Fan un llibre per explicar que el control a les mesquites de Catalunya és “racisme institucional“
Segons el llibre “La radicalización del racismo”, el pla PRODERAI per vigilar mesquites a Catalunya converteix pràctiques religioses quotidianes en sospitoses.
El 2019, les investigadores Ainhoa Nadia Douhaibi i Salma Amazian van publicar el llibre La radicalización del racismo. Islamofobia de Estado y prevención antiterrorista (Ed. Cambalache). La seva obra parteix d’una pregunta incòmoda: què s’amaga darrere dels protocols oficials de prevenció de la radicalització islàmica? La resposta de les autores és islamofòbia i racisme.
La seva tesi és clara: allò que es presenta com a “prevenció” i “detecció de radicalització” és en realitat un dispositiu racista. El punt de partida és el PRODERAI (Protocol de Detecció, Prevenció i Intervenció de processos de Radicalització Islamista), activat després dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.
El llibre és una crítica al pla PRODERAI per controlar a mesquites, escoles, presons i serveis socials implementat després dels atemptats dels nois de Ripoll a Barcelona i Cambrils. El que delata el llibre és que efectivament es vigila a la comunitat musulmana per detectar processos de radicalització que podrien culminar amb un atac terrorista.
Mesquites sota vigilància permanent
La vigilància més visible es produeix a les mesquites i oratoris. Ho explica L’Informe sobre islamofòbia a Catalunya 2021 (SOS Racisme) fet per una de les autores del llibre i finançat l’Open Society de Soros. En aquest informe es denuncia la presència constant de patrulles policials als voltants de mesquites i oratoris musulmans. Els testimonis són clars: en hores de pregària, especialment els divendres al migdia o a l’alba durant el Ramadà, cotxes de policia s’aparquen davant de les mesquites i es fan identificacions selectives a persones que hi entren o en surten.
Per Salma Amazian aquest desplegament genera un missatge doble: la mesquita no és només un espai religiós, sinó un lloc sota sospita. Segons explica l’informe, algunes mesquites han quedat pràcticament buides perquè la gent prefereix no ser vista allà.
Vigilar les mesquites és “control racista”
El llibre La radicalización del racismo diu del PRODERAI que és un instrument que barreja religió i seguretat i acaba estigmatitzant pràctiques religioses normals: portar barba, resar, menjar halal o portar hijab. El llibre explica que aquesta mirada no és neutra ni tècnica, sinó un reflex de prejudicis i de lògiques de control racistes.
“Quan l’Estat desplega mecanismes de vigilància que associen l’islam amb la radicalització, no només es prevenen possibles casos de violència, sinó que s’estén la sospita a tota la comunitat musulmana. Això és racisme institucional.” (Douhaibi & Amazian, 2019)
Moltes mesquites han instal·lat càmeres de seguretat. Oficialment, per motius de protecció, però amb la consciència que les gravacions poden ser requerides pels Mossos. Aquesta situació genera un clima de control i autocensura. Els imams saben que qualsevol expressió crítica pot ser interpretada fora de context i convertir-se en un motiu d’investigació. Un testimoni recollit al llibre diu:
“Quan parlo en el jutba sé que no només m’escolta la comunitat, també m’escolten fora. Vigilo cada paraula, perquè qualsevol frase pot ser utilitzada contra nosaltres.” (Douhaibi & Amazian, 2019)
Pressió directa sobre els imams i expulsions
El control policial sobre mesquites i líders religiosos no només es tradueix en vigilància, sinó també en expulsions administratives. Quan un imam o un membre actiu de la comunitat és considerat “problemàtic”, pot rebre un expedient d’expulsió mitjançant la Llei d’estrangeria. Les autores veuen un missatge: qui no col·labora, qui no es mostra “lleial” a l’Estat, pot ser expulsat.
Segons l’Informe sobre Islamofòbia a Espanya (2021), la legislació antiterrorista i la legislació migratòria operen de manera conjunta. La Llei d’estrangeria permet expulsar persones considerades un “perill per a la seguretat nacional”, encara que no hi hagi cap condemna judicial.
Debat dins la comunitat musulmana
Aquesta realitat genera un debat complex dins de les mateixes comunitats musulmanes. Segons l’informe de SOS Racisme finançat per la fundació de George Soros i el llibre La radicalización del racismo, sovint els afectats per expedients d’expulsió són imams d’orientació salafista. Això fa que, en alguns casos, altres associacions i federacions islàmiques validin la seva expulsió o, com a mínim, no hi oposin resistència.
Un membre d’una federació admetia en privat:
“No ens agrada el discurs salafista perquè és rígid i genera tensions. Quan l’Estat els expulsa, molta gent ho veu com un alleujament.” (Douhaibi & Amazian, 2019)
Aquesta situació genera el que Douhaibi i Amazian descriuen com una mena de col·laboració tàcita: mentre l’administració usa la Llei d’estrangeria per apartar imams incòmodes, determinats sectors de la comunitat miren cap a una altra banda perquè tampoc se senten representats per aquests líders religiosos.
Per a les autores, l’Estat aconsegueix dividir la comunitat: uns musulmans veuen les expulsions com una protecció, mentre que altres les viuen com un atac. El que no expliquen les investigadores és que fins i tot és la comunitat que alerta els Mossos de discursos salafistes: és el cas d’un expulsat que es postulava com a imam a Olot però el van rebutjar i denunciar per radical.
La proposta de les autores és no fer res
Les autores insisteixen que la millor resposta de l’Estat hauria de ser no intervenir, perquè qualsevol acció policial o administrativa sobre les comunitats musulmanes es basa en prejudicis i reforça la idea que l’islam és sospitós. Recorden que molts dels detinguts en operacions antiterroristes acaben sent absolts per falta de proves. Segons Douhaibi i Amazian, això demostra que el sistema de “detecció de radicalització” no funciona, i que en realitat només serveix per legitimar el racisme institucional. Les autores conclouen que aquest desplegament no prevé el terrorisme, sinó que construeix la imatge del musulmà com a enemic interior, normalitzant la sospita i cronificant la islamofòbia.
Alhora, el llibre deixa constància que sí existeix una vigilància activa i sistemàtica sobre les mesquites i els musulmans a Catalunya. La presència policial als oratoris, la pressió sobre els imams, les expulsions amb la Llei d’estrangeria i la recopilació d’indicadors de “radicalització” en escoles i presons mostren que l’Estat ha convertit la fe musulmana en un assumpte de seguretat. Fins i tot demostren que la mateixa comunitat que no vol saber res de discursos radicals està satisfeta i, fins i tot, col·labora activament.
Més sobre jihadistes
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Niqab, Bin Laden i cadira de rodes: tres noies molt joves volien immolar-se a París
Detinguts Mohmed i Majed acusats de voler matar a locals LGTBI de Detroit
Alemanya ja no pot pagar la seguretat dels mercats de Nadal
Un jutge als Estats Units ordena instal·lar un vàter orientat a la Meca per a un imam terrorista empresonat
Detingut a França un noi de 17 anys amb plans seriosos per matar no musulmans
Més Percepcions de
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burca i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Alemanya absol un acusat de comprar una nena de 12 anys com a esposa i esclava domèstica
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
L’ajuntament d’Amposta (ERC) publica ofertes de feina “només per a irregulars”
Amenaça de bomba a una escola d’Alemanya per prohibir el mocador de musulmana
Una església de Bergamo serà una mesquita amb sospites de finançament de Qatar
El nou partit musulmà MuRo27 vol prendre Roma a les eleccions de 2027
Pakistanès assassina la seva filla a Anglaterra i ningú diu res per no ser racista
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
















