L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració «perquè això no és Islamabad»

Un ministre del govern d’esquerres diu al Parlament que la crida islàmica a l’oració “no pertany a Dinamarca” i que els danesos no han de sentir que viuen en un suburbi d’Islamabad.

Imatge il·lustrativa

El govern d’esquerres de Dinamarca vol estudiar si pot prihibir legalment la crida islàmica a l’oració (adhan) que moltes mesquites fan amb altaveus a l’exterior. El ministre socialdemòcrata Morten Bødskov ha defensat que l’adhan “no ha de sonar sobre les teulades daneses” i que els ciutadans no han de tenir la sensació d’haver acabat “en un suburbi d’Islamabad” quan caminen pel seu país, segons ha recollit The Telegraph.

Bødskov va ser especialment contundent al Parlament. “A Dinamarca tenim llibertat religiosa. No tenim igualtat religiosa. Dinamarca és un país cristià”, va afirmar. Segons el ministre, per a la majoria dels danesos la religió és “una qüestió privada” i això vol dir que ningú no ha de poder “molestar els altres sense límits amb la seva fe”. Per això, va concloure, “la crida a l’oració no pertany a Dinamarca”. El ministre també va dir que entén que molta gent ho visqui com una cosa “molt invasiva”.

Dinamarca discuteix el que Europa evita

La proposta també mostra fins a quin punt Dinamarca ha trencat amb el reflex habitual de l’esquerra europea. Mentre en altres països qualsevol crítica a l’islamització queda ràpidament desplaçada cap a la dreta, els socialdemòcrates danesos han assumit que la immigració, la religió i la cohesió nacional són qüestions centrals per a la classe treballadora. La gran diferència danesa és no haver deixat que el debat sobre la identitat del país sigui patrimoni exclusiu dels partits conservadors.

Aquesta manera d’entendre la identitat nacional explica també la duresa danesa contra les societats paral·leles. El govern no veu la integració com un simple tràmit legal, ni com el fet de tenir papers o feina, sinó com l’acceptació d’un marc comú. Per això ha endurit les normes de reagrupament familiar, ha convertit l’estada dels refugiats en temporal per llei i ha impulsat mesures contra barris amb alta concentració de població d’origen “no occidental”.

La idea de fons és clara: si l’Estat permet que es formin espais culturals separats, amb normes pròpies, pressió comunitària i una relació feble amb la llengua, l’escola i les institucions daneses, la cohesió nacional es trenca. I en aquest punt la dimensió religiosa es fa inevitable, perquè bona part del debat danès sobre les societats paral·leles gira al voltant de comunitats musulmanes, del control social intern i de la presència creixent de l’islam en l’espai públic.

Més Percepcions de

Més sobre Dinamarca

Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc

Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc

El treballador d’un centre d’immigrants es fa cansalada per a ell mateix i l’acomiaden. El centre prohibeix el porc a tothom per evitar conflictes amb joves musulmans i ho presenta com una “estratègia de convivència”.

Influencer religiosa musulmana deixa Dinamarca perquè l’escola respecta la diversitat sexual

La influencer musulmana Salma Naddaf diu que deixa Dinamarca perquè l’escola dels seus fills promou valors que contradien la seva fe. Afirma que tornar a Síria li permetrà criar-los en un entorn més tradicional.

Dinamarca amplia la prohibició del burca i el niqab a l’educació

Els vels que tapen la cara estaven prohibits al carrer des del 2018. La primera ministra danesa convida els musulmans a adaptar-se a la cultura danesa o anar-se’n del país.

Dinamarca aplica mesures extremes i fa caure un 90% la immigració

Condicions dures, controls constants i ajudes condicionades. La vida incòmode a Dinamarca dissuadeix l’arribada d’immigrants.

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?

Desplaça cap amunt