Portugal deixa de ser “terra d’acollida” amb un canvi radical
Portugal abandona la política acollidora de l’anterior govern i endureix la seva política migratòria, amb ampli suport parlamentari.
El 16 de juliol de 2025, el Parlament portuguès va aprovar una reforma legislativa que suposa un enduriment significatiu de la seva política migratòria. Aquesta iniciativa, impulsada pel Partit Socialdemòcrata (PSD) del primer ministre Luís Montenegro i recolzada per formacions de dreta com CDS-PP, Iniciativa Liberal i especialment l’extrema dreta de Chega, representa un trencament amb la política d’acollida que havia caracteritzat els anteriors governs socialistes.
Restricció de visats i reagrupament
Entre les mesures aprovades destaca la limitació del reagrupament familiar, ara restringit a menors d’edat, amb la condició que el sol·licitant porti almenys dos anys de residència legal a Portugal. A més, s’elimina la possibilitat de regularització simplificada per a ciutadans brasilers, que històricament havien gaudit d’una via preferencial.
Pel que fa a la immigració laboral, s’han eliminat els visats de recerca de feina per a treballadors no qualificats. Només es permetrà l’entrada a perfils amb altes qualificacions professionals, en un intent declarat de “protegir el mercat laboral local i la cohesió social”.
Nou organisme policial i major control fronterer
Una altra novetat és la creació de la Unitat Nacional d’Estrangeria i Fronteres (UNEF), que assumirà les competències que abans exercia el Servei d’Estrangers i Fronteres (SEF). Aquest nou cos estarà integrat dins la Policia de Seguretat Pública i s’encarregarà de la vigilància a fronteres, la tramitació de visats, les expulsions i la supervisió de centres d’acollida.
Influència de Chega al govern en minoria
Després de les eleccions legislatives anticipades del maig de 2025 el PSD va formar un govern minoritari. Tot i no integrar formalment Chega en l’executiu, el partit liderat per André Ventura exerceix una forta influència sobre l’agenda parlamentària, especialment en matèria de migració i seguretat.
La reforma va ser aprovada per una majoria relativa amb l’oposició del Partit Socialista (PS), Bloco de Esquerda, el Partit Comunista Portuguès i altres formacions d’esquerra. ONGs, sindicats i organitzacions de drets humans han criticat durament les mesures, que consideren “regressives” i discriminatòries.
Portugal, fins fa poc considerat un model d’acollida a Europa, s’afegeix ara al grup creixent de països europeus que opten per endurir les seves polítiques migratòries. El nou curs portuguès reflecteix el pes creixent dels discursos identitaris i les pressions populistes en la governança europea.
Semblants
Amenaça de bomba a una escola d’Alemanya per prohibir el mocador de musulmana
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
L’Allah Akbar ha tocat a Dresden. La policia no relaciona l’atac amb “les declaracions polítiques”
Alemanya ja no pot pagar la seguretat dels mercats de Nadal
Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab
Més Percepcions de
Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”
Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Aspirant a policia de Nova York demana no saludar la bandera perquè “només es sotmet a Al·là”
Els Reis d’Orient de Guissona no saluden el Nen Jesús per la inclusió dels musulmans
Nova York il·lumina de verd el One World Trade Center en homenatge a l’islam
Els Germans Musulmans aposten per la Universitat de Texas com a model per replicar a tot Occident
Un informe descriu com els Germans Musulmans accedeixen a diners públics amb un discurs d’esquerres
Acusen Securitas d’aplicar la llei xaria
Enuig a Suècia amb el jutge Mohamed Ali per no expulsar el violador d’una àvia de 100 anys
















