El Departament de Feminismes de Tània Verge (ERC) va finançar cursos d’àrab a dones musulmanes per la “inserció laboral”
La Mezquita De La Paz de Trinitat Vella ha rebut més de 225.000 € en subvencions de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Feminismes condicionades a no discriminar per raó de gènere, a no fer proselitisme religiós i a facilitar la inserció sociolaboral.
El Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya concedeix subvencions anuals a entitats sense ànim de lucre mitjançant diferents línies d’ajut. Aquestes ajudes tenen com a finalitat promoure la igualtat de drets, la participació i la inserció sociolaboral de col·lectius com les dones, les persones LGBTI, les persones migrades, les víctimes de violències masclistes o les persones en risc d’exclusió social. Entre les línies destacades hi ha el Programa F, orientat a projectes d’acollida, alfabetització, accés a drets i lluita contra el racisme i la discriminació. Les activitats subvencionades han de tenir un impacte real en la millora de la vida de les persones beneficiàries, especialment en termes d’autonomia, formació útil i oportunitats laborals.
Per poder optar a aquestes ajudes, les entitats han de complir una sèrie de condicions administratives i de contingut. Això inclou que les activitats proposades respecten els principis d’igualtat i no discriminació, i assegurar que les accions finançades siguin accessibles a totes les persones, independentment del seu gènere, origen o situació legal. A més, els projectes han de ser avaluables, transparents i desvinculats de qualsevol activitat de proselitisme religiós o ideològic. Sobre la llengua de les activitats no hi ha cap requisit:
Rètol en castellà de la mesquita amb informació de les activitats, que es fan a un local públic.
Una de les entitats que més finançament rep tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya és la Comunitat Islàmica Amics de la Mesquita de la Pau del barri de la Trinitat Vella de Barcelona. En el seu funcionament normal de culte les dones hi participen segregades en una petita habitació sense visibilitat.
El sense sentit dels cursos d’àrab per a dones
El projecte “Consolidant l’aprenentatge de la llengua i cultura àrab i catalana dirigit als infants, joves i dones” ha rebut finançament tant del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament de Barcelona. El departament de Tània Verge (ERC) ha concedit 6.148 € l’any 2022, 14.800 € el 2023 i 12.993 € el 2024 per cursos d’àrab per a dones, quasi 34.000€. L’Ajuntament ha aportat 3.808 € el 2019, 5.840 € el 2020, 5.575 € el 2021, 4.600 € el 2022, 5.000 € el 2023 i 3.000 € el 2024. En total, aquest projecte ha rebut 61.764 € de fons públics en sis anys per ensenyar àrab i cultura àrab a un col·lectiu que ja té coneixements previs d’aquesta llengua i, en qualsevol cas, no l’ajudarà a millorar la seva situació laboral a Catalunya.
A més, el disseny de l’activitat mostra una absència clara de la població masculina adulta com a destinatària. Aquest enfocament connecta amb una estratègia ideològica pròpia de determinats corrents com els Germans Musulmans, que prioritzen la formació de dones i joves com a via per consolidar una societat estructurada al voltant dels valors religiosos islàmics. La figura de la mare, i del jove en procés de formació, és vista com fonamental per transmetre identitat i normes. En canvi, els homes adults ja reben la instrucció religiosa directament a l’espai de culte i, per tant, no són inclosos en aquest tipus de formació cultural subvencionada.
Les subvencions amb “prespectiva de gènere” de l’Ajuntament de Barcelona
Segons les bases generals de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona
, la perspectiva de gènere ha d’estar integrada tant en el projecte com en l’estructura de l’entitat. Cal demostrar el compromís amb la igualtat i la no discriminació per garantir que els fons públics es destinen a iniciatives alineades amb els valors d’equitat, inclusió i respecte als drets. El llistó de la igualtat és molt baix ja que les dones només poden resar en un espai petit, separat i sense visibilitat.
Interior de la mesquita amb el racó de les dones al fons.
En el cas del Departament d’Igualtat i Feminismes, les bases reguladores
estableixen que les activitats subvencionades no poden discriminar per raó de gènere, però no exigeixen explícitament que l’entitat sol·licitant garanteixi aquest principi en el conjunt del seu funcionament. Això permet subvencionar cursos sense homes en una entitat religiosa que en el seu culte habitual les dones hi participen en inferioritat de condicions.
Possible proselitisme religiós subvencionat sota l’aparença de curs de llengua
Tant l’Ajuntament de Barcelona com el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya estableixen a les seves bases que no es poden subvencionar activitats amb contingut proselitista religiós o ideològic.
Ara bé, en alguns casos, aquestes línies es poden desdibuixar. Tot i presentar-se com un curs de llengua, els programes d’àrab organitzats per entitats religioses sovint utilitzen l’Alcorà com a material didàctic, cosa que converteix l’aprenentatge lingüístic en una forma de transmissió doctrinal. A més, quan aquests cursos s’adrecen exclusivament a dones, nens i joves poden actuar com a espais de control ideològic més que no pas d’emancipació real. En aquests casos, es difumina la frontera entre acció cultural i missatge religiós.
Aquest model recorda el cas de l’escola salafista per a nenes i dones al barri del Poble Sec amb una visió religiosa molt rígida i centrada en la submissió i l’obediència. Quan aquestes activitats es financen amb diners públics, es perverteix l’objectiu de les subvencions: en lloc d’empoderar les dones, se les manté dins circuits de formació que reforcen rols tradicionals i limiten l’autonomia personal.
Un exemple d’aquest risc és el cas de l’imam francès Rachid Abou Houdeyfa, que deia als nens que escoltar música podia convertir-los en “micos i porcs”. Aquests fets mostren què pot passar quan es dona un paper educatiu a figures o entitats que, sota l’etiqueta d’activitat cultural, transmeten missatges dogmàtics i contraris als valors democràtics. El perill és encara més greu quan els cursos van dirigits a infants i joves i es financen amb diners públics sense control pedagògic clar.
Els àpats religiosos subvencionats amb segregació de gènere
On sí es permet la presència de dones és en els àpats religiosos dels iftar dels Ramadà. Entre 2021 i 2025, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han destinat 33.098 euros de diners públics a finançar els anomenats iftars comunitaris. L’Ajuntament ha aportat 17.095 €, i la Generalitat, a través de Feminismes i Presidència, 16.003 €. Cada any, aquestes celebracions de la Mesquita de la Pau reben quantitats similars: 6.400 € el 2021, uns 7.800 € el 2022, 6.600 € el 2023, 5.500 € el 2024 i 1.500 € el 2025. El resultat és que cada àpat de Ramadà costa a les administracions al voltant de 6.000 €.
Tot i que hi participin les dones, en aquestes trobades mantenen una segregació per gènere incompatible amb l’esperit de la normativa de les subvencions: homes i dones seuen per separat i amb una participació predominant de dones en les tasques de cuina i servei. Malgrat l’evidència, reben finançament d’institucions que posen com a condició que no hi hagi cap tipus de discriminació de gènere i que siguin espais on es promoguin la igualtat i la participació en condicions d’equitat. A més, s’hi resa col·lectivament, convertint l’àpat en un acte de culte, cosa que entra en conflicte directe amb les condicions establertes per les pròpies institucions on diuen que que les activitats finançades no poden incloure actes de proselitisme religiós ni elements de culte.
Els iftars es presenten com una invitació de convivència als ciutadans no musulmans, però la paradoxa és que aquests mateixos ciutadans són qui els paguen. Resulta difícil d’entendre que un àpat presentat com una “ofrena a la comunitat” costi 6.593 € de fons públics. I, a la vegada, aquestes mateixes persones no participen d’activitats socials no lligades a la seva religió.
Més de 225.000 € a una petita mesquita en un antic pàrquing
A més de les subvencions anuals per activitats culturals i àpats religiosos, la Comunitat Islàmica Amics de la Mesquita de la Pau ha rebut 111.144 euros per obres de reforma del seu local de l’Ajuntament de Barcelona. Un local que és un antic pàrquing on no hi caben més de 50 homes i mitja dotzena de dones.
A més, també ha rebut més de 18.000 euros addicionals per festes d’inauguració i jornades de portes obertes. En total, entre les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, l’entitat acumula prop de 225.000 euros de finançament públic en cinc anys. Les xifres mostren una aposta institucional clara per aquesta organització, malgrat que el seu funcionament intern i moltes de les activitats que organitza vulneren els criteris d’igualtat, laïcitat, no-discriminació i inclusió de les persones a la societat catalana que exigeixen les pròpies bases de les subvencions públiques.
Aquest suport continuat posa en evidència una incoherència profunda en les polítiques públiques: es destinen recursos a una entitat que manté la segregació per gènere, desenvolupa activitats amb contingut religiós i es tanca sobre si mateixa, sense participar de la vida comunitària general. En última instància, la paradoxa és que els ciutadans són “convidats” a uns àpats i activitats que ells mateixos financen amb els seus impostos, mentre es reforça un espai de separació per gènere i adoctrinament infantil que poc té a veure amb la inclusió o la igualtat que les institucions diuen defensar.
Més sobre Catalunya
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
Més Percepcions de
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se