Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS

La Diputació de Biscaia alerta que famílies del Marroc arriben en avió com a turistes i deixen els fills a centres d’acollida. Ni tan sols son pobres.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

La notícia publicada aquest 20 de setembre per El Correo posa sobre la taula un fenomen que les autoritats basques i d’altres llocs ja han detectat anteriorment: pares marroquins que deixen els seus fills amb la intenció que siguin tutelats pel sistema de protecció de menors.

Famílies de classe mitjana marroquina

El perfil d’aquests menors no acompanyats no és l’habitual. No son nois de pobles remots del Marroc o Algèria o fills de pastors. Alguns venen de Casablanca, Tinghir i d’altres municipis. Fins i tot procedeixen de famílies de classe mitjana, amb pares polítics o advocats”, explica el diari.

Aquestes famílies arriben a Bilbao per mitjans propis, de vegades en avió i amb visat de turista, i deixen els menors perquè entrin en centres d’ajuda i es beneficiïn de la xarxa d’acollida foral.

De l’avió a comissaria amb instruccions

El fenomen inclou pràctiques detallades. Segons relata El Correo, molts d’aquests menors arriben alliçonats: amaguen el passaport o el visat durant 90 dies per evitar que es descobreixi la seva situació i, de sobte, apareix el CNIE (document nacional marroquí). L’estratègia és aprofitar les vacances per visitar Bilbao i abans de tornar els indiquen on és la comissaria i els ensenyen les paraules màgiques “Menor, policia!” o els fan un paper amb la frase “soc menor no acompanyat. Necessito ajuda”.

Altres estratègies és explicar que han creuat l’Estret en patera i han arribat a Euskadi en autobús. La policia admet que sap que és mentida perquè hi hauria registres però no hi poden fer res.

Un portaveu de la comunitat marroquina a Biscaia ho confirma a El Correo: Conec uns quants casos, em consta. Segons explica, els progenitors volen oferir-los una millor educació i assistència sanitària. També confessa que no son pobres: “Es tracta de famílies amb una situació econòmica acomodada a les quals se’ls concedeix el visat per viatjar amb els fills per fer turisme. No el donen a tothom: un dels requisits és acreditar ingressos i tenir feina”.

Famílies amb recursos i menors amb expectatives elevades

Aquest nou perfil de menors sorprèn també per l’aparença: “Alguns arriben amb ortodòncia, iPhone a la butxaca i sabatilles Adidas de 100 euros. Algunes noies llueixen pírcings i joies d’or”, expliquen fonts internes. Un educador citat pel diari destaca la diferència: “Ara tenim un grup molt bo de nois amb cert poder adquisitiu. Or en pols per a nosaltres. No només no donen problemes, sinó que ens ajuden”.

Tot i això, alguns arriben amb expectatives massa elevades: es queixen de la roba i del menjar dels centres, i esperen un nivell de vida que el sistema d’acollida no pot garantir.

Sospita de màfies darrere el fenomen “Erasmus gratuït”

Les autoritats forals sospiten que aquesta pràctica no és espontània. Fonts de la Diputació apunten que podria haver-hi mafies de tracta que actuen com a intermediaris i que donen instruccions a les famílies sobre com aconseguir que els fills siguin admesos a la xarxa de protecció. Aquestes xarxes s’haurien normalitzat en alguns municipis d’origen, on els progenitors assumeixen que deixar els menors a l’altra banda de l’Estret garanteix una educació i una atenció sanitària que no poden oferir-los al seu país.

Des de Biscaia, alguns responsables socials comparen la situació amb “un Erasmus gratuït”, una mena de via paral·lela per accedir a serveis públics europeus. L’arribada de germans en cadena, famílies nombroses i menors ben preparats alimenta la sensació que es tracta d’un fenomen creixent i organitzat. Tot i les dificultats per destapar cada cas, la combinació d’interessos familiars i possibles intermediaris fa témer que aquesta pràctica s’estigui consolidant com una nova ruta migratòria encoberta.

Més sobre MENAS

Les batalles entre MENAS i indígenes de Marcilla (Navarra) encenen la revolta veïnal

Els enfrontaments entre menors migrants del centre d’acollida i joves del poble han encès la indignació veïnal. Els habitants denuncien

Els MENA a Andalusia costen 4500 € al mes

Andalusia ja gasta 141 milions l’any per mantenir 2600 MENAs. Haurà d’afegir 74 milions més per acollir-ne 1.400 addicionals

MENAS marroquins amb pals i ganivets per agredir els joves de Piera

Una dotzena de joves escapa d’un centre d’acollida amb bats i ganivets per atacar adolescents locals. Es preparen manifestacions.

Eivissa paga als empresaris 8000 € per cada menor migrant no acompanyat (Mena)

El Consell Insular d’Eivissa adjudica a SAMU un contracte de 7 milions d’euros públics que inclou un benefici de 200.000 € cada any.

A Dosrius van convertir l’alberg de joventut en un centre de MENAS i ara viuen amb por

Mas Silvestre va passar d’acollir joves catalans de vacances a acollir menors estrangers. Ara tenen atracaments a navalla i agressions sexuals.

Madrid gasta uns 7000 € per cada menor no acompanyat

La Comunitat de Madrid ha incrementat un 1.566 % el nombre de menors tutelats entre 2019 i 2025.

Més Percepcions de

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i treballadors i ara afecta també els pares que participen en activitats escolars.

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis socials i per una via especial perquè tenia sobrepès. Ara diu que no atacarà musulmans.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan

Suïssa ja va condemnar Tariq Ramadan per violació. Ara se’l jutja a França també per diverses agressions sexuals. Les denunciants el descriuen com un depredador sexual que aprofita el seu prestigi dins l’islam europeu.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

Un diputat dels Verds a Alemanya diu al Parlament que parts de la xaria són compatibles amb la Constitució

El comentari s’emmarca en el debat sobre el document dels Verds amb 24 mesures per promoure la vida musulmana a Alemanya.

El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam

La consellera de Benestar Social admet que hi ha noies musulmanes que reclamen viure amb les mateixes llibertats que les seves companyes d’escola.

Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic

L’organització WhyIslam prepara centenars d’estands de predicació, cartells publicitaris, distribució d’Alcorans i publicitat digital per captar conversos a l’islam.

La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans

Un comandament diu que els llums de Ramadà no son cap tradició però que els posen a l’entrada de la seu per fer pedagogia.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Carles, necessito la teva ajuda amb l'Iran
-Carles, necessito la teva ajuda
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se
Desplaça cap amunt