Portugal deixa de ser «terra d’acollida» amb un canvi radical

Portugal abandona la política acollidora de l’anterior govern i endureix la seva política migratòria, amb ampli suport parlamentari.

Imatge il.lustrativa

Generada per IA

El 16 de juliol de 2025, el Parlament portuguès va aprovar una reforma legislativa que suposa un enduriment significatiu de la seva política migratòria. Aquesta iniciativa, impulsada pel Partit Socialdemòcrata (PSD) del primer ministre Luís Montenegro i recolzada per formacions de dreta com CDS-PP, Iniciativa Liberal i especialment l’extrema dreta de Chega, representa un trencament amb la política d’acollida que havia caracteritzat els anteriors governs socialistes.

Restricció de visats i reagrupament

Entre les mesures aprovades destaca la limitació del reagrupament familiar, ara restringit a menors d’edat, amb la condició que el sol·licitant porti almenys dos anys de residència legal a Portugal. A més, s’elimina la possibilitat de regularització simplificada per a ciutadans brasilers, que històricament havien gaudit d’una via preferencial.

Pel que fa a la immigració laboral, s’han eliminat els visats de recerca de feina per a treballadors no qualificats. Només es permetrà l’entrada a perfils amb altes qualificacions professionals, en un intent declarat de «protegir el mercat laboral local i la cohesió social».

Nou organisme policial i major control fronterer

Una altra novetat és la creació de la Unitat Nacional d’Estrangeria i Fronteres (UNEF), que assumirà les competències que abans exercia el Servei d’Estrangers i Fronteres (SEF). Aquest nou cos estarà integrat dins la Policia de Seguretat Pública i s’encarregarà de la vigilància a fronteres, la tramitació de visats, les expulsions i la supervisió de centres d’acollida.

Influència de Chega al govern en minoria

Després de les eleccions legislatives anticipades del maig de 2025 el PSD va formar un govern minoritari. Tot i no integrar formalment Chega en l’executiu, el partit liderat per André Ventura exerceix una forta influència sobre l’agenda parlamentària, especialment en matèria de migració i seguretat.

La reforma va ser aprovada per una majoria relativa amb l’oposició del Partit Socialista (PS), Bloco de Esquerda, el Partit Comunista Portuguès i altres formacions d’esquerra. ONGs, sindicats i organitzacions de drets humans han criticat durament les mesures, que consideren «regressives» i discriminatòries.

Portugal, fins fa poc considerat un model d’acollida a Europa, s’afegeix ara al grup creixent de països europeus que opten per endurir les seves polítiques migratòries. El nou curs portuguès reflecteix el pes creixent dels discursos identitaris i les pressions populistes en la governança europea.

Semblants

Imam a Alemanya: "Tot musulmà coneix un altre que vota per l'AfD”

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

L’Ajuntament de Karlsruhe va aturar el nomenament d’una dona pels informes d’intel·ligència que la vinculaven amb estructures islamistes. La justícia avala la decisió.

El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe

Musulmans de 14 o 15 anys creuen que les normes religioses han de passar per damunt de les normes de l’escola pública.

Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió

La família considera que dormir fora de casa posa en risc els valors morals de la seva filla si no hi ha un parent masculí que la vigili. L’objectiu era que l’escola l’exclogués d’una excursió obligatòria.

El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits

El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.

La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans

L’Ajuntament de Bremen acomiada una cuinera d’escola bressol i la denuncia a la policia per si va servir porc per racisme. El líder religiós de la zona diu que és «incident tràgic».

Més Percepcions de

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt