La Generalitat forma professors amb un predicador islàmic que nega la igualtat occidental entre homes i dones
Taoufik Cheddadi formarà professors catalans en islam. En els seus discuros substitueix la igualtat occidental per una “justícia” islàmica basada en rols diferenciats entre homes i dones.
La Generalitat ha programat el curs “El Islam y el mundo árabe”, una formació en castellà dirigida a professors de primària i secundària, del 1 al 7 de juliol. El curs no apareix anunciat en obert ni consta com una activitat publicitada públicament pel Departament d’Educació, sinó que es troba dins la intranet de formació del professorat. Ha estat el mateix Taoufik Cheddadi El Harrak qui n’ha fet difusió a les xarxes socials, explicant que serà a Barcelona per parlar sobre l’origen i l’expansió de l’islam, l’islam sunnita i xiïta, l’Alcorà i les seves interpretacions, la diferència entre “àrab” i “islàmic”, i la situació d’homes i dones en l’islam.
Cheddadi no respon al perfil d’un acadèmic neutral dedicat exclusivament a l’estudi universitari del món àrab o de la religió islàmica. És un divulgador religiós i activista islàmic, ha exercit d’imam a Santa Coloma de Gramenet, va actuar com a interlocutor amb polítics catalans com a número dos de la UCIDCAT i va formar part de l’equip que va assessorar Ada Colau per blindar la criticar l’islam. També ha intervingut en debats públics sobre mesquites, llibertat de culte, islamofòbia i presència de l’islam a Catalunya. El 2010, arran de la prohibició de Núria Parlón del burca i el nicab als equipaments municipals de Santa Coloma, va qualificar la mesura d’“injusta”, “desproporcionada” i “contraproduent”. Va acusar l’Ajuntament de “legislar sobre fantasmes” i va defensar que portar burca era “una qüestió de convicció religiosa”.

El feminisme occidental no és el seu model
Un dels punts més rellevants és que el curs anunciat inclou la situació d’homes i dones en l’islam. Precisament sobre aquesta qüestió, Cheddadi s’ha expressat en un podcast recentment dedicat a la relació entre islam i feminisme. En aquella conversa, afirma que “l’islam és més feminista que el feminisme”, però no en el sentit del feminisme occidental.
El que defensa és justament el contrari del que predica l’escola catalana. Per Cheddadi, el feminisme occidental no ha de marcar als musulmans que viuen a Occident com han d’entendre la relació entre homes i dones. L’islam, diu, té el seu propi concepte d’igualtat. En una trobada al Centre Islàmic del Clot ho va deixar clar: la igualtat islàmica no consisteix a tractar homes i dones com a iguals en el sentit occidental, sinó a reconèixer que tenen naturaleses diferents i, per tant, funcions diferents. La paraula amable és “complementarietat”. El resultat pràctic és el de sempre: rols separats per a homes i dones dins la família i la societat. Així és com la desigualtat deixa de dir-se desigualtat i passa a dir-se justícia islàmica.
En el seu esquema, home i dona tenen papers diferents dins la família i la societat, d’acord amb una idea de justícia definida pels valors islàmics. La diferència de rols no li sembla una desigualtat sinó una forma superior de justícia. La frase més reveladora és que, segons ell, cal respectar les diferències “biològiques, intel·lectuals i físiques” entre homes i dones i ho presenta com una alternativa superior al model occidental. El formador de professors catalans defensa una visió religiosa en què homes i dones no són intercanviables, sinó complementaris, amb funcions diferents marcades pels valors islàmics que, segons ells, son justos per definició perquè venen d’Al·là directament.
Cheddadi rebutja que els musulmans hagin de “copiar i enganxar” el model de valors occidentals. “No he de copiar i enganxar del senyor mestre Occident”, afirma, abans de rematar que la cultura occidental “no son els reis del mambo” perquè tothom hagi de ballar al seu ritme. El contrast és evident: el mateix ponent que rebutja l’estàndard occidental per definir la la relació entre homes i dones formarà professors d’una escola catalana que, sobre el paper, es fonamenta precisament en la coeducació, la igualtat entre sexes, la laïcitat institucional i els drets individuals. El resultat és que la Generalitat posa a formar professors un predicador que no entén la igualtat com l’entén l’escola catalana, sinó com una distribució religiosa de rols entre homes i dones.
Valors islàmics per formar docents d’una escola laica i coeducadora
Mentre el sistema educatiu català omple documents palant del feminisme i la igualtat de gènere, en els discursos públics de Cheddadi a YouTube apareix una moral que regula al detall la relació entre homes i dones: no donar la mà a algú de l’altre sexe amb qui et podries casar, no estar a soles amb una dona sense un familiar present, negar que pugui existir amistat entre homes i dones o prohibir anar als gimnasos mixtos. En una de les formulacions més gràfiques, s’afirma que “un home i una dona no poden estar sols en un lloc tancat perquè apareix el diable“. Sobre els matrimonis mixtos ho té clar: la dona musulmana només es pot casar amb homes musulmans però l’home es pot casar amb dones de qualsevol religió.
La mateixa lògica s’aplica al cos i a la vida pública de la dona. En diverses consultes que li fan els musulmans es repeteix que “la dona musulmana s’ha de cobrir tot el cos excepte la cara i les mans” i que “el hijab és una obligació“. La dona lliure i autònoma que proclama l’escola coeducadora queda substituïda per una dona permanentment supervisada per la norma religiosa. En una de les consultes, s’arriba dir que una dona no pot tallar-se els cabells sense permís del marit i amb el límit que no quedin tan curts que la facin “semblar un home”.
Les consultes també entren en l’alimentació, la feina, la família i la relació amb els no musulmans: no seure en taules amb vi o porc, consumir preferentment en establiments halal, no treballar en supermercats o cuines on es manipuli porc o alcohol excepte per necessitat, obligació de resar a la feina, corregir l’ús de la mà esquerra en els nens.
Fins i tot quan parla de música, Cheddadi ho fa des del filtre de la norma religiosa. No la presenta com una expressió artística lliure, sinó com una pràctica que pot ser halal o haram segons l’ús que se’n faci. Però quan parla del rock, ja no hi ha gaire matís: vincula el hard metal amb el satanisme i assegura que “la música rock”, amb la seva història dels anys seixanta, els seus conceptes i els seus valors, és “totalment contra l’islam”. Segons ell, el rock representa una cultura material que redueix l’ésser humà a “animal sexual”. No és una simple explicació cultural sobre l’islam, sinó una moral completa sobre com vestir, menjar, treballar, casar-se, educar els fills i relacionar-se amb la societat que l’envolta.
Un formador amb dues detencions
El perfil públic de Cheddadi també inclou un element que pel Departament d’Educació no és cap problema: Cheddadi va ser detingut en dues ocasions en operacions antiterroristes quan era imam a Santa Coloma de Gramenet, , tot i que no va ser finalment ni jutjat ni condemnat. Aquest perfil i les veus que connecten la seva lògica amb la dels Germans Musulmans no han impedit que Cheddadi hagi estat incorporat en altres espais institucionals de Catalunya. Durant l’etapa d’Ada Colau, va formar part de l’ecosistema al voltant del Pla municipal de lluita contra la islamofòbia que va convertir la crítica a l’islam en racisme i va obrir la porta a tota mena d’adaptacions religioses a la ciutat: continguts escolars, promoció del hijab, menjar especial, espais per resar a la feina, cementiris musulmans, banca islàmica o serveis públics sensibles a les normes religioses.
El resultat és que un antic imam sota sospita policial, activista defensor del burca i el nicab, interlocutor polític de l’islam organitzat i predicador que rebutja el feminisme occidental perquè es basa en la igualtat acaba ara formant professors de l’escola catalana sobre islam i món àrab i el paper de l’home i la dona.
Més sobre islam a Catalunya
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”
L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”
Un grup de dones difon imatges dels seus marits amb burka i la broma enfada els musulmans
El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab


















