L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
El document recomana evitar activitats com música o dansa durant el Ramadà per adaptar-se a les versions més radicals de l’islam. No preveu res davant presions familiars o comunitàries.
L’Ajuntament de Barcelona a través ’Oficina d’Afers Religiosos ha presentat el document Orientacions per a centres educatius durant el Ramadà per donar instruccions a les escoles per adaptar-se al Ramadà. El text vol oferir informació i criteris perquè les escoles entenguin aquesta festivitat i els drets dels alumnes musulmans. A més, el consistori ha organitzat sessions informatives per a docents per explicar la guia i donar pautes sobre com aplicar-la a les escoles.
En aquest context, la guia no només descriu la festivitat islàmica, sinó que estableix criteris d’actuació per als centres amb l’objectiu declarat d’“integrar aquesta realitat en la vida del centre”.
Evitar la música o la dansa per no ofendre els radicals de l’islam
El contingut va més enllà de la informació general i inclou recomanacions operatives que canvien el ritme habitual a les escoles. Per exemple, en l’apartat sobre assignatures i activitats, assenyala que “algunes persones poden considerar la música o la dansa inadequades durant aquest període” i conclou que “seria recomanable tenir en compte aquesta sensibilitat a l’hora de programar algunes activitats o oferir activitats alternatives”.
El document reconeix que “no hi ha cap normativa que eximeixi l’alumnat de cap de les assignatures curriculars”. Així, encara que no existeixi cap obligació legal d’adaptació curricular, el text orienta el centre perquè facin canvis per adaptar-se a lectures integristes de l’islam que creuen que la música és pecat.
Aquest plantejament s’inscriu en la línia d’altres guies institucionals sobre la religió a l’escola. Aquesta és la intenció declarada de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de la Generalitat de Catalunya quan diu que cal “fer compatibles l’observança de la tradició religiosa de l’alumnat i l’organització del centre”. És doncs, tot un desplegament de recursos per modificar el funcionament ordinari de les escoles per adaptar-se a sensibilitats religioses dels alumnes que poden anar des de la forma de vestir, al menjar, al contingut de les matèries, l’existència mateixa de les matèries o les sortides.
Protocols per a tot, menys per als casos de pressió familiar
El document de l’Ajuntament de Barcelona afirma que és habitual que alguns infants més petits vulguin dejunar “impacients per participar en la celebració”. Aquesta formulació presenta el dejuni com una iniciativa espontània del menor i no entra a analitzar altres factors que hi puguin influir. En coherència amb aquest enfocament, la guia estableix que els alumnes que utilitzen el servei de menjador i fan dejuni “tenen dret a ser atesos a l’espai del migdia” . A més, afegeix que, sempre que sigui possible, és preferible que estiguin en un espai diferent del menjador mentre la resta dina sense entrar en com s’ho faran els monitors per atendre’ls a tots.
El text justifica aquesta mesura com una bona pràctica organitzativa, però no desenvolupa orientacions específiques sobre com han d’actuar els centres si el menor canvia d’opinió o si la decisió no és plenament autònoma. Tampoc es planteja en cap moment què fer si hi ha coacció entre els alumnes per seguir un precepte religiós ni es planteja aprofitar la situació per inculcar valors occidentals com la llibertat individual. El to general de la guia és que els musulmans fan dejuni en bloc sense ni pensar que existeix l’opció de ser musulmà i menjar amb normalitat per poder rendir a l’escola.
La guia indica específicament amb to resignat que l’escola no pot impedir que un nen mengi si ho vol. Aquesta indicació reforça la decisió individual , però la guia no aborda quines conseqüències pot tenir aquesta situació dins l’entorn familiar ni com han d’actuar els centres davant possibles conflictes entre el criteri dels pares i la voluntat del menor. El document se centra principalment en com acompanyar i facilitar la pràctica del dejuni. Només dedica la frase “si un infant vol menjar o beure, ho ha de poder fer i no és funció de l’escola impedir-ho” per defensar l’autonomia personal de l’alumne. Tota l’estratègia consisteix en explicar com gestionar el dejuni dins la vida escolar, però no ofereix res per a les situacions en què el menor opti per no seguir-lo i rebi presions. No ofereix orientacions sobre com gestionar la discrepància des del punt de vista educatiu o de protecció del menor i resultat és que el deixa sol davant la pressió familiar i comunitària.
La nova funció de l’escola sotmesa a l’islam
L’escola pública es defineix jurídicament com a laica i aconfessional, és a dir, com un espai institucional que no promou cap creença concreta i que ha de garantir un marc comú per a tots els alumnes amb independència de la seva religió. En aquest context, la publicació d’una guia que estableix orientacions específiques per adaptar el funcionament escolar a l’islam un canvi de plantejament: el centre ja no actua només com a espai neutral, sinó com a agent que ha de gestionar activament demandes vinculades a creences. El document no planteja aquesta qüestió com un debat pedagògic o institucional, sinó com una pauta operativa que els centres han d’aplicar.
Aquest enfocament contrasta amb l’evolució dels darrers anys en molts centres, on s’han reduït o reinterpretat celebracions tradicionals cristianes com Nadal per evitar referències confessionals. El resultat és un marc en què la neutralitat institucional s’aplica a unes religions però per unes altres insten els centres a adaptar-se. Això situa el debat en un terreny més ampli que el del Ramadà: el paper que ha de tenir l’escola pública davant les creences dins d’un sistema educatiu que, formalment, es defineix com a laic.
Més sobre Ramadà
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
Funcionaris sense cafè al Canadà durant el Ramadà per respecte als musulmans
La sanitat britànica va convidar el personal a dejunar pel Ramadà en suport als musulmans
La Xina obliga els musulmans a gravar-se menjant durant el Ramadà
Motí violent a un centre de MENAs per exigir 10€ pel Ramadà
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans
De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural
Apunyalat per ser cristià a Washington
«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
