Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit islàmic validat per un comité religiós
La cooperativa Somtribu ha rebut un crèdit islàmic per rehabilitar 6 vivendes a Navata (Alt Empordà). Pel món cooperativista català és un exemple de finança ètica i premien el projecte.
Somtribu és una cooperativa integral situada a Navata (Alt Empordà) que impulsa un model d’habitatge en cessió d’ús amb valors comunitaris, ecològics i ètics. El seu projecte principal consisteix en la rehabilitació d’un edifici antic per convertir-lo en sis habitatges amb espais comuns” i orientat a viure en comunitat “sense lògiques especulatives”.
Ética amb un crèdit sota els principis de la llei islàmica
El crèdit de 260.000 € a Somtribu per rehabilitar els espais l’ha donat un banc islàmic que actua sota l’aparença de cooperativa. Segons expliquen tant Somtribu com CoopHalal als seus respectius portals, l’operació s’ha realitzat sota els principis de la llei islàmica (Sharia), que prohibeix el cobrament d’interessos i finançar operacions d’activitats prohibides per l’islam (haram).
En lloc d’un préstec convencional, s’aplica una fórmula de participació i revenda que en la pràctica comporta un benefici per l’entitat que concedeix el crèdit. Aquest benefici s’integra en el circuit de les finances halal per oferir més crèdit a activitats financeres “èticament acceptables” segons la doctrina islàmica. A més, contribueix a enfortir i difondre els valors econòmics i culturals de l’islam i es pot fer servir per finançar el proselitisme islàmic.
La fascinació del cooperativisme amb els valors religiosos
El model cooperatiu català es fonamenta en la laïcitat, la participació democràtica i la independència ideològica. L’entrada d’un finançament validat per un comitè religiós introdueix un canvi de les regles del joc. Amb l’entrada del capital islàmic al cooperativisme català les normes econòmiques no es basen només en criteris ètics o solidaris. Ara també les prescripcions doctrinals derivades de la llei islàmica venudes com a ètiques entren en l’equació.
Lluny de ser una entitat marginal, CoopHalal s’ha integrat plenament dins del teixit cooperatiu català. La cooperativa de serveis financers islàmics ha signat acords d’intercooperació amb entitats històriques del sector, com Arç Cooperativa, especialitzada en assegurances ètiques i solidàries.
La seva acceptació dins el moviment va quedar especialment visibilitzada durant els Premis CoopCat 2024. En aquell acte, la cooperativa Somtribu va rebre un dels reconeixements del sector. Somtribu va agrair públicament a CoopHalal el suport rebut en forma de crèdit, i la presidenta de l’entitat, Najia Lotfi, va pujar a l’escenari per compartir el premi i fer un discurs. Els aplaudiments que va rebre tot i dir que les seves operacions es basen en la sharia (vídeo) van simbolitzar la plena acceptació del finançament islàmic dins del moviment cooperatiu català.
La Sharia d’ha fet un lloc dins del cooperativisme català
CoopHalal participa en trobades, rondes de finançament conjuntes i jornades de promoció amb altres entitats de les finances ètiques, presentant-se com un actor més de l’economia social catalana. Amb un discurs basat en l’ètica i la promesa impossible de donar crèdit sense interessos s’han fet un lloc en el món de l’economia social.
Davant la impossibilitat legal d’establir un banc islàmic a l’Estat espanyol han adoptat la forma jurídica de cooperativa. Lluny de ser un impediment els permet operar sota el paraigua del moviment cooperatiu i accedir a espais reservats a les entitats socials. Aquesta estructura els obre la porta a entorns vinculats a la solidaritat, l’economia ètica i la innovació social, on el seu discurs religiós es presenta com una simple variant d’un model financer alternatiu.
Aquesta presència creixent també compta amb suport institucional. L’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva estratègia d’Economia Social i Solidària, ha reconegut públicament la incorporació de les finances islàmiques dins del marc de l’economia cooperativa de la ciutat. Aquesta convergència dilueix la frontera entre cooperativisme laic i finançament religiós, i permet que principis doctrinals de la llei islàmica circulin dins de l’espai cooperatiu sota el paraigua del discurs de les “finances ètiques”.
Més sobre Halal
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”
L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”
















