ERC creia el 2019 que l’islam a les escoles és contrari a la identitat catalana
Els musulmans van denuncia el conseller Bargalló per islamofòbia quan va expressar desacord amb l’ensenyament de la religió islàmica a les escoles catalanes.
L’any 2019 va esclatar un conflicte polític i social intens al voltant del paper de la religió islàmica en les escoles de Catalunya. Explica La Vanguardia del 25 de novembre de 2019, que el conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), va expressar públicament que no volia una ensenyança confessional de religió islàmica en els centres educatius.És més: va advertir de les implicacions sobre la identitat catalana i l’equilibri entre religions.
“Jo no vull ensenyament confessional de religió islàmica“
La denúncia que van presentar els musulmans se sustentava en una gravació (i la seva transcripció) d’una sessió celebrada el 17 de novembre amb professors de religió catòlica. L’acte estava organitzat per l’entitat sindical “JunTS – Docents de Religió de Catalunya”, en què Bargalló va dir clarament “Jo no vull ensenyament confessional de religió islàmica a les escoles de Catalunya, i amb l’actual marc normatiu, si no arribem a un acord al respecte, en general, ens hi veiem abocats“.
En aquella reunió, el conseller va defensar el projecte d’introduir a les escoles una nova assignatura anomenada Cultura de les Religions, pensada per ser impartida per professors de religió catòlica i destinada a substituir les classes de religió confessional que s’oferien fins aleshores. El problema per implementar la proposta eren els acords d’Espanya amb l’islam i altres religions.
El conseller, que va posar com a exemple el cas de Torredembarra, es va mostrar convençut que les escoles acabarien oferint més classes de religió islàmica que de catòlica, ja que les famílies musulmanes inscriurien els seus fills a l’assignatura optativa de religió, mentre que moltes famílies catòliques, tot i ser majoritàries a la població, no ho farien. “Quina cara ens quedaria a tots a l’hora de defensar la identitat que diem defensar?”, va preguntar fins a dues vegades.
La identitat nacional catalana i l’islam
Un dels punts més sensibles de la polèmica és la idea que Bargalló va expressar que l’islam estaria en contradicció amb la identitat catalana. Aleshores, si es reconeix l’islam com a religió legítima dins el sistema escolar, es posa en qüestió una concepció identitària que implicitament exclou la religió musulmana.
La denúncia interpreta que aquest discurs constitueix un relat de discriminació simbòlica: afirmar que la religió musulmana no “encaixa” amb la catalanitat, o que la seva expansió seria una amenaça per a la identitat, és un discurs excloent que pot generar estigmes i reforçar la islamofòbia. Aquesta forma de discurs, si es difon públicament des d’un càrrec institucional, pot connectar amb definicions legals de discurs d’odi.
Per a les comunitats musulmanes aquesta mena de plantejament indica una resistència institucional a reconèixer l’islam com a part legítima del pluralisme religiós català.
El record dels terroristes de Ripoll
Bargalló va explicar que havia anat a Ripoll a principis de setembre per parlar del pacte educatiu. En aquella ocasió, segons ell, la premsa va destacar la quantitat de peticions que hi havia a Ripoll per fer una assignatura confessional que no era la catòlica. D’aquesta manera, va suggerir que hi havia demanda significativa per a l’ensenyament religiós islàmic en aquell municipi, i que això intensificava el problema del debat sobre quina religió s’hauria de permetre en les escoles.
Amb això, Bargalló vinculava indirectament Ripoll com un exemple de lloc on la comunitat musulmana reclamava l’ensenyament confessional islàmic, cosa que per a alguns representava una amenaça potencial a la “identitat catalana” que ell considerava predominantment cristiana.
Denúncia no admesa i islam a les escoles el 2020
Finalment, la denúncia presentada per l’associació Musulmanes contra la Islamofobia contra el conseller Josep Bargalló no va ser admesa a tràmit per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i l’impacte mediàtic de les declaracions i la polèmica que van generar, el cas no va prosperar judicialment i Bargalló va continuar al capdavant del Departament d’Educació.
Paral·lelament, l’any 2020 Catalunya va començar a oferir classes de religió islàmica en alguns centres educatius públics, en el marc d’un pla pilot impulsat pel Ministeri d’Educació i la Comisión Islámica de España. L’assignatura es va implantar inicialment a municipis com Barcelona, Girona, Reus i Lleida, amb docents contractats específicament per impartir-la. Aquest pas va situar Catalunya entre les comunitats autònomes que, per primer cop, donaven compliment a l’acord de cooperació de 1992 i reconeixien de manera efectiva el dret de les famílies musulmanes a l’ensenyament religiós confessional.
Més sobre Educació
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
