Imam del congrés de l’islam català creu que “Albiol és de la ummah de Muhammad”
Per a Taoufik Cheddadi ningú queda fora de l’islam: ni Rajoy ni Albiol ni cap altre humà. En aquesta visió, cada fidel es converteix en emissari obligat a educar la resta del món.

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
En una xerrada l’any 2016 al Centre Islàmic Català del Clot, Taoufik Cheddadi —figura destacada en entorns islàmics catalans i ponent del Congrés de Musulmans de Catalunya— va afirmar que Mariano Rajoy, Josep Anglada o Xavier García Albiol són membres de la “ummah de Muhammad”. El terme ummah significa, en l’islam, “comunitat” o “nació religiosa” i tradicionalment s’ha entès com la comunitat formada exclusivament pels creients musulmans.
El seu plantejament parteix d’una idea simple però carregada d’implicacions: tota la humanitat és musulmana per essència, encara que no ho sàpiga. Quan diu que Rajoy, Anglada o Albiol formen part de la ummah, no fa cap broma: en la seva lògica, totes les persones neixen dins la comunitat del profeta i només els musulmans en són conscients. Els altres no són “infidels”, sinó creients incomplets que han oblidat qui són. Això permet presentar la daʿwa —la predicació— no com una pressió, sinó com una mena de “retorn” a la identitat veritable. En societats occidentals, aquesta idea converteix la majoria no musulmana en un col·lectiu de musulmans latents als quals cal “recordar” el camí correcte, atribuint així als musulmans una missió de correcció espiritual sobre el conjunt de la població.
La redefinició moderna del concepte d’“ummah”
La visió contemporània de la qual beu Cheddadi és que amb la nova interpretació la ummah inclou els humans del present, del futur i del passat, també els que van viure abans de Mahoma. En aquest relat modern, figures com Jesús, Moisès o Abraham són reinterpretades com a “musulmans”.
A partir d’aquesta base ampliada, Cheddadi construeix la seva pròpia classificació de les ummah, una estructura que no apareix en cap doctrina clàssica però que presenta als seus oients com si fos normativa. Distingeix tres comunitats:
- Ummah de Muhammad: tota la humanitat, inclosos els no musulmans com Albiol, Rajoy i Anglada.
- Ummah de l’ijtihad (raonament): tots els musulmans.
- Ummah de la dawa (predicació): els no creients o «musulmans latents», als quals cal “retornar” a la veritat.
Aquí apareix un altre element clau: en la tradició islàmica, l’ijtihad (el raonament) no ha estat mai una responsabilitat compartida per tota la comunitat, sinó una funció reservada a un grup molt reduït d’erudits capaços d’emetre judicis jurídics. Convertir tots els musulmans en membres d’una “ummah de l’ijtihad” és, per tant, una nova ampliació conceptual que redefineix el seu rol: de simples creients a intèrprets privilegiats amb el deure d’orientar la resta de la humanitat.
Aquesta relectura no només redefineix els no musulmans: també imposa un conjunt d’obligacions a la comunitat musulmana. Si tots els humans són, en essència, musulmans “desconnectats”, aleshores la comunitat creient es converteix en la responsable d’orientar-los. En les xerrades de Cheddadi, aquest deure es tradueix en instruccions concretes: mantenir una identitat separada de la societat occidental, educar els infants perquè siguin “estendards” de la comunitat islàmica i actuar com a missioners en tots els àmbits de la vida quotidiana. El missatge final és clar: no es tracta només de viure com a musulmans, sinó de treballar activament per transformar l’entorn.
El paper de Cheddadi en l’islam català
Taoufik Cheddadi va néixer al Marroc en una família religiosa i conservadora, fill d’un imam tradicional que representava el model d’autoritat religiosa submisa a l’Estat. De jove, però, Cheddadi va trencar aquesta inèrcia: va entrar en contacte amb moviments islamistes moderns, grups polítics d’esquerra i lectures considerades “prohibides”. Aquest interès pels corrents islamistes marcarà tota la seva futura activitat predicadora a Catalunya i Espanya.
Instal·lat primer a Barcelona i més tard a Badalona, Santa Coloma i Mollet, esdevé un dels imams més visibles del país i arriba a ser vicepresident d’UCIDCAT, l’entitat que impulsa el Congrés de Musulmans de Catalunya, on ell mateix participa com a ponent destacat. Aquest congrés inclou altres figures controvertides que, com Cheddadi, han estat detingudes en operacions relacionades amb entorns islamistes. La presència simultània de perfils d’alt voltatge doctrinal i trajectòries controvertides reforça el debat sobre quin tipus d’islam s’està projectant públicament a Catalunya i amb el suport de la Generalitat.
Més vídeos
Imam afirma que l’islam està en contra de l’okupació
Junts vota a favor del burca a Barcelona perquè «això s’ha de fer a Madrid»
Així sona la crida a l’oració musulmana en una ciutat occidental
Imam de Califòrnia: «Els musulmans no han de fer-se amics dels cristians»
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica
Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts
Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
















