Un predicador musulmà es grava a Houston (Texas) dient a un botiguer que té 30 dies per deixar de vendre productes contraris a l’islam. Si no ho fa, es manifestaran davant la seva botiga.
Al programa Joc de Cartes, un participant musulmà va rebre per error uns canelons de porc. En adonar-se’n, el presentador Marc Ribas li va dir: “Tu no en pots menjar”. El concursant va respondre: “No em moriré”.
Per a Taoufik Cheddadi ningú queda fora de l’islam: ni Rajoy, ni Albiol ni cap altre humà. En aquesta visió cada fidel es converteix en emissari obligat a educar la resta del món.
Un noi de 13 anys ataca a ganivet mentre crida Allah Akbar. Dos alumnes de 12 i 13 anys en estat crític. La policia no en sap el motiu però té “la ment oberta”.
Una carta de l’escola als pares qualifica d’”assetjament racial” la negativa del menor a participar en una activitat vinculada al Ramadà. Quedarà apuntat al seu expedient.
El Departament de Política Lingüística beneficia l’entramat financer halal que inclou una SL immobiliària que acumula pisos i presenta el sistema financer occidental com a pecaminós.
Els diners públics del pla es destinaran a “corregir” zones rurals que el govern considera massa angleses i en risc de ser “irrellevants en una societat multicultural”.
L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.
Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a “viure l’experiència” i mostrar “solidaritat”.
L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta com el “candidat ideal” perquè la seva experiència vital contribuirà “a unir la comunitat” de Sparkhill ( Birmingham).
Un individu va preguntar per la seva religió a un home a Parkland a primera hora del matí. En saber que era cristià, el va apunyalar a ell i al seu gos.
Una investigació amb càmera oculta a Brescia mostra un líder espiritual que afirma que casar-se amb una nena de 9 anys és correcte perquè “és una dona”.
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
