Una imam alemanya denuncia que “venen a causar disturbis i a islamitzar”
Seyran Ateş es una dona i imam a Berlín que viu sota protecció policial per les seves idees. Ara torna a sacsejar la comunitat musulmana amb la seva denúncia del radicalisme islàmic a Europa
Seyran Ateş és fundadora i imam de la mesquita Ibn Rushd-Goethe de Berlín. La seva defensa d’un islam liberal i la seva crítica oberta contra el radicalisme religiós l’han convertit en una figura odiada per sectors amplis de la comunitat musulmana alemanya. Ha tornat al centre de la polèmica per dir a Euronews que hi ha “un pla per causar disturbis, reclutar seguidors i avançar en el projecte d’islamitzar Europa“
Aquestes declaracions les ha fet en relació a les manifestacions de musulmans a Berlín per celebrar les massacres de drusos i cristians a Síria. Segons ella, aquestes i altres mobilitzacions formen part d’una estratègia més àmplia per imposar una ideologia religiosa incompatible amb els valors democràtics. Defensa que aquestes accions no són simples expressions de protesta, sinó una amenaça real per a la convivència democràtica.
El risc de tolerar el fanatisme
Ateş no qüestiona el dret a manifestar-se ni la llibertat d’expressió com a pilar fonamental de qualsevol societat democràtica. Tanmateix, adverteix que la tolerància no pot convertir-se en una porta oberta al fanatisme, ni ser utilitzada com a escut per protegir discursos que tenen com a objectiu destruir el mateix sistema que els permet existir.
Segons ella, Alemanya és i ha de continuar essent una societat liberal, oberta al debat i a la pluralitat d’idees, fins i tot les més controvertides. Però insisteix que hi ha límits que no es poden ignorar. “Una societat liberal com Alemanya no es pot tancar ni es tancarà a les opinions radicals mentre no amenacin la constitució”, afirma. “Però aquests grups sí que l’amenacen.” Amb aquestes paraules, Ateş deixa clar que, al seu parer, l’Estat i la societat civil no poden continuar actuant amb indulgència davant l’expansió d’un radicalisme que utilitza el llenguatge religiós per infiltrar-se en espais públics amb intencions clarament desestabilitzadores.
Rebuig generalitzat de la comunitat musulmana alemanya
Les paraules d’Ateş han generat un fort rebuig dins de sectors importants de la comunitat musulmana a Alemanya. Diversos imams i líders religiosos han criticat la seva actitud, acusant-la de generalitzar i criminalitzar tota la comunitat per les accions d’una minoria. Consideren que el seu discurs alimenta l’estigmatització dels musulmans i reforça narratives islamòfobes.
Alguns, com l’imam Benjamin Idriz de Baviera, han defensat que la gran majoria de musulmans alemanys rebutgen el fanatisme i conviuen en pau amb els valors democràtics. Segons aquestes veus, Ateş confon islam amb islamisme i crea una divisió injusta dins d’una comunitat ja assenyalada. Idriz condemna l’ús del terme islamització i diu que es islamofòbia perquè genera més odi que no pas solucions. .
Una vida sota custòdia policial per l’islam
Tot i les crítiques i amenaces, Ateş es manté ferma. Segons ella, no es tracta d’una crítica a la religió, sinó a una ideologia totalitària que es disfressa de fe. I insisteix que callar per por de ser mal interpretat només beneficia els qui volen imposar el silenci i el dogma.
Seyran Ateş va néixer a Istanbul l’any 1963 en el si d’una família d’origen turc i kurd, i es va traslladar a Berlín amb la seva família quan era petita. Des de molt jove es va implicar en la defensa dels drets de les dones musulmanes, especialment aquelles sotmeses a matrimonis forçats, violència familiar o pressió comunitària.
Va estudiar dret i es va especialitzar en casos relacionats amb violència de gènere i drets humans. Ja als anys vuitanta, va començar a rebre amenaces per part de sectors islamistes radicals, i el 1984 va patir un atac armat en un centre d’assessorament per a dones. Des de llavors, viu amb protecció policial permanent.
Apòstata per fundar una mesquita feminista i LGTBI
El 2017 va fundar a Berlín la mesquita Ibn Rushd-Goethe, la primera de caràcter liberal a Alemanya, oberta a homes i dones per igual, on es rebutja la segregació per sexe i es dona veu també a persones LGTBI. Aquesta aposta trencadora ha generat admiració i odi a parts iguals: mentre uns la consideren una pionera necessària, d’altres la titllen de traïdora i apòstata.
Ateş representa una figura única: una dona, musulmana i imam, que no només qüestiona els fonamentalismes, sinó també els silencis i les complicitats dins i fora de la comunitat. I ho fa, cada dia, amb una convicció que l’obliga a viure amb escorta.
L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.
El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.
L’associació va privatitzar una sala de musculació del complex esportiu municipal tres tardes a la setmana i diverses franges de piscina per a dones amb vel islàmic. La prefectura recorda que els espais públics no es poden organitzar segons criteris religiosos.
South Wales Police deixa en mans dels agents decidir què és “debat legítim” sobre l’islam. N’hi ha prou amb el criteri d’un policia perquè un ciutadà quedi registrat.
Els activistes musulmans de l’Ajuntament van acusar museus, historiadors i escoles d’amagar l’aportació de l’islam a Barcelona. De l’arqueologia van passar a exigir cementiris islàmics, menús halal, revisió dels llibres de text i adaptacions religioses per als musulmans actuals.
La família ha portat el cas al Defensor del Poble contra la Discriminació de Suècia perquè considera que els musulmans només s’inclinen davant d’Al·là. Proposen alternatives halal per fer l’esport més inclusiu.
La publicitat d’estiu de bol.com mostra el canvi cultural que viu Europa. A Bèlgica, la submissió religiosa del cos femení ara és un reclam comercial simpàtic, modern i inclusiu i refrescant.
El convers a l’islam Hasan Izquierdo del Partido Andalusí vol portar musulmans i llatinoamericans al centre de la política. Es presenta com a resposta a Sílvia Orriols i proposa convertir la Monumental en la mesquita més gran d’Europa.
Un passatger va batejar el punt d’accés amb “Allahu Akbar: hi ha una bomba a bord” i va provocar que calgués evacuar i escorcollar l’avió abans d’enlairar-se cap a Amsterdam.
Un informe els acusa de prohibir el futbol a les nenes, no explicar ciència o educació sexual, resar a les aules, humiliar i agredir alumnes i, en general, sotmetre l’escola a la influència de la mesquita local.
La polèmica neix d’un banquet celebrat a Caen amb 4.000 assistents que van menjar porc rostit, embotits i vi negre. L’imam i l’esquerra consideren aquests actes com una posada en escena identitària antiislàmica.
La Texas American Muslim University at Dallas ofereix cursos per 99 dòlars a alumnes estrangers i diu finançar-se amb donacions. Es presenta com a universitat però no té cap autorització per oferir educació superior.
Plaid Cymru guanya les eleccions a Gal·les incorporant demandes musulmanes: Palestina, islamofòbia i acomodació religiosa a escoles, barris i vida diària.
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson