntar per por de “causar ofensa” o de ser percebut com algú que qüestionava una pràctica religiosa. Segons l’informe, aquest silenci va ser crític: el hijab va permetre amagar lesions visibles al cap i al rostre, incloent contusions, talls i marques consistents amb maltractament continuat.
Els revisors ho expressen sense embuts: “la por a ser acusats de racisme va impedir preguntes que podien haver revelat l’abús”. Aquest temor, sumat a la manca de coordinació institucional, va deixar Sara atrapada en un entorn de violència sense cap adult disposat a enfrontar la realitat.
Una mare ignorada i sistema trencat
La mare de Sara és polonesa i va perdre la custòdia de la nena en el procés de divorci. Feia anys que avisava que alguna cosa no anava bé però igual que durant el divorci ningú li va fer cas. Quan va veure la nena per última vegada, va notar canvis preocupants: Sara estava més tensa, menys comunicativa, i li va confessar que volia tornar amb ella. Però els tribunals i els serveis socials van mantenir la custòdia al pare, malgrat el seu historial. La mare va denunciar repetidament que se la tractava com una exagerada, com algú que “no acceptava la situació”, i que les seves preocupacions van ser sistemàticament descartades.
Després de la mort de la nena, Olga va descriure el que va viure com una “tragedia anunciada”. Va afirmar que havia alertat sobre la conducta violenta del pare, sobre la manera com Sara cada cop semblava més espantada. Cap d’aquestes alertes va fer reaccionar el sistema. Per això, quan finalment va haver d’identificar el cos de Sara, la mare va dir una frase que ha quedat gravada en tots els qui han seguit el cas: “No reconeixia la meva filla. La van deixar sola, i ningú la va protegir.” L’informe oficial li dona, en gran part, la raó: el sistema va fallar, els professionals van fallar, i la por social a semblar racista va pesar més que la veu d’una mare que només volia evitar exactament aquest final.
Més sobre Regne Unit
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
El Partit Verd del Regne Unit guanya unes eleccions parcials amb publicitat en urdú i cantant “My blood is palestinian”
La policia de Londres manté la “ment oberta” sobre el motiu d’un apunyalament amb Allah Akbar en una escola
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
El Regne Unit vol atraure musulmans a zones rurals perquè “el camp és massa blanc i de classe mitjana”
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Més Percepcions de
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab
Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se