ERC creia el 2019 que l’islam a les escoles és contrari a la identitat catalana
Els musulmans van denuncia el conseller Bargalló per islamofòbia quan va expressar desacord amb l’ensenyament de la religió islàmica a les escoles catalanes.
L’any 2019 va esclatar un conflicte polític i social intens al voltant del paper de la religió islàmica en les escoles de Catalunya. Explica La Vanguardia del 25 de novembre de 2019, que el conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), va expressar públicament que no volia una ensenyança confessional de religió islàmica en els centres educatius.És més: va advertir de les implicacions sobre la identitat catalana i l’equilibri entre religions.
“Jo no vull ensenyament confessional de religió islàmica“
La denúncia que van presentar els musulmans se sustentava en una gravació (i la seva transcripció) d’una sessió celebrada el 17 de novembre amb professors de religió catòlica. L’acte estava organitzat per l’entitat sindical “JunTS – Docents de Religió de Catalunya”, en què Bargalló va dir clarament “Jo no vull ensenyament confessional de religió islàmica a les escoles de Catalunya, i amb l’actual marc normatiu, si no arribem a un acord al respecte, en general, ens hi veiem abocats“.
En aquella reunió, el conseller va defensar el projecte d’introduir a les escoles una nova assignatura anomenada Cultura de les Religions, pensada per ser impartida per professors de religió catòlica i destinada a substituir les classes de religió confessional que s’oferien fins aleshores. El problema per implementar la proposta eren els acords d’Espanya amb l’islam i altres religions.
El conseller, que va posar com a exemple el cas de Torredembarra, es va mostrar convençut que les escoles acabarien oferint més classes de religió islàmica que de catòlica, ja que les famílies musulmanes inscriurien els seus fills a l’assignatura optativa de religió, mentre que moltes famílies catòliques, tot i ser majoritàries a la població, no ho farien. “Quina cara ens quedaria a tots a l’hora de defensar la identitat que diem defensar?”, va preguntar fins a dues vegades.
La identitat nacional catalana i l’islam
Un dels punts més sensibles de la polèmica és la idea que Bargalló va expressar que l’islam estaria en contradicció amb la identitat catalana. Aleshores, si es reconeix l’islam com a religió legítima dins el sistema escolar, es posa en qüestió una concepció identitària que implicitament exclou la religió musulmana.
La denúncia interpreta que aquest discurs constitueix un relat de discriminació simbòlica: afirmar que la religió musulmana no “encaixa” amb la catalanitat, o que la seva expansió seria una amenaça per a la identitat, és un discurs excloent que pot generar estigmes i reforçar la islamofòbia. Aquesta forma de discurs, si es difon públicament des d’un càrrec institucional, pot connectar amb definicions legals de discurs d’odi.
Per a les comunitats musulmanes aquesta mena de plantejament indica una resistència institucional a reconèixer l’islam com a part legítima del pluralisme religiós català.
El record dels terroristes de Ripoll
Bargalló va explicar que havia anat a Ripoll a principis de setembre per parlar del pacte educatiu. En aquella ocasió, segons ell, la premsa va destacar la quantitat de peticions que hi havia a Ripoll per fer una assignatura confessional que no era la catòlica. D’aquesta manera, va suggerir que hi havia demanda significativa per a l’ensenyament religiós islàmic en aquell municipi, i que això intensificava el problema del debat sobre quina religió s’hauria de permetre en les escoles.
Amb això, Bargalló vinculava indirectament Ripoll com un exemple de lloc on la comunitat musulmana reclamava l’ensenyament confessional islàmic, cosa que per a alguns representava una amenaça potencial a la “identitat catalana” que ell considerava predominantment cristiana.
Denúncia no admesa i islam a les escoles el 2020
Finalment, la denúncia presentada per l’associació Musulmanes contra la Islamofobia contra el conseller Josep Bargalló no va ser admesa a tràmit per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i l’impacte mediàtic de les declaracions i la polèmica que van generar, el cas no va prosperar judicialment i Bargalló va continuar al capdavant del Departament d’Educació.
Paral·lelament, l’any 2020 Catalunya va començar a oferir classes de religió islàmica en alguns centres educatius públics, en el marc d’un pla pilot impulsat pel Ministeri d’Educació i la Comisión Islámica de España. L’assignatura es va implantar inicialment a municipis com Barcelona, Girona, Reus i Lleida, amb docents contractats específicament per impartir-la. Aquest pas va situar Catalunya entre les comunitats autònomes que, per primer cop, donaven compliment a l’acord de cooperació de 1992 i reconeixien de manera efectiva el dret de les famílies musulmanes a l’ensenyament religiós confessional.
