Una imam alemanya denuncia que “venen a causar disturbis i a islamitzar”
Seyran Ateş es una dona i imam a Berlín que viu sota protecció policial per les seves idees. Ara torna a sacsejar la comunitat musulmana amb la seva denúncia del radicalisme islàmic a Europa
Seyran Ateş és fundadora i imam de la mesquita Ibn Rushd-Goethe de Berlín. La seva defensa d’un islam liberal i la seva crítica oberta contra el radicalisme religiós l’han convertit en una figura odiada per sectors amplis de la comunitat musulmana alemanya. Ha tornat al centre de la polèmica per dir a Euronews que hi ha “un pla per causar disturbis, reclutar seguidors i avançar en el projecte d’islamitzar Europa“
Aquestes declaracions les ha fet en relació a les manifestacions de musulmans a Berlín per celebrar les massacres de drusos i cristians a Síria. Segons ella, aquestes i altres mobilitzacions formen part d’una estratègia més àmplia per imposar una ideologia religiosa incompatible amb els valors democràtics. Defensa que aquestes accions no són simples expressions de protesta, sinó una amenaça real per a la convivència democràtica.
El risc de tolerar el fanatisme
Ateş no qüestiona el dret a manifestar-se ni la llibertat d’expressió com a pilar fonamental de qualsevol societat democràtica. Tanmateix, adverteix que la tolerància no pot convertir-se en una porta oberta al fanatisme, ni ser utilitzada com a escut per protegir discursos que tenen com a objectiu destruir el mateix sistema que els permet existir.
Segons ella, Alemanya és i ha de continuar essent una societat liberal, oberta al debat i a la pluralitat d’idees, fins i tot les més controvertides. Però insisteix que hi ha límits que no es poden ignorar. “Una societat liberal com Alemanya no es pot tancar ni es tancarà a les opinions radicals mentre no amenacin la constitució”, afirma. “Però aquests grups sí que l’amenacen.” Amb aquestes paraules, Ateş deixa clar que, al seu parer, l’Estat i la societat civil no poden continuar actuant amb indulgència davant l’expansió d’un radicalisme que utilitza el llenguatge religiós per infiltrar-se en espais públics amb intencions clarament desestabilitzadores.
Rebuig generalitzat de la comunitat musulmana alemanya
Les paraules d’Ateş han generat un fort rebuig dins de sectors importants de la comunitat musulmana a Alemanya. Diversos imams i líders religiosos han criticat la seva actitud, acusant-la de generalitzar i criminalitzar tota la comunitat per les accions d’una minoria. Consideren que el seu discurs alimenta l’estigmatització dels musulmans i reforça narratives islamòfobes.
Alguns, com l’imam Benjamin Idriz de Baviera, han defensat que la gran majoria de musulmans alemanys rebutgen el fanatisme i conviuen en pau amb els valors democràtics. Segons aquestes veus, Ateş confon islam amb islamisme i crea una divisió injusta dins d’una comunitat ja assenyalada. Idriz condemna l’ús del terme islamització i diu que es islamofòbia perquè genera més odi que no pas solucions. .
Una vida sota custòdia policial per l’islam
Tot i les crítiques i amenaces, Ateş es manté ferma. Segons ella, no es tracta d’una crítica a la religió, sinó a una ideologia totalitària que es disfressa de fe. I insisteix que callar per por de ser mal interpretat només beneficia els qui volen imposar el silenci i el dogma.
Seyran Ateş va néixer a Istanbul l’any 1963 en el si d’una família d’origen turc i kurd, i es va traslladar a Berlín amb la seva família quan era petita. Des de molt jove es va implicar en la defensa dels drets de les dones musulmanes, especialment aquelles sotmeses a matrimonis forçats, violència familiar o pressió comunitària.
Va estudiar dret i es va especialitzar en casos relacionats amb violència de gènere i drets humans. Ja als anys vuitanta, va començar a rebre amenaces per part de sectors islamistes radicals, i el 1984 va patir un atac armat en un centre d’assessorament per a dones. Des de llavors, viu amb protecció policial permanent.
Apòstata per fundar una mesquita feminista i LGTBI
El 2017 va fundar a Berlín la mesquita Ibn Rushd-Goethe, la primera de caràcter liberal a Alemanya, oberta a homes i dones per igual, on es rebutja la segregació per sexe i es dona veu també a persones LGTBI. Aquesta aposta trencadora ha generat admiració i odi a parts iguals: mentre uns la consideren una pionera necessària, d’altres la titllen de traïdora i apòstata.
Ateş representa una figura única: una dona, musulmana i imam, que no només qüestiona els fonamentalismes, sinó també els silencis i les complicitats dins i fora de la comunitat. I ho fa, cada dia, amb una convicció que l’obliga a viure amb escorta.
L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.
La investigació apunta que la regidora de Joventut de Neukölln (Berlín) , del partit d’esquerres Die Linke, va impedir que els serveis socials denunciessin violacions a la policia. Finalment, va ser el pare d’una víctima qui va presentar la denúncia.
El treballador d’un centre d’immigrants es fa cansalada per a ell mateix i l’acomiaden. El centre prohibeix el porc a tothom per evitar conflictes amb joves musulmans i ho presenta com una “estratègia de convivència”.
Les eleccions als districtes de Londres del 7 de maig es presenten complicades per al Partit Laborista per un suposat posicionament tou respecte Palestina. Fins a 1800 regidors musulmans sense control de cap partit tradicional poden obtenir representació.
La proposta d’ordenança de civisme de Lleida prohibeix “tapar-se la cara” excepte en llocs de culte, allà “on és habitual” i quan “s’exerceix un dret fonamental”. Ni cita el burka ni el niqab .
Una investigació periodística destapa els plànols de la reforma de dos instituts. Els gestors escolars diuen que només “s’adapten a les necessitats del usuaris” i que “atenen la diversitat”.
L’esquerra ecologista proposa festius islàmics, eliminar restriccions al vel o reforçar el suport a mesquites i associacions islàmiques. El pla busca augmentar la visibilitat i la integració de l’islam a la vida pública d’Alemanya.
L’implacable ministre de laïcitat justifica la prohibició de la mascareta a les institucions públiques “perquè la pandèmia ja ha passat i veure’s la cara és la base de la comunicació humana”. També ha deixat clar “que les nostres institucions no son llocs de culte”.
Monitores de menjador o d’extraescolar, conserges o personal administratiu ja no poden portar el vel islàmic a les escoles del Quebec. Unes 150 han preferit perdre la feina a respectar la llei.
Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.
El metge va demanar retirar el niqab perquè assegurava que la pacient no parlava bé anglès i que tenia dificultats per entendre-la durant la consulta. El marit va posar una queixa per racisme.
Els fidels d’una mesquita de Maine aparquen malament cada divendres i les autoritats els multen i retiren els vehicles. El responsable del servei de grues es fa viral amb una frase: “un Honda Civic vermell és un Honda Civic vermell”.
Els agents contesten amb contundència la proposta dels Verds i alerten del risc de barrejar religió i autoritat pública. Afirmen que la policia “no pot convertir-se en un espai de representació ideològica o religiosa”.
La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.
Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson