El menú halal encareix el menjador de les escoles catalanes
L’adaptació de les escoles a la xaria genera un sobrecost que paguen les famílies sense beca menjador i els ciutadans amb els impostos.
El concepte halal prové de l’àrab i significa, literalment, “permès” o “lícit”. Es tracta d’un terme que sorgeix de la sharia, la llei islàmica, que regula no només l’alimentació, sinó tots els aspectes de la vida d’un creient. Així, el que és halal no es limita al que es pot menjar, sinó que s’estén a àmbits com la cosmètica, la medicina, les finances, la roba, el turisme o fins i tot l’entreteniment.
Aquest concepte, a més, ha generat una indústria multimilionària al voltant de les certificacions halal. Cada segell, control o tràmit representa un negoci en expansió que combina religió, mercat i globalització. A Espanya, diverses entitats ofereixen inspeccions religioses per certificar que les empreses compleixen amb els requisits de la sharia. El cost pot arribar als 3.000 euros anuals en funció del sector i la magnitud de l’empresa i, com tot cost, es repercuteix en el preu final. És doncs, un negoci religiós lucratiu, segur, en plena expansió i que s’ha relacionat amb finançament del terrorisme islàmic a França, Austràlia, Estats Units o el Regne Unit.
Les condicions religioses que ha de complir un menjador escolar
Perquè un menjador escolar pugui oferir menús halal, ha de complir una sèrie de condicions religioses estrictes establertes per la llei islàmica (sharia). Aquestes condicions impliquen un cost que es suma al sobrecost dels ingredients certificats per l’entitat religiosa. Complir amb la sharia a les escoles catalanes implica:
- Carn certificada com a halal: ha de provenir d’animals sacrificats segons el ritual islàmic, amb una oració específica fet per un religiós i sense atordiment previ.
- Tots els ingredients han de ser halal: no només la carn, sinó també olis, espècies, conservants, gelatines, additius o aromes han de tenir certificat religiós. Això obliga els proveïdors del menjador a treballar exclusivament amb empreses acreditades.
- Evitar la contaminació creuada: els aliments halal han d’emmagatzemar-se en neveres separades i manipular-se amb estris, utensilis i espais de cuina exclusius, aïllats dels productes considerats impurs (haram), com el porc o l’alcohol.
- Formació del personal de cuina i servei: cuiners, ajudants i monitors han de rebre formació específica en manipulació halal, higiene ritual i protocols establerts per les entitats certificadores.
- Supervisió religiosa: el menjador i tots els seus processos han de ser auditats i certificats per una autoritat religiosa reconeguda, que fa controls periòdics i pot revocar la certificació si es detecten incompliments.
- Documentació i traçabilitat completa: cal mantenir registres escrits de tots els productes, proveïdors i processos per demostrar en qualsevol moment que tot el sistema s’ajusta a la normativa halal.
- Absència de certs ingredients prohibits: està prohibit l’ús d’ingredients contaminats per alcohol, fins i tot en petites quantitats (com extractes culinaris o productes de neteja amb base alcohòlica).
Aquestes exigències fan que l’adaptació d’un menjador escolar als criteris halal sigui un repte tècnic, logístic i econòmic que afecta la gestió quotidiana del servei.
Un sobrecost del 20% que assumeixen totes les famílies
Diverses empreses de càtering escolar amb les quals hem parlat —i que han preferit no fer declaracions públiques— asseguren que l’adaptació als requisits dels menús halal comporta un increment de costos d’aproximadament un 20%. Aquest augment es deu a la compra de productes certificats, a l’ús d’equipament separat i a les exigències logístiques addicionals que comporta evitar la contaminació creuada.
Tot i això, a Catalunya el cost no es trasllada només a les famílies que ho sol·liciten, sinó que, per una qüestió de gestió, acaba repercutint en el preu general que assumeixen totes les famílies usuàries del menjador escolar. A més, una part d’aquest sobrecost és assumit per l’administració pública a través de les beques menjador, finançades amb diners públics.
Catalunya finança la sharia via beques menjador
En la pràctica, això significa que Catalunya finança amb diners públics l’aplicació de preceptes de la sharia a les escoles públiques. Això es deu al fet que una part important dels menús escolars són coberts mitjançant beques menjador, finançades per la Generalitat i els ajuntaments.
Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, el 86% dels alumnes de la ciutat reben algun tipus d’ajuda per al menjador. Això vol dir que els sobrecostos derivats de l’adaptació als criteris halal es paguen amb diners públics. El resultat és que el model català de gestió de la diversitat religiosa a l’escola es fonamenta en destinar recursos públics a adaptar serveis comuns a demandes religioses específiques.
El preu de dinar a l’escola a Catalunya
A Catalunya, el preu del menú escolar és de 7,54 euros per alumne i dia com a màxim, segons el que ha establert la Generalitat per al curs 2025. Així, si un alumne utilitza el servei de menjador cada dia lectiu, el cost mensual aproximat per les famílies o per l’administració és de 151 euros mensuals.
No obstant això, diverses escoles de Barcelona consultades ens expliquen que, en la pràctica, la majoria de famílies acaben pagant entre 120 i 130 euros al mes pel servei de menjador. Sense el sobrecost del 20% derivat de l’adaptació als criteris halal de la llei islàmica, aquest preu es situaria més a prop dels 100 o 105 euros mensuals.
La jornada partida obliga a fer ús del menjador escolar
L’import del menjador que paguen famílies i l’administració inclou tant l’àpat complet (primer plat, segon plat, postres i pa) com l’atenció i vigilància de l’alumnat durant les dues hores i mitja del temps de menjador (el 40% de la jornada escolar).
La majoria d’escoles públiques catalanes funcionen amb jornada partida, amb una pausa de migdia entre les 12:30 h i les 15:00 h. Aquest horari fa pràcticament impossible que les famílies recullin els fills a dinar a casa i els tornin a portar a temps a l’escola, especialment si treballen. Com a resultat, el servei de menjador es converteix en una necessitat i no en una opció, per a la gran majoria d’alumnes.
Aquesta situació multiplica el nombre d’infants que fan ús diari del menjador, i, per tant, amplifica tant el cost per a les famílies com la despesa pública associada. Qualsevol increment en el preu del menú —com el que comporta adaptar-lo a criteris halal que imposa la sharia— té un impacte directe no només en el rebut mensual dels pares, sinó també en les arques públiques, a través de les beques i subvencions que assumeix l’administració.
La jornada partida no només afavoreix l’ús massiu del menjador escolar, sinó que s’ha convertit indirectament en una font de finançament per al sistema de certificació halal que emeten entitats religioses. També ho és per a les empreses de càtering que operen dins d’aquest model. Com més alumnes dinen a l’escola, més menús es serveixen, i més diners es mouen entorn d’un circuit que barreja serveis públics, exigències religioses i interessos econòmics.
Fora de Catalunya: jornada contínua i menjadors més assequibles
La jornada partida és el model horari més habitual a les escoles públiques catalanes. En canvi, la majoria de comunitats autònomes de l’Estat espanyol han optat per la jornada contínua en educació infantil i primària. En territoris com Múrcia, Extremadura o Canàries, gairebé tots els centres concentren les classes al matí i finalitzen abans de dinar, cosa que redueix dràsticament la necessitat del servei de menjador, ja que molts alumnes poden tornar a casa.
Pel que fa als preus, Catalunya registra els menjadors escolars més cars de l’Estat. En altres comunitats els preus són molt més baixos: a Madrid es mantenen en 4,88 euros diaris, a Galícia en 4,50, i a Astúries en 4 euros. La combinació de la jornada contínua i uns preus més baixos fa que, fora de Catalunya, el menjador escolar tingui un ús més reduït i un cost molt menor, tant per a les famílies com per a les administracions.
Si ens fixem en Astúries, el cost mensual del menjador escolar se situa al voltant dels 80 euros per alumne, una xifra que no inclou cap sobrecost per adaptar els menús a criteris halal, ja que aquest tipus d’oferta és pràcticament inexistent als centres públics asturians.
El menjador escolar de Catalunya és l’anomalia a Espanya i Europa
Mentre a la major part de l’Estat espanyol els menjadors escolars funcionen amb preus més baixos i a Europa predomina un model educatiu laic i uniforme, Catalunya destaca com un cas singular. De fet, en molts països europeus ni tan sols és possible oferir carn halal a les escoles públiques, ja que el sacrifici religiós està prohibit per llei per criteris de benestar animal. En aquests països, el debat sobre menús escolars adaptats a l’islam no existeix, perquè la base legal ja ho impedeix.
Una de les poques excepcions a Europa és la ciutat d’Estrasburg, a França, on el menú estàndard escolar costa 3,28 euros i el menú halal 3,97 euros, un 21% més car. A diferència de Catalunya, aquesta diferència la paga la família, no l’administració.
Aquest contrast posa en evidència que el model català de menjador escolar és una excepció, tant a Espanya com a la resta d’Europa. A Catalunya tenim sobrecostos religiosos assumits per les famílies o amb diners públics i un horari escolar que obliga pràcticament a quedar-se a dinar. El resultat és que Catalunya ha configurat un model de menjador escolar únic a Europa, on es barregen interessos econòmics i exigències religioses de manera difícilment comparable amb altres territoris.
Un diputat musulmà compara el benestar animal amb les lleis nazis
Diputat britànic diu que el benestar animal és odi a les comunitats religioses
Quan el gat posa a prova la fe del musulmà: pot menjar porc? ha de menjar halal?
En bon estat de salut un musulmà que va rebre un plat amb trossets pernil
La nevera halal de Sharp que fusiona religió i electrodomèstic
Alarma entre musulmans del Regne Unit pel debat sobre el sacrifici halal
“Si robes als nostres avis, assumeix les conseqüències”
Convers a l’islam detingut per gihadista a Montblanc
Sospites de maltractament infantil a les mesquites de Salt
Es pot ser soldat d’Al-Qaeda i mestre d’islam per a nens a Boston
Les batalles entre MENAS i indígenes de Marcilla (Navarra) encenen la revolta veïnal
Una ONG musulmana vol legalitzar Hamàs al Regne Unit
El 20% dels musulmans a Alemanya se sent ofès
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
