Una imam alemanya denuncia que «venen a causar disturbis i a islamitzar»

Seyran Ateş es una dona i imam a Berlín que viu sota protecció policial per les seves idees. Ara torna a sacsejar la comunitat musulmana amb la seva denúncia del radicalisme islàmic a Europa

Seyran Ateş - Courrier International
Foto: Courrier International / droits réservés

Seyran Ateş a la seva mesquita

Seyran Ateş és fundadora i imam de la mesquita Ibn Rushd-Goethe de Berlín. La seva defensa d’un islam liberal i la seva crítica oberta contra el radicalisme religiós l’han convertit en una figura odiada per sectors amplis de la comunitat musulmana alemanya. Ha tornat al centre de la polèmica per dir a Euronews que hi ha «un pla per causar disturbis, reclutar seguidors i avançar en el projecte d’islamitzar Europa«

Aquestes declaracions les ha fet en relació a les manifestacions de musulmans a Berlín per celebrar les massacres de drusos i cristians a Síria. Segons ella, aquestes i altres mobilitzacions formen part d’una estratègia més àmplia per imposar una ideologia religiosa incompatible amb els valors democràtics. Defensa que aquestes accions no són simples expressions de protesta, sinó una amenaça real per a la convivència democràtica.

El risc de tolerar el fanatisme

Ateş no qüestiona el dret a manifestar-se ni la llibertat d’expressió com a pilar fonamental de qualsevol societat democràtica. Tanmateix, adverteix que la tolerància no pot convertir-se en una porta oberta al fanatisme, ni ser utilitzada com a escut per protegir discursos que tenen com a objectiu destruir el mateix sistema que els permet existir.

Segons ella, Alemanya és i ha de continuar essent una societat liberal, oberta al debat i a la pluralitat d’idees, fins i tot les més controvertides. Però insisteix que hi ha límits que no es poden ignorar. “Una societat liberal com Alemanya no es pot tancar ni es tancarà a les opinions radicals mentre no amenacin la constitució”, afirma. “Però aquests grups sí que l’amenacen.” Amb aquestes paraules, Ateş deixa clar que, al seu parer, l’Estat i la societat civil no poden continuar actuant amb indulgència davant l’expansió d’un radicalisme que utilitza el llenguatge religiós per infiltrar-se en espais públics amb intencions clarament desestabilitzadores.

Rebuig generalitzat de la comunitat musulmana alemanya

Les paraules d’Ateş han generat un fort rebuig dins de sectors importants de la comunitat musulmana a Alemanya. Diversos imams i líders religiosos han criticat la seva actitud, acusant-la de generalitzar i criminalitzar tota la comunitat per les accions d’una minoria. Consideren que el seu discurs alimenta l’estigmatització dels musulmans i reforça narratives islamòfobes.

Alguns, com l’imam Benjamin Idriz de Baviera, han defensat que la gran majoria de musulmans alemanys rebutgen el fanatisme i conviuen en pau amb els valors democràtics. Segons aquestes veus, Ateş confon islam amb islamisme i crea una divisió injusta dins d’una comunitat ja assenyalada. Idriz condemna l’ús del terme islamització i diu que es islamofòbia perquè genera més odi que no pas solucions. .

Una vida sota custòdia policial per l’islam

Tot i les crítiques i amenaces, Ateş es manté ferma. Segons ella, no es tracta d’una crítica a la religió, sinó a una ideologia totalitària que es disfressa de fe. I insisteix que callar per por de ser mal interpretat només beneficia els qui volen imposar el silenci i el dogma.

Seyran Ateş va néixer a Istanbul l’any 1963 en el si d’una família d’origen turc i kurd, i es va traslladar a Berlín amb la seva família quan era petita. Des de molt jove es va implicar en la defensa dels drets de les dones musulmanes, especialment aquelles sotmeses a matrimonis forçats, violència familiar o pressió comunitària.

Va estudiar dret i es va especialitzar en casos relacionats amb violència de gènere i drets humans. Ja als anys vuitanta, va començar a rebre amenaces per part de sectors islamistes radicals, i el 1984 va patir un atac armat en un centre d’assessorament per a dones. Des de llavors, viu amb protecció policial permanent.

Apòstata per fundar una mesquita feminista i LGTBI

El 2017 va fundar a Berlín la mesquita Ibn Rushd-Goethe, la primera de caràcter liberal a Alemanya, oberta a homes i dones per igual, on es rebutja la segregació per sexe i es dona veu també a persones LGTBI. Aquesta aposta trencadora ha generat admiració i odi a parts iguals: mentre uns la consideren una pionera necessària, d’altres la titllen de traïdora i apòstata.

Ateş representa una figura única: una dona, musulmana i imam, que no només qüestiona els fonamentalismes, sinó també els silencis i les complicitats dins i fora de la comunitat. I ho fa, cada dia, amb una convicció que l’obliga a viure amb escorta.

Semblants

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós «fins a l’últim alè».

Imam del congrés de l’islam català creu que “Albiol és de la ummah de Muhammad”

Per a Taoufik Cheddadi ningú queda fora de l’islam: ni Rajoy, ni Albiol ni cap

L’imam que fomenta l’odi a jueus, cristians i entre musulmans des d’Alemanya

Mohammed bin Shams al-Din diu que qui no cregui que jueus i cristians son infidels

Fan un llibre per explicar que el control a les mesquites de Catalunya és «racisme institucional»

Segons el llibre “La radicalización del racismo”, la vigilància de mesquites i comunitats musulmanes per

Un imam d’Austràlia explica per què votava a l’esquerra quan era fonamentalista: «Sabem que son idiotes»

Mohammad Tawhidi és un predicador australià format en l’islam radical a l’Iran. Ara és una

Imam avisa que d’aquí 40 o 50 anys ens donaran dues opcions

Assim al Hakeem explica el significat de yihad «que tothom amaga». És la «yihad de

Més Percepcions de

El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal

El Ministeri de l’Interior considera que proporcionar vestimentes religioses forma part de l’assistència bàsica.

Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»

La convenció «De la identitat a l’impacte» busca formar musulmans del Canadà per transformar la religió en poder polític amb presència directa a les institucions.

Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana

L’alumna va exigir un espai per resar, va suspendre l’examen i va denunciar el professor per islamofòbia i racisme.

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles

La mesura ha rebut el suport de la Conferència dels Imams Europeus, que considera que protegeix «la dignitat i la seguretat».

La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt