La UE pressiona Kirguizistan perquè aixequi la prohibició del niqab

El Parlament Europeu exigeix la llibertat de portar el niqab i l’absència de control dels ensenyaments religiosos per no trencar un acord comercial.

Imatge il·lustrativa

Xarxes Socials

El Parlament Europeu va aprovar el juny de 2025 una resolució sobre l’Acord de Partenariat i Cooperació Reforçada (APCR) entre la Unió Europea i el Kirguizistan. L’acord havia es va signar el 25 de juny de 2024 a Brussel·les i amplia el marc de relacions establert des de 1999, amb la promesa de més comerç, inversions i cooperació en sectors com energia, medi ambient, digitalització i educació. Però l’Eurocambra ha deixat clar que l’aplicació de l’acord dependrà del respecte als drets humans, a l’estat de dret i a les llibertats fonamentals. I entre els punts de fricció hi figura la prohibició del niqab des de l’1 de gener de 2025.

El text de l’informe – A10-0111/2025 aprovat pel Parlament expressa preocupació per les noves lleis kirguís que introdueixen multes contra les dones que porten vestimentes religioses que impedeixin la identificació, com el niqab. Els eurodiputats assenyalen que aquestes mesures restringeixen la llibertat religiosa i contravenen els compromisos internacionals del Kirguizistan en matèria de drets humans. Per això, avisen que la Unió Europea disposa de mecanismes per suspendre parcialment l’acord si es detecten violacions greus d’aquests principis.

La UE vol influir en la política del Kirguistan

Brussel·les considera que la prohibició del niqab i les redades per multar dones formen part d’un conjunt més ampli de regressions democràtiques al país: restriccions a la premsa independent, pressions sobre les ONG i manca d’independència judicial. El Parlament Europeu aprofita així el procés de ratificació de l’APCR per pressionar Bixkek i condicionar els beneficis comercials i polítics a reformes internes.

La UE aspira a utilitzar la seva força de negociació no només per obrir mercats sinó també per “reforçar els valors democràtics” en un país clau a l’Àsia Central. I entre els valors democràtics de la UE hi ha la llibertat de vestir les dones amb el niqab o el control estricte del model de religió que s’ensenya en centres educatius. En concret, el punt 30 de l’informe diu que el Parlament Europeu:

30. Expressa la seva preocupació per l’entrada en vigor d’una nova legislació que restringeix la llibertat de religió o de creences al Kirguizistan, ja que reforça la vigilància i el control estatals sobre els grups religiosos mitjançant la creació d’un registre nacional de comunitats religioses i llocs de culte, introdueix multes per portar determinades peces de roba religiosa, com el niqab, en institucions estatals i espais públics, i incrementa la vigilància de l’educació religiosa; demana a les autoritats kirguises que garanteixin la protecció de la llibertat de religió o de creences al país, de conformitat amb les normes internacionals de drets humans i els compromisos contrets en virtut de la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Prohibit al Kirguistan per seguretat i identitat cultural

El govern kirguís justifica la prohibició amb arguments de seguretat i identitat cultural. Segons la normativa, vigent des de febrer de 2025, portar niqab pot comportar multes de fins a 20.000 soms (uns 230 euros). La decisió compta amb el suport explícit de les autoritats religioses islàmiques (el muftiyat), que ha declarat que el niqab “ni és una obligació religiosa ni tradició local“.

Kirguizistan es un país laic que es va islamitzar cap el segle IX però se sent avui amenaçat per l’auge del salafisme a l’Orient Mitjà. Aquesta tensió religiosa i identitària no és un cas únic a la regió. A l’Àsia Central, tots els estats han desplegat polítiques per controlar l’expressió pública de l’islam.

En aquest context, el Kirguizistan ha estat fins fa poc l’únic país de la regió que permetia oficialment el hijab a les escoles. Tots els seus veïns han optat per restriccions molt més estrictes: ni Tadjikistan, ni Uzbekistan ni Kazakhstan permeten el niqab, i en alguns casos fins i tot han vetat l’ús del hijab a les escoles i en institucions públiques. A Turkmenistan, el control estatal de la pràctica religiosa és encara més sever, amb limitacions generalitzades a qualsevol expressió visible de fe islàmica.

La prohibició del niqab al Kirguizistan representa un gir respecte de la seva imatge de més tolerant i marca un acostament a les polítiques dels seus veïns, que veuen en el control de la indumentària una manera de contenir el fonamentalisme islàmic i la influència cultural dels països de la península aràbiga. Per la UE, aquesta política és contrària als drets humans i un motiu per trencar acords comercials.

Més sobre els Vels

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes

La Universitat de Gant lidera un projecte sobre cabells, bellesa i feminitat de les dones musulmans, tot i que és difícil de veure.

El nou hijab de la policia del Regne Unit busca “preservar la dignitat de la dona” i millorar la seguretat

S’anomena Blue Light Hijab i ha nascut de la col·laboració de la policia de Leicester amb la universitat. El disseny desperta l’interès d’altres cossos policials, serveis d’emergència i el sector privat.

Obren el primer mercat gastronòmic halal de Birmingham amb perruqueria “segura” per a dones amb mocador

L’espai de restauració halal inclou una perruqueria per a dones que porten hijab. El defineixen com a “espai segur” perquè no hi ha ni homes ni finestres.

Líders musulmans de Rússia i l’Àsia Central demanen prohibir el niqab i demanen no resar al carrer

Els muftís de Rússia i Àsia Central qualifiquen el niqab d’importació radical i recomanen als creients respecte en l’ús de l’espai públic.

L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”

Els discursos de LFI i dels Verds revelen una esquerra sotmesa als valors de l’islam, atrapada entre laïcitat, càlcul electoral i l’aparició de candidatures “comunitàries”.

Més Percepcions de

Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026

El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans

Un grup de famílies musulmanes s’ha queixat perquè consideren que els escacs son “haram”. S’ha obert una investigació al docent.

El govern alemany tanca una mesquita per radicalisme però talla el carrer cada setmana perquè resin en una carpa

Alemanya va tancar la mesquita de l’Imam Ali de Frankfurt per difondre missatges radicals. Ara difon el missatge en una carpa al carrer amb el trànsit tallat.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.

Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones

L’informe del Ministeri de l’Interior francès sobre els Germans Musulmans inclou el club dins la xarxa d’associacions esportives sota influència islamista.

La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes

La Universitat de Gant lidera un projecte sobre cabells, bellesa i feminitat de les dones musulmans, tot i que és difícil de veure.

Tariq Ramadan (Germans Musulmans) va participar en la definició d’islamofòbia de l’Ajuntament de Barcelona per silenciar la crítica a l’islam

Intel·lectuals marxistes, activistes i diputats marroquins, entitats subvencionades i altres autors van redefinir els límits del debat per convertir la crítica a l’islam en racisme.

Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme

El 2016, la Consellera de Governació va visitar la mesquita Tariq Bin Ziyad, guerrer conqueridor de la Península Ibèrica. No garanteix l’accés de les dones ni consta al registre oficial.

Austràlia presenta una llei contra els discursos d’odi que protegeix els textos religiosos musulmans

La norma pot penalitzar la demanda d’expulsió de radicals, però exclou de responsabilitat penal els discursos d’odi si son al dogma d’una religió.

Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”

Redouane Ahrouch afirma que el projecte d’un estat islàmic a Bèlgica s’aconseguirà “amb l’ajuda d’Al·là i la democràcia”. Ja va dir fa uns anys que encara no “perquè caldria tallar masses mans”.

Una entitat vinculada als Germans Musulmans fa una enquesta per demostrar que les universitats catalanes no son espais segurs pels musulmans

FEMYSO és una federació juvenil musulmana europea assenyalada reiteradament per vincles amb els Germans Musulmans. Ha llançat una enquesta per confirmar que les universitats catalanes i europees son espais hostils pels estudiants musulmans.

Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà

Kate Hollern (Partit Laborista) va rebre amenaces de mort i insults per motius religiosos durant la campanya al Parlament. El seu rival era el musulmà Adnan Hussain.

Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans

Els Emirats assenyalen les universitats britàniques com a espais de radicalització islamista. La decisió s’emmarca en l’estratègia internacional dels Emirats contra l’islam polític a Occident.

Opinions

No s’ha trobat cap entrada.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt