Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.

Imatge il·lustrativa

Alimentària Barcelona 2026 se celebra del 23 al 26 de març de 2026 al recinte de Fira de Barcelona – Gran Via, i és una de les principals fires internacionals d’alimentació del sud d’Europa. L’esdeveniment es presenta com un gran aparador de innovació, negoci i tendències del sector agroalimentari, amb una clara vocació internacional i una forta projecció institucional sota la marca Barcelona.

En aquest marc, la fira articula múltiples espais i activitats orientades a sectors concrets com el cafè, la pastisseria o l’oli d’oliva. Una de les activitats sectorials paral·leles d’Alimentària 2026 és un acte de caràcter religiós anomenat IV Congrés Internacional Halal. A diferència de la resta d’espais, però, el congrés halal no promou una tecnologia, un procés productiu ni un avenç científic, sinó una norma religiosa confessional presentada com a criteri inclusiu, ètic i sostenible.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Norma religiosa dins la cadena alimentària

La introducció del halal dins una fira com Alimentària no es limita a ampliar l’oferta per a un segment de consumidors, sinó que incorpora una norma religiosa confessional en el cor dels processos productius, logístics i comercials de la indústria alimentària. El halal estableix criteris doctrinals que condicionen com es produeix, es sacrifica, es manipula i es certifica un aliment, subordinant decisions tècniques, sanitàries o científiques a una autoritat religiosa. Aquesta lògica implica supervisió clerical, certificació confessional i fluxos econòmics associats, i converteix una pràctica de fe en criteri operatiu dins del mercat.

Aquest model comporta també l’exclusió d’un element central de la cultura gastronòmica catalana i mediterrània: el porc. No es tracta d’un ingredient marginal, sinó d’un pilar històric de la cuina, la pagesia, la indústria càrnia i la identitat alimentària del país. Tot i això, la programació halal d’Alimentària 2026 inclou showcookings halal, entre els quals un de gastronomia catalana adaptada al consumidor musulmà, organitzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta nova proposta de gastronomia catalana sense porc, tots els ingredients han pagat l’impost religiós en forma de certificat com a criteri de qualitat.

Llenguatge inclusiu per no parlar de religió

El discurs amb què Alimentària presenta el halal evita deliberadament parlar de religió com a sistema normatiu i el reemmarca com una filosofia gastronòmica transversal, associada a valors àmpliament acceptats com el respecte, la hospitalitat, la traçabilitat, la salut o la sostenibilitat. El halal deixa de ser definit com allò que és “permès” segons una doctrina religiosa concreta per convertir-se en un model inclusiu i modern, capaç de “connectar cultures”, generar oportunitats de negoci i transformar positivament la indústria alimentària. En aquest relat, la dimensió confessional queda diluïda sota una capa de llenguatge amable, emocional i aspiracional.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Aquesta operació discursiva es reforça mitjançant testimonis d’empresaris, xefs i consultors que presenten el halal com un estàndard de qualitat i confiança, equiparable —o fins i tot superior— a criteris sanitaris o científics. Amb l’operació es defensa el halal com a sentit comú moral, cosa que dificulta qualsevol crítica, ja que qüestionar-lo passa a semblar una oposició a la diversitat, a la convivència o fins i tot al progrés. El llenguatge de la diversitat i la hospitalitat amaga que es tracta de reordenar hàbits, processos i valors segons una doctrina concreta. El halal no es ven com allò que alguns necessiten, sinó com allò que tothom hauria d’acceptar com a bo, sa i desitjable.

En aquest relat, el mercat juga un paper central. El halal es presenta com una oportunitat inevitable davant el creixement demogràfic musulmà i com una adaptació pragmàtica a la “globalitat que vindrà”. Les xifres de població, el turisme musulmà i l’expansió del consum halal s’utilitzen no només com a dades econòmiques, sinó com a argument normatiu: si el mercat creix, el model s’ha d’assumir.

