La Generalitat va subvencionar un congrés en àrab i espanyol sobre miracles de l’Alcorà com a promoció del català

La trobada religiosa a una mesquita de Cornellà sense presència del català va rebre diners públics dins una línia destinada a fomentar-ne l’ús.

Publicitat en català per a la justificació de la subvenció.

La Generalitat va concedir el 2025 una subvenció de 5.686 euros al Centre d’Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIFI) vinculat a Najia Lotfi de la banca islàmica CoopHalal. L’ajut formava part de la convocatòria de Política Lingüística destinada a fomentar l’ús del català, i es va justificar amb un projecte de “catalanització estratègica” de l’entitat i amb la presència del català a un suposat congrés internacional de finances islàmiques.

Però el rastre públic de l’activitat mostra una realitat molt diferent. Les finances islàmiques no apareixen com un congrés autònom, sinó com una sessió dins el II Congrés de Miracles Científics a l’Alcorà i la Sunna, un esdeveniment centrat en la relació entre el Corà, la ciència i la llei islàmica. A més, la sessió d’economia islàmica s’anunciava explícitament en àrab i espanyol, tot i que la subvenció havia estat concedida per promoure l’ús del català.

La curiositat és que el logotip de la Generalitat només apareix en la publicitat en català incorporada a la documentació de justificació de la subvenció. En canvi, en els materials de difusió localitzats en castellà, el suport institucional de Política Lingüística no és visible. Això reforça la impressió que el català va funcionar sobretot com a capa justificativa davant l’Administració, més que no pas com a llengua real de projecció pública de l’activitat.

La Generalitat va subvencionar un congrés en àrab i espanyol sobre miracles de l'Alcorà com a promoció del català
Publicitat en català (no difosa a xarxes) amb el logotip de la Generalitat
La Generalitat va subvencionar un congrés en àrab i espanyol sobre miracles de l'Alcorà com a promoció del català
Publicitat en castellà sense logotip de la Generaliat

Un congrés de finances que no apareix com a congrés

Sobre el paper, el projecte tenia una ambició considerable. El CEIEFI afirmava que el 6è Congrés Internacional de Finances Islàmiques 2025 seria una de les principals plataformes d’aplicació de la subvenció i que el català hi tindria una presència destacada “en tots els àmbits de l’activitat”: presentacions, documentació, senyalització, comunicacions digitals, materials d’acollida i interaccions entre participants. També es comprometia a publicar i distribuir el programa en català, elaborar dossiers, acreditacions i materials visuals en català i utilitzar-lo com a llengua d’atenció i dinamització. I tot en un congres qualificat d'»internacional» on se suposa que hi anirà gent de tot el món.

El projecte preveia crear materials formatius nous en català, un glossari bilingüe català-castellà d’uns 150 termes sobre finances islàmiques, vídeos pedagògics sobre banca ètica islàmica i contractes halal, i entre 6 i 10 vídeos per a Instagram, YouTube o altres canals. També anunciava una campanya activa a les xarxes socials del CEIEFI amb publicacions 100% en català durant tot el període d’execució del projecte, amb un mínim de dues setmanes intensives abans i després del congrés.

Però el rastre públic localitzat no mostra aquest desplegament. El que apareix no és un congrés autònom de finances islàmiques, sinó el II Congrés de Miracles Científics a l’Alcorà i la Sunna, on l’economia islàmica figura com una sessió més dins d’un programa religiós molt més ampli. I aquesta sessió, lluny de presentar-se com una activitat de promoció del català, s’anunciava com una activitat “en àrab i espanyol”. I, efectivament, el vídeo publicat de la sessió va ser en espanyol i àrab.

Un congrés de finances que no apareix com a congrés

Les bases de la convocatòria no estaven pensades per finançar congressos religiosos ni activitats confessionals. L’objecte de la línia era promoure actuacions específiques per fomentar l’ús de la llengua catalana a Catalunya. De fet, el tràmit oficial precisa que les activitats subvencionades s’han de realitzar en català, igual que les comunicacions vinculades a la seva realització.

La Generalitat va subvencionar un congrés en àrab i espanyol sobre miracles de l'Alcorà com a promoció del català
Publicació de Facebook on anucien el congrés en àrab i castellà

A més, les bases generals de l’OSIC diuen que les entitats beneficiàries han de respectar la igualtat de tracte i la dignitat de la persona en el desenvolupament de l’activitat subvencionada, i que no pot ser objecte d’ajut una activitat discriminatòria per raó de sexe. També exigeixen no haver exercit o tolerat pràctiques discriminatòries per raó de sexe o gènere i complir la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes. La foto de família del congrés celebrat a una mesquita de Cornellà no reflecteix precisament una convivència normal entre homes i dones:

La Generalitat va subvencionar un congrés en àrab i espanyol sobre miracles de l'Alcorà com a promoció del català

La documentació de sol·licitud del CEIEFI -a la que ha tingut accés l’equip de percepcions.cat- assegura que el projecte servia per reforçar la presència del català en materials, espais i continguts vinculats al congrés. Però el rastre públic localitzat mostra sobretot una capa de comunicació en català sobre un esdeveniment religiós amb difusió principal en castellà i àrab. I en aquest context, la presència d’imatges amb separació entre homes i dones afegeix un altre element de contradicció entre el llenguatge administratiu de la subvenció i la naturalesa real de l’activitat.

Més Percepcions de

Més sobre Catalunya

L’Ajuntament de Barcelona gasta 44.000 euros per «conèixer les pràctiques musulmanes que portem dins»

L’Ajuntament de Barcelona gasta 44.000 euros per «conèixer les pràctiques musulmanes que portem dins»

Les jornades Gatzara de la Fundació musulmana Bayt al-Thaqafa difon un relat que converteix qualsevol influència històrica musulmana en una arrel essencial de la identitat catalana.

El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona

La UCIDCAT anuncia que ja pot celebrar matrimonis amb validesa civil en què la dona necessita l’autorització d’un tutor.

La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia

La Fundació Bayt al-Thaqafa rep cada any prop de 3 milions d’euros públics per defensar la immigració musulmana. Gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona.

La Generalitat forma professors amb un predicador islàmic que nega la igualtat occidental entre homes i dones

Taoufik Cheddadi formarà professors catalans en islam. En els seus discuros substitueix la igualtat occidental per una “justícia” islàmica basada en rols diferenciats entre homes i dones.

El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam

Els activistes musulmans de l’Ajuntament van acusar museus, historiadors i escoles d’amagar l’aportació de l’islam a Barcelona. De l’arqueologia van passar a exigir cementiris islàmics, menús halal, revisió dels llibres de text i adaptacions religioses per als musulmans actuals.

Barcelona tindrà un candidat musulmà a les municipals «per defensar els nous xarnegos” davant de Sílvia Orriols

El convers a l’islam Hasan Izquierdo del Partido Andalusí vol portar musulmans i llatinoamericans al centre de la política. Es presenta com a resposta a Sílvia Orriols i proposa convertir la Monumental en la mesquita més gran d’Europa.

Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar

Telecinco explica que l’assassí era un marroquí que cridava Allahu Akbar pels carrers d’Esplugues amb un ganivet a les mans. L’alcalde (PSC) fa un comunicat per «la mort violenta» i que li preocupa la convivència.

El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix

La proposta d’ordenança de civisme de Lleida prohibeix «tapar-se la cara» excepte en llocs de culte, allà «on és habitual» i quan «s’exerceix un dret fonamental». Ni cita el burka ni el niqab .

Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

L’Ajuntament de Karlsruhe va aturar el nomenament d’una dona pels informes d’intel·ligència que la vinculaven amb estructures islamistes. La justícia avala la decisió.

Dones musulmanes planten cara a la pressió pel hijab en nenes en una mesquita de Vigo

La denúncia acusa responsables vinculats a la mesquita de Vigo d’haver expulsat dones d’un grup de WhatsApp per qüestionar la imposició del mocador a nenes.

Minneapolis adapta els préstecs municipals a la llei islàmica

La ciutat modifica el seu sistema de finançament perquè la prohibició islàmica de pagar interessos no sigui cap obstacle.

Condemnat al Regne Unit per una broma sobre l’islam a les xarxes socials

L’home va compartir a Facebook un mem que deia: «Curiositats sobre el bacó! Les persones que mengen bacó tenen menys probabilitats de casar-se amb una nena de 9 anys!»

La xaria arriba a les piscines de Roma amb franges només per a dones

La comunitat islàmica reserva hores sense homes en una piscina de Roma i defensa la mesura com a “inclusiva”. L’esquerra diu que és «una forma de delicadesa».

El governador de Texas frena els rentapeus musulmans a l’aeroport de Dallas

L’aeroport de Dallas-Fort Worth cancel·la l’adaptació islàmica dels lavabos després que Greg Abbott qüestioni l’ús de fons públics per a instal·lacions religioses.

Massachusetts impulsa una comissió perquè els musulmans proposin lleis i funcionaris del seu gust

El projecte preveu que 11 musulmans representin els seus interessos religiosos en les polítiques públiques.

L’Ajuntament de Barcelona gasta 44.000 euros per «conèixer les pràctiques musulmanes que portem dins»

Les jornades Gatzara de la Fundació musulmana Bayt al-Thaqafa difon un relat que converteix qualsevol influència històrica musulmana en una arrel essencial de la identitat catalana.

El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe

Musulmans de 14 o 15 anys creuen que les normes religioses han de passar per damunt de les normes de l’escola pública.

L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses

Els comportaments rigoristes augmenten i en el 91% dels casos estan vinculats a l’islam. Creixen les negatives a treballar amb dones o a complir determinades tasques per motius religiosos.

Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió

La família considera que dormir fora de casa posa en risc els valors morals de la seva filla si no hi ha un parent masculí que la vigili. L’objectiu era que l’escola l’exclogués d’una excursió obligatòria.

Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans

La xaria també regula el transport de mercaderies: separació per no contaminar, zones exclusives i purificació religiosa dels camions que hagin transportat porc.

El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona

La UCIDCAT anuncia que ja pot celebrar matrimonis amb validesa civil en què la dona necessita l’autorització d’un tutor.

Un informe oficial d’Àustria acusa els Germans Musulmans de voler transformar la democràcia des de dins

L’informe de seguretat de 2025 alerta de la infiltració islamista a l’educació, la joventut i les institucions socials i polítiques del país.

Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans

Els promotors la comparen amb la mesquita de Mahoma a Medina, el centre de la primera comunitat musulmana organitzada políticament.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?

Desplaça cap amunt