Dinamarca aplica mesures extremes i fa caure un 90% la immigració
Condicions dures, controls constants i ajudes condicionades. La vida incòmode a Dinamarca dissuadeix l’arribada d’immigrants.
Dinamarca ha aconseguit reduir gairebé a zero l’arribada d’immigrants en només una dècada. Ho ha fet mitjançant mesures polèmiques però efectives, com la prohibició del burka i el niqab, la retirada d’ajudes socials per als qui no aprenen la llengua i una política deliberada d’incomoditat per dissuadir noves arribades. Aquesta estratègia ha estat documentada en un extens reportatge de la periodista Sue Reid per al Mail on Sunday (3 de maig de 2025), des de la capital danesa, Copenhaguen.
Objectiu clar: “protegir la cultura de Dinamarca”
Tot va començar l’any 2019, quan el govern socialdemòcrata de Mette Frederiksen va anunciar que la immigració descontrolada havia posat en perill la cohesió nacional. Malgrat governar des de l’esquerra, Frederiksen va adoptar un discurs i unes polítiques que habitualment s’associaven a la dreta més dura. El seu objectiu declarat era preservar la identitat danesa i protegir l’estat del benestar.
A partir d’aleshores, Dinamarca va desplegar un conjunt de mesures contundents:
- Prohibició del burka i el niqab en espais públics (ja aprovada el 2018).
- Obligació d’aprendre danès per mantenir el dret a ajudes públiques.
- Publicació de rànquings de delinqüència segons l’origen nacional.
- Confiscació de joies i efectes de valor als nouvinguts per pagar la seva estada.
- Incentius econòmics per marxar voluntàriament.
- Centres de deportació amb condicions limitades i sense llibertats.
- “Llei dels guetos”, que permet al govern dispersar immigrants concentrats en barris considerats conflictius.
- Deportació automàtica de delinqüents estrangers, fins i tot en casos menors, si no tenen la residència permanent.
- Revocació de permisos de residència si el país d’origen es considera segur (com Síria després de la caiguda d’Al-Assad).
- Campanya internacional de dissuasió, especialment a xarxes socials, amb un missatge clar: “Dinamarca no és terra d’acollida.”
Fer la vida incòmoda com a estratègia dissuasiva
La clau de l’estratègia danesa no ha estat només tancar portes, sinó fer que la vida al país sigui difícil per als immigrants que no compleixen determinats criteris. Qui no aprèn danès, perd l’accés a ajudes. Qui no aconsegueix asil, és enviat a centres de deportació com el de Sjaelsmark, a una hora de Copenhaguen, on es reparteix menjar tres cops al dia però no s’hi permet treballar, estudiar ni viure amb llibertat.
Un dels èxits que es reivindica des del govern danès és la pacificació de zones conflictives. Un exemple és el barri de Mjolnerparken, considerat oficialment un “gueto per a no-occidentals”. Amb les noves lleis, molts dels seus residents van ser traslladats a altres llocs del país i els delinqüents deportats.
El resultat? El barri s’ha convertit en una zona “99% més segura”, segons diu el propietari palestí d’una botiga local. “Ara hi ha pocs trets i poques bandes. Dinamarca va complir el que ens havia promès”, explica a la periodista britànica. Avui dia, Mjolnerparken és ple de cafeteries veganes, botigues de disseny i habitatges nous.
Caiguda dràstica del nombre d’arribades
El 2015, Dinamarca va rebre més de 21.000 peticions de protecció, en plena onada migratòria després del conflicte sirià. El 2024, la xifra va caure fins a només 2.333. Mentrestant, el Regne Unit va rebre més de 108.000 en el mateix any. Aquesta caiguda del 90% no és fruit de la casualitat, sinó d’una campanya deliberada: missatges a xarxes socials dissuasoris, condicions severes per quedar-se i una cultura institucional orientada a frenar la immigració.
Dinamarca, amb una població de només sis milions, ha aconseguit el que molts països europeus no volen: tenir el control de les seves fronteres i decidir qui pot viure al país i qui no. El model danès ha començat a cridar l’atenció d’altres líders, com el primer ministre britànic, que recentment es va reunir amb Frederiksen a Downing Street per conèixer de primera mà la seva estratègia.
Partits com Reform UK, liderats per figures com Nigel Farage, prenen Dinamarca com a referent del que podria fer-se al Regne Unit: deportacions de delinqüents estrangers, restriccions als drets socials i una política migratòria sense concessions.
La lliçó que deixa Dinamarca és clara: si un país vol controlar la immigració, ho pot fer. Però ha de prendre decisions difícils, impopulars i, sovint, polèmiques. El seu èxit no s’explica només per les lleis, sinó per la coherència de la seva aplicació. Fer la vida incòmoda s’ha convertit en una eina de política migratòria. I, agradi o no, els resultats han arribat.
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Pànic a l’esquerra britànica per l’aparició de partits musulmans a barris de Londres
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
El Regne Unit prohibeix entrar al país a una ciutadana d’EUA perquè va cremar un Alcorà
Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab
Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
