Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam
Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.
Diversos testimonis -inclòs el d’alguns marroquins residents a Montreal des de fa anys– expliquen que l’enduriment del marc legal al Quebec fa que considerin tornar al seu país d’origen o altres províncies del país. Segons un reportatge recent de Bladi.net, algunes persones d’origen marroquí afirmen que les noves polítiques sobre laïcitat han creat un sentiment d’exclusió dels musulmans.
Tot i que no existeixen dades oficials sobre un flux migratori massiu en aquest sentit, aquests casos observen el que perceben com un clima cada cop menys acollidor per a la visibilitat de la fe musulmana. El Quebec ha fet prohibicions explícites del hijab en edificis públics, a la publicitat institucional i ha tancat les sales d’oració en edificis oficials i la voluntat de prohibir les oracions al carrer.
Aquest enduriment contrasta amb el discurs d’organismes federals del Canadà, on responsables contra la islamofòbia del govern fan demandes com sales de pregària a la feina i on directrius internes han arribat a recomanar evitar cafès, dinars o trobades informals durant el Ramadà per no incomodar els empleats musulmans. El govern del Quebec rebutja i combat obertament aquestes demandes provinents d’Ottawa, reivindicant un model de laïcitat estricta i la neutralitat absoluta de l’espai públic i laboral.
La prohibició del hijab genera èxode
Entre una part de la població musulmana del Quebec, l’enduriment del marc laic s’ha traduït en una experiència quotidiana marcada per la renúncia i l’autolimