Barcelona integra les finances islàmiques en l’estratègia d’economia social i solidària
Un banc que ofereix serveis financers basats en la sharia forma part d’un grup de treball per promoure les finances ètiques. Tindrà accés a promoció, suport, subvencions i contractació pública.
L’Estratègia de l’Economia Social i Solidària de Barcelona 2030 (#ESSBCN2030) és un full de ruta acordat entre l’Ajuntament i entitats del sector de l’economia social. L’objectiu és donar suport a “models econòmics alternatius, sostenibles, inclusius i centrats en les persones“.
La idea és fer de Barcelona un espai on l’economia social tingui major pes institucional. El document del pla enumera vuit línies estratègiques i reconeix explícitament la necessitat de promoure els canals de finançament ètic i cooperatiu.
Entre els eixos econòmics principals, el pla municipal vol impulsar la contractació pública responsable i la creació de nous instruments financers per a empreses socials i per a la població en general. En paraules dels seus promotors, l’objectiu és “posar les persones al centre i el capitalisme en mode avió”.
Finances islàmiques com a economia ètica i solidària
Dins l’objectiu de crear instruments financers alternatius s’hi ha inclòs la banca religiosa islàmica amb l’entrada del banc CoopHalal al costat de banques ètiques tradicionals com Coop57, Fiare Banca Ètica, Oikocredit.
L’entitat CoopHalal promou serveis financers halal compatibles amb la sharia sota l’aparença de cooperativa. El resultat és que un projecte nascut amb vocació religiosa i fonamentat en els principis de la sharia s’incorpora a un programa públic. Ser-hi dona a la banca islàmica accés a una xarxa de suport, li dona credibilitat i permet l’accés a finançament, recursos i promoció pública. En nom de la diversitat han barrejat les finances cooperatives tradicionals amb una entitat que opera sota preceptes teològics i no estrictament socials.
CoopHalal és el banc amb comitè sharia
Segons la seva documentació pública, CoopHalal vol donar servei a persones i empreses que rebutgen el sistema bancari convencional, ja sigui per motius religiosos o ètics. Proposa una alternativa “sense interessos”, sense inversions especulatives i orientada a la justícia social.
El seu discurs combina arguments religiosos i ètics que la fa aparèixer com una alternativa al capitalisme financer i com una nova forma de banca ètica. La realitat és que CoopHalal reprodueix el mateix engany estructural que la banca islàmica en general: proclamen una ètica alternativa però funcionen amb la mateixa lògica capitalista que diuen combatre. La principal diferència només rau en que les operacions han de ser aprovades per un comité de religiosos.
A aquesta contradicció s’hi afegeix la manca de transparència sobre el funcionament intern de CoopHalal: no hi ha informació pública sobre l’origen del capital inicial, els seus inversors o els possibles vincles amb entitats religioses o financeres externes. Aquesta opacitat contrasta amb la retòrica de “finança ètica” que la cooperativa reivindica. La manca d’informació obre interrogants sobre fins a quin punt el seu model respon a una iniciativa comunitària o, més aviat, a un projecte doctrinal dirigit per especialistes en finances islàmiques més que per moviments socials arrelats al territori.
Moral religiosa pel mateix sistema econòmic
La banca islàmica es ven com una alternativa ètica, però en realitat actua com un reflex del mateix sistema que diu combatre. L’engany rau en la seva arquitectura: els interessos, prohibits formalment, són substituïts per “marges de benefici” o “quotes de participació”, que acaben funcionant com un interès amb un altre nom.
Un exemple clar és el contracte murabaha, molt utilitzat per finançar habitatges o vehicles. En aquest model, el banc compra el bé i el revèn al client amb un marge de benefici preestablert, que aquest paga en terminis. Per tant, si volem un cotxe de 20.000 € haurem de retornar aquests diners més una quantitat en concepte de despeses de gestió. La diferència amb una hipoteca convencional és només semàntica: el banc continua fixant el guany i el client assumeix tot el risc.
La islamista Najia Lofti dirigeix CoopHalal
La marroquina Najia Lotfi dirigeix l’entitat financera islàmica. És economista, presidenta de l’entitat i l’únic nom que apareix relacionat amb HalalCoop. Abans de liderar aquest projecte financer va tenir una trajectòria política significativa al Marroc: Va ser elegida diputada al parlament l’octubre de 2016 pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD). Malgrat el que pugui semblar pel nom, aquest és un partit islamista ideològicament vinculat al moviment dels Germans Musulmans. No fa massa, el seu líder va dir que la prioritat de les nenes ha de ser casar-se enlloc d’estudiar. Durant els anys de govern d’aquest partit, Lofti va formar part de les àrees d’afers islàmics i va ser delegada dels marroquins residents a l’estranger.
Aquest vincle polític amb el PJD posiciona Lotfi no només com a líder financera sinó també com a persona amb arrels en corrents ideològics i polítics islàmics rellevant. El PJD defensa una visió moral de la societat basada en els valors islàmics, amb una forta presència en les institucions religioses i comunitàries del país.
Lotfi es va fer coneguda pel gran públic quan va aparèixer al programa Cafè d’idees de RTVE, on va defensar l’ús del vel islàmic com una expressió cultural i personal. En aquest programa va arribar a afirmar que el burka és una expressió cultural i que “moltes dones afganeses volen vestir així”. Les seves declaracions van generar polèmica perquè reproduïen la narrativa habitual dels moviments islamistes que tendeixen a presentar la submissió femenina com una opció identitària.
Promoció d’economia social amb tutela moral
Aquesta combinació de fe i finances és especialment perillosa quan s’intenta traslladar al terreny públic, com fa ara l’Ajuntament de Barcelona amb l’ESSBCN2030. Integrar un model que depèn d’un comitè religiós encarregat de decidir què és “ètic” o “permesa” econòmicament suposa introduir un criteri confessional dins d’un espai que havia de ser laic i social.
El risc no és només simbòlic: permet la formació d’una economia paral·lela, regulada per autoritats religioses i no per la ciutadania o les institucions democràtiques. Allò que es presenta com una obertura multicultural pot acabar consolidant una segregació econòmica basada en la fe, on la moral substitueix el debat públic i on els “vigilants” de la sharia determinen què és just o legítim en nom de Déu. En comptes d’alliberar-nos del capitalisme, aquest model en crea una versió amb càtedra religiosa i beneplàcit moral.
Més sobre Halal
Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit validat per un comité de la sharia
Halal per tothom als menjadors de les escoles de Barcelona
La província de New Brunswick del Canadà només ofereix carn halal als menjadors escolars
Sense porc al menjador de les escoles públiques de Barcelona per la inclusió dels musulmans
Arriben al Regne Unit els crèdits universitaris islàmics
Un diputat socialista de Suècia crea un partit islamista per lluitar contra “l’odi als musulmans”
Un alt càrrec de l’esquerra francesa deixa LFI per la infiltració dels Germans Musulmans
Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit validat per un comité de la sharia
El govern de Suècia admet la presència de l’islam polític en institucions del país
Lleida “regala” un solar als musulmans per fer-hi una mesquita salafista
Apunyalar per defensar l’islam d’una ofensa no té conseqüencies al Regne Unit
Fan sonar la sura 2 de l’Alcorà al metro de París
ERC creia el 2019 que l’islam a les escoles és contrari a la identitat catalana
La UE pressiona Kirguizistan perquè aixequi la prohibició del niqab
Família palestina a Suècia volia matar la filla per voler viure com una occidental
Un estat d’Alemanya regala dos festius als musulmans
Predicador musulmà explica que controlar la dona és un deure religiós dels homes
Crema un Alcorà a Holanda (amb permís judicial) i en pocs minuts esclata la violència al carrer
Guia espiritual musulmà: “L’islam no és aquí per conviure amb altres religions”
L’imam que fomenta l’odi a jueus, cristians i entre musulmans des d’Alemanya
Opinions
El perquè de menjar porc
Els musulmans no son les sueques dels 70
El hijab es la nova esvàstica
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-Per què vestien així?