Debat dins la comunitat musulmana
Aquesta realitat genera un debat complex dins de les mateixes comunitats musulmanes. Segons l’informe de SOS Racisme finançat per la fundació de George Soros i el llibre La radicalización del racismo, sovint els afectats per expedients d’expulsió són imams d’orientació salafista. Això fa que, en alguns casos, altres associacions i federacions islàmiques validin la seva expulsió o, com a mínim, no hi oposin resistència.
Un membre d’una federació admetia en privat:
“No ens agrada el discurs salafista perquè és rígid i genera tensions. Quan l’Estat els expulsa, molta gent ho veu com un alleujament.” (Douhaibi & Amazian, 2019)
Aquesta situació genera el que Douhaibi i Amazian descriuen com una mena de col·laboració tàcita: mentre l’administració usa la Llei d’estrangeria per apartar imams incòmodes, determinats sectors de la comunitat miren cap a una altra banda perquè tampoc se senten representats per aquests líders religiosos.
Per a les autores, l’Estat aconsegueix dividir la comunitat: uns musulmans veuen les expulsions com una protecció, mentre que altres les viuen com un atac. El que no expliquen les investigadores és que fins i tot és la comunitat que alerta els Mossos de discursos salafistes: és el cas d’un expulsat que es postulava com a imam a Olot però el van rebutjar i denunciar per radical.
La proposta de les autores és no fer res
Les autores insisteixen que la millor resposta de l’Estat hauria de ser no intervenir, perquè qualsevol acció policial o administrativa sobre les comunitats musulmanes es basa en prejudicis i reforça la idea que l’islam és sospitós. Recorden que molts dels detinguts en operacions antiterroristes acaben sent absolts per falta de proves. Segons Douhaibi i Amazian, això demostra que el sistema de “detecció de radicalització” no funciona, i que en realitat només serveix per legitimar el racisme institucional. Les autores conclouen que aquest desplegament no prevé el terrorisme, sinó que construeix la imatge del musulmà com a enemic interior, normalitzant la sospita i cronificant la islamofòbia.
Alhora, el llibre deixa constància que sí existeix una vigilància activa i sistemàtica sobre les mesquites i els musulmans a Catalunya. La presència policial als oratoris, la pressió sobre els imams, les expulsions amb la Llei d’estrangeria i la recopilació d’indicadors de “radicalització” en escoles i presons mostren que l’Estat ha convertit la fe musulmana en un assumpte de seguretat. Fins i tot demostren que la mateixa comunitat que no vol saber res de discursos radicals està satisfeta i, fins i tot, col·labora activament.
Més sobre jihadistes
Fan un llibre per explicar que el control a les mesquites de Catalunya és “racisme institucional”
Detingut a França un noi de 17 anys amb plans seriosos per matar no musulmans
Marroquí de Santa Bàrbara detingut a l’AP-7 per por a que fes un atemptat a Barcelona
El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger
Infermera musulmana dels Països Baixos diu que matarà pacients israelians
L’islamisme a l’Àfrica ja ha matat més de 150.000 persones en 10 anys
Un alt càrrec de l’esquerra francesa deixa LFI per la infiltració dels Germans Musulmans
Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit validat per un comité de la sharia
El govern de Suècia admet la presència de l’islam polític en institucions del país
Lleida “regala” un solar als musulmans per fer-hi una mesquita salafista
Apunyalar per defensar l’islam d’una ofensa no té conseqüencies al Regne Unit
Fan sonar la sura 2 de l’Alcorà al metro de París
Barcelona integra les finances islàmiques en l’estratègia d’economia social i solidària
La UE pressiona Kirguizistan perquè aixequi la prohibició del niqab
Família palestina a Suècia volia matar la filla per voler viure com una occidental
Un estat d’Alemanya regala dos festius als musulmans
Predicador musulmà explica que controlar la dona és un deure religiós dels homes
Crema un Alcorà a Holanda (amb permís judicial) i en pocs minuts esclata la violència al carrer
Guia espiritual musulmà: “L’islam no és aquí per conviure amb altres religions”
L’imam que fomenta l’odi a jueus, cristians i entre musulmans des d’Alemanya
Demanen tres anys de presó al mossèn català Custodio Ballester per un article sobre l’islam radical
Opinions
El perquè de menjar porc
Els musulmans no son les sueques dels 70
El hijab es la nova esvàstica
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-Per què vestien així?