L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
El document recomana evitar activitats com música o dansa durant el Ramadà per adaptar-se a les versions més radicals de l’islam. No preveu res davant pressions familiars o comunitàries.
Portada de la guia editada per l’Ajuntament de Barcelona sobre Ramadà a les escoles.
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
L’Ajuntament de Barcelona a través de l’Oficina d’Afers Religiosos ha presentat el document Orientacions per a centres educatius durant el Ramadà per donar instruccions a les escoles per adaptar-se al Ramadà. El text vol oferir informació i criteris perquè les escoles entenguin aquesta festivitat i els drets dels alumnes musulmans. A més, el consistori ha organitzat sessions informatives per a docents per explicar la guia i donar pautes sobre com aplicar-la a les escoles.
En aquest context, la guia no només descriu la festivitat islàmica, sinó que estableix criteris d’actuació per als centres amb l’objectiu declarat d’“integrar aquesta realitat en la vida del centre”.
Evitar la música o la dansa per no ofendre els radicals de l’islam
El contingut va més enllà de la informació general i inclou recomanacions operatives que canvien el ritme habitual a les escoles. Per exemple, en l’apartat sobre assignatures i activitats, assenyala que «algunes persones poden considerar la música o la dansa inadequades durant aquest període» i conclou que “seria recomanable tenir en compte aquesta sensibilitat a l’hora de programar algunes activitats o oferir activitats alternatives”.
El document reconeix que “no hi ha cap normativa que eximeixi l’alumnat de cap de les assignatures curriculars”. Així, encara que no existeixi cap obligació legal d’adaptació curricular, el text orienta el centre perquè faci canvis per adaptar-se a lectures integristes de l’islam que creuen que la música és pecat.
Aquest plantejament s’inscriu en la línia d’altres guies institucionals sobre la religió a l’escola. Aquesta és la intenció declarada de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de la Generalitat de Catalunya quan diu que cal “fer compatibles l’observança de la tradició religiosa de l’alumnat i l’organització del centre”. És ,doncs, tot un desplegament de recursos per modificar el funcionament ordinari de les escoles per adaptar-se a sensibilitats religioses dels alumnes que poden anar des de la forma de vestir fins al menjar, el contingut de les matèries, l’existència mateixa de les matèries o les sortides.
Protocols per a tot, menys per als casos de pressió familiar
El document de l’Ajuntament de Barcelona afirma que és habitual que alguns infants més petits vulguin dejunar “impacients per participar en la celebració”. Aquesta formulació presenta el dejuni com una iniciativa espontània del menor i no entra a analitzar altres factors que hi puguin influir. En coherència amb aquest enfocament, la guia estableix que els alumnes que utilitzen el servei de menjador i fan dejuni “tenen dret a ser atesos a l’espai del migdia” . A més, afegeix que, sempre que sigui possible, és preferible que estiguin en un espai diferent del menjador mentre la resta dina sense entrar en com s’ho faran els monitors per atendre’ls a tots.
El text justifica aquesta mesura com una bona pràctica organitzativa, però no desenvolupa orientacions específiques sobre com han d’actuar els centres si el menor canvia d’opinió o si la decisió no és plenament autònoma. Tampoc es planteja en cap moment què fer si hi ha coacció entre els alumnes per seguir un precepte religiós. En cap cas, es planteja aprofitar la situació per inculcar valors occidentals com la llibertat individual, la neutralitat dels espais públics o l’escola laica. El to general de la guia és que els musulmans fan dejuni en bloc sense donar la possibilitat de ser musulmà i menjar amb normalitat per poder rendir a l’escola.
La guia indica específicament, amb to resignat, que l’escola no pot impedir que un nen mengi si ho vol. Aquesta indicació reforça la decisió individual, però la guia no aborda quines conseqüències pot tenir aquesta situació dins l’entorn familiar ni com han d’actuar els centres davant possibles conflictes entre el criteri dels pares i la voluntat del menor. El document se centra principalment en com acompanyar i facilitar la pràctica del dejuni. Només a la frase «si un infant vol menjar o beure, ho ha de poder fer i no és funció de l’escola impedir-ho» es té en compte l’existència de l’autonomia personal. Tota l’estratègia consisteix a explicar com gestionar el dejuni dins la vida escolar, però no ofereix res per a les situacions en què el menor opti per no seguir-lo i rebi presions. No hi ha cap orientació sobre com gestionar la discrepància des del punt de vista educatiu o com protegir el menor que rep pressions. El resultat és que el sistema deixa els nens sols davant la pressió familiar i comunitària.
Contingut de la guia
Nutricionista musulmana per fer yihad científica
La presentació institucional de la guia no es limita a explicar el document, sinó que incorpora també una xerrada específica sobre alimentació durant el Ramadà a càrrec de la nutricionista musulmana Hadia Bakkali. La ponent ja havia participat en formacions al Districte de Sant Andreu per donar orientacions nutricionals a sanitaris perquè aprenguin a preservar l’espiritualitat i les necessitats alimentàries dels pacients durant el Ramadà.
Ara, torna a intervenir en una activitat vinculada a l’administració pública per oferir “orientacions pràctiques per acompanyar l’alumnat i la comunitat educativa” durant el Ramadà. Bakkali defensa un model que combina arguments nutricionals amb la dimensió espiritual del dejuni i presenta aquesta pràctica com una experiència amb potencials beneficis metabòlics. En les seves orientacions públiques, per exemple, admet explícitament que durant el dia es produeix deshidratació i que cal compensar-la després, i descriu estratègies per adaptar l’activitat física o la composició dels àpats a les hores en què es pot menjar. En cap moment planteja com a escenari de referència que els joves mantinguin la seva rutina habitual en condicions fisiològiques òptimes, ni situa el criteri de salut integral com a punt de partida incondicional. Els ensenyaments de Bakkali parteixen de l’assumpció prèvia del dejuni i orienta les recomanacions a fer-lo compatible amb la vida quotidiana.
Va en la mateixa línia que la guia municipal: el punt de partida no és el funcionament ordinari del centre ni el rendiment ni el benestar dels joves. L’objectiu passa a ser adaptar l’organització escolar a la pràctica religiosa, mai a l’inrevés.
La nutricionista islàmica Hadia Bakkali.
La nova funció de l’escola sotmesa a l’islam
L’escola pública es defineix jurídicament com a laica i aconfessional, és a dir, com un espai institucional que no promou cap creença concreta i que ha de garantir un marc comú per a tots els alumnes amb independència de la seva religió. En aquest context, la publicació d’una guia que estableix orientacions específiques per adaptar el funcionament escolar a l’islam un canvi de plantejament: el centre ja no actua només com a espai neutral, sinó com a agent que ha de gestionar activament demandes vinculades a creences. El document no planteja aquesta qüestió com un debat pedagògic o institucional, sinó com una pauta operativa que els centres han d’aplicar.
Aquest enfocament contrasta amb l’evolució dels darrers anys en molts centres, on s’han reduït o reinterpretat celebracions tradicionals cristianes com Nadal per evitar referències confessionals. El resultat és un marc en què la neutralitat institucional s’aplica a unes religions però per unes altres insten els centres a adaptar-se. Això situa el debat en un terreny més ampli que el del Ramadà: el paper que ha de tenir l’escola pública davant les creences dins d’un sistema educatiu que, formalment, es defineix com a laic.
Més sobre Ramadà
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on participa una predicadora conservadora de l’islam
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per «educar» els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?