El benestar animal subordinat a la religió i al negoci

Un dels punts més problemàtics del sistema halal és el conflicte directe amb els estàndards de benestar animal consolidats a Europa. El sacrifici halal tradicional exigeix la degollació sense estordiment previ, una pràctica que la comunitat veterinària i científica considera més dolorosa i estressant per a l’animal. Tot i que existeixen adaptacions parcials, el principi de fons es manté: quan el criteri científic entra en conflicte amb el precepte religiós, preval la norma confessional. Aquesta jerarquia no és compatible amb un discurs que presenta el halal com a “model ètic” o “sostenible”. L’excepció religiosa que la llei tolera ara es promou institucionalment com a oportunitat econòmica, convertint una excepció religiosa en avantatge competitiu dins la indústria càrnia.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Aquesta lògica s’estén més enllà del moment del sacrifici i impregna tota la cadena alimentària mitjançant el concepte de “no contaminació”. La certificació halal garanteix que un producte no hagi estat “contaminat” per ingredients, processos o contactes amb aliments considerats no halal, introduint un llenguatge de puresa i impuritat d’origen religiós en la producció industrial. La Generalitat de Catalunya, a través de PRODECA, no només avala aquest marc, sinó que el promou activament amb la creació de la marca Halal Catalunya, la participació en fires i festivals a l’Aràbia Saudita i l’acompanyament a empreses perquè adaptin processos, sacrificis i logística a aquesta exigència.

La certificació halal com a sistema de finançament religiós

La certificació halal no és un simple segell informatiu per al consumidor, sinó un mecanisme econòmic estructurat que genera ingressos recurrents a través de auditories, llicències, quotes anuals i controls periòdics. Per poder operar en mercats halal, les empreses han de sotmetre’s a organismes certificadors acreditats que verifiquen el compliment de la norma religiosa en tota la cadena productiva. Aquest procés no és gratuït ni puntual: implica pagaments continuats i dependència d’una autoritat que no és sanitària ni pública, sinó confessional.

El resultat és un sistema de finançament religiós indirecte, integrat dins la política d’internacionalització agroalimentària i presentat com a estratègia de qualitat i competitivitat.

La normalització del menjar religiós a Catalunya

La normalització del halal a Alimentària no és casualitat atès que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han assumit, promogut i incorporat el model religiós alimentari en múltiples espais de la vida pública i econòmica. La penetració del control religiós que implica el halal s’estén al menjadors públics i a l’oferta turística, amb la complicitat activa de la Generalitat i els seus organismes.

Aquesta lògica ja és visible en l’àmbit educatiu, on la carn halal és per tothom siguin musulmans o no i enllaça amb la desaparició del porc dels menjadors de les escoles en nom de la inclusió dels musulmans. El mateix patró s’estén al sector turístic, amb més de 1.500 hotels a Catalunya que s’ofereixen com a halal, en molts casos sense alcohol, reconfigurant l’oferta d’acord amb criteris confessionals.

Aquestes no són accions aïllades, sinó una tendència islamitzadora de la vida dels catalans: des de l’aliment escolar fins a la gastronomia internacional, passant per la política turística, la cosmètica, els menjadors penitenciaris, hospitalaris o universitaris. La tendència és presentar el halal com a model desitjable, inclusiu i economicament inevitable, amb suport explícit de les institucions públiques. En aquest relat triomfal s’obvien sistemàticament el patiment animal derivat del sacrifici ritual, el menyspreu cap a la cultura gastronòmica catalana, la canalització de recursos cap a estructures religioses i la segmentació del consum segons criteris confessionals.

Més Percepcions de

Més sobre Halal

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans

Un grup de famílies musulmanes s’ha queixat perquè consideren que els escacs son “haram”. S’ha obert una investigació al docent.

Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil

La demandant relata que la companya musulmana va fer sorolls de nàusees, es va tapar la boca amb el mocador i va abandonar l’espai quan va veure l’entrepà de pernil.

Un postgrau vinculat a la UAB inclou la banquera islamista Najia Lotfi com a docent

Najia Lotfi és exdiputada d’un partit marroquí amb vincles ideològics amb els Germans Musulmans. Ara apareix com a docent del Postgrau en Economia Social i Solidària, vinculat a la UAB com a títol propi i amb finançament de la Generalitat.

Obren el primer mercat gastronòmic halal de Birmingham amb perruqueria “segura” per a dones amb mocador

L’espai de restauració halal inclou una perruqueria per a dones que porten hijab. El defineixen com a “espai segur” perquè no hi ha ni homes ni finestres.

Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones

Les autoritats investiguen si la segregació per gènere a la restauració vulnera la legislació sobre la discriminació per sexe. El propietari diu que no té cap problema.

Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans

El Cabildo utilitza recursos públics per impartir una formació condicionada per preceptes religiosos contraris al benestar animal i excloents amb els no musulmans.

La hipoteca és ‘fer la guerra a Allah’: el discurs del banc islàmic per captar fidels i diners a Catalunya

Una líder islamista que creu que el burka és voluntari, subvencions públiques i penetració en l’economia social catalana per obrir la porta a les finances regulades per la sharia.

L’islam permet menjar castanyes i moniatos cada dia!! Alhamdulillah!!

El millor salafista català revela (en català) que Al·là permet als catalans menjar castanyes, moniatos i recordar els morts cada dia. Qui diu que l’islam només son prohibicions?

Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026

El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans

Un grup de famílies musulmanes s’ha queixat perquè consideren que els escacs son “haram”. S’ha obert una investigació al docent.

El govern alemany tanca una mesquita per radicalisme però talla el carrer cada setmana perquè resin en una carpa

Alemanya va tancar la mesquita de l’Imam Ali de Frankfurt per difondre missatges radicals. Ara difon el missatge en una carpa al carrer amb el trànsit tallat.

Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones

L’informe del Ministeri de l’Interior francès sobre els Germans Musulmans inclou el club dins la xarxa d’associacions esportives sota influència islamista.

La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes

La Universitat de Gant lidera un projecte sobre cabells, bellesa i feminitat de les dones musulmans, tot i que és difícil de veure.

Tariq Ramadan (Germans Musulmans) va participar en la definició d’islamofòbia de l’Ajuntament de Barcelona per silenciar la crítica a l’islam

Intel·lectuals marxistes, activistes i diputats marroquins, entitats subvencionades i altres autors van redefinir els límits del debat per convertir la crítica a l’islam en racisme.

Mertixell Borràs (Junts) va visitar la mesquita Tarik Ibn Ziyad, figura reivindicada pel gihadisme

El 2016, la Consellera de Governació va visitar la mesquita Tariq Bin Ziyad, guerrer conqueridor de la Península Ibèrica. No garanteix l’accés de les dones ni consta al registre oficial.

Austràlia presenta una llei contra els discursos d’odi que protegeix els textos religiosos musulmans

La norma pot penalitzar la demanda d’expulsió de radicals, però exclou de responsabilitat penal els discursos d’odi si son al dogma d’una religió.

Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”

Redouane Ahrouch afirma que el projecte d’un estat islàmic a Bèlgica s’aconseguirà “amb l’ajuda d’Al·là i la democràcia”. Ja va dir fa uns anys que encara no “perquè caldria tallar masses mans”.

Una entitat vinculada als Germans Musulmans fa una enquesta per demostrar que les universitats catalanes no son espais segurs pels musulmans

FEMYSO és una federació juvenil musulmana europea assenyalada reiteradament per vincles amb els Germans Musulmans. Ha llançat una enquesta per confirmar que les universitats catalanes i europees son espais hostils pels estudiants musulmans.

Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà

Kate Hollern (Partit Laborista) va rebre amenaces de mort i insults per motius religiosos durant la campanya al Parlament. El seu rival era el musulmà Adnan Hussain.

Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans

Els Emirats assenyalen les universitats britàniques com a espais de radicalització islamista. La decisió s’emmarca en l’estratègia internacional dels Emirats contra l’islam polític a Occident.

La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya

Dues organitzacions van difondre el projecte BarcelonaZ. Una ha rebut finançament de la Generalitat; l’altra pertany a l’activisme universitari més radical.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt