Madrid gasta uns 7000 € per cada menor no acompanyat

La Comunitat de Madrid ha incrementat un 1.566 % el nombre de MENAs tutelats entre 2019 i 2025.

Imatge il.lustrativa

Generada per IA

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

La Comunitat de Madrid ha multiplicat per quinze el nombre de menors estrangers no acompanyats (MENAs) sota la seva tutela en només sis anys. Segons va publicar La Vanguardia, el 2019 hi havia 600 menors acollits a Madrid. A 1 d’abril de 2025, ja són 9.999, segons les dades oficials recollides per El Debate, que detalla un flux migratori constant i creixent any rere any.

Aquest increment del 1.566 % ha anat acompanyat d’una despesa pública cada cop més elevada. El 2024, el govern d’Isabel Díaz Ayuso va invertir 62,7 milions d’euros en l’atenció als menors. Aquesta xifra inclou manutenció, allotjament, gestió de centres i l’obertura de noves instal·lacions. Si es reparteix aquesta despesa entre el total de menors tutelats, el cost públic se situa en 6.919 euros per menor.

En tres mesos del 2025, gairebé tants menors com tot el 2021

Només entre gener i març del 2025, Madrid ha rebut 937 menors estrangers no acompanyats, gairebé igualant els 996 que van arribar durant tot el 2021. Aquesta dada evidencia una acceleració preocupant en el ritme d’arribades, i fa preveure que la xifra anual podria superar amb escreix la dels darrers anys si es manté aquesta tendència.

El 2022 havia estat fins ara l’any amb més afluència, amb 2.842 menors, però el 2024 també va registrar un fort increment, arribant als 2.442 menors acollits. La tendència dels últims anys és desigual però clarament creixent en termes globals. Aquest és el balanç anual d’arribades:

  • 2020: 822 arribades | 1.422 menors acumulats
  • 2021: 996 arribades | 2.418 menors acumulats
  • 2022: 2.842 arribades | 5.260 menors acumulats
  • 2023: 1.360 arribades | 6.620 menors acumulats
  • 2024: 2.442 arribades | 9.062 menors acumulats
  • 2025 (fins al març): 937 arribades | 9.999 menors acumulats

Crisi estructural i manca de consens

L’evolució demostra que la xarxa d’acollida no només ha hagut d’absorbir pics puntuals d’arribades, sinó mantenir sota tutela una càrrega acumulativa de gairebé 10.000 menors. Aquesta pressió ha fet que, segons El Debate, els centres d’atenció estiguin al 132 % de la seva capacitat.

En paral·lel, el conflicte institucional ha anat en augment. La Comunitat de Madrid acusa el Govern central de fer repartiments forçosos i unilaterals de menors provinents de Canàries i Ceuta, sense consultar prèviament les comunitats. La resposta ha estat un recurs davant el Tribunal Constitucional contra el reial decret llei que regula aquesta distribució. L’acord per al trasllat de més de 4.400 menors, pactat entre el PSOE i Junts, ha agitat també el debat polític dins de les pròpies files de l’esquerra, amb crítiques des de Podem.

Més enllà de les xifres i les sigles, el que Madrid té al davant és un repte social de gran envergadura: acollir, protegir i integrar milers de joves vulnerables mentre el marc legal i institucional es troba immers en un clima de tensió i manca de coordinació. I aquest desajust entre el volum de menors i la resposta política no fa més que agreujar una crisi que ja és, clarament, estructural.

Més Percepcions de

[social-share]

ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu

Diana Riba (ERC), Jaume Asens (Comuns) i els eurodiputats del PSC voten en contra de les mesures per frenar l’islam polític vinculat als Germans Musulmans.

L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic

El govern prohibeix des del setembre la vestimenta religiosa a alumnes i professors. Les escoles apliquen la norma expulsant les hijabi.

La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians

El 61% dels musulmans acceptats acceptaria implantar la llei islàmica en una ciutat si la majoria dels habitants ho aprovés.

França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca

La cola Natakassam certifica amb el segell halal que no porta ni porc, ni alcohol, ni carn d’animals no sacrificats segons la xaria.

El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal

El Ministeri de l’Interior considera que proporcionar vestimentes religioses forma part de l’assistència bàsica.

Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»

La convenció «De la identitat a l’impacte» busca formar musulmans del Canadà per transformar la religió en poder polític amb presència directa a les institucions.

Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana

L’alumna va exigir un espai per resar, va suspendre l’examen i va denunciar el professor per islamofòbia i racisme.

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles

La mesura ha rebut el suport de la Conferència dels Imams Europeus, que considera que protegeix «la dignitat i la seguretat».

La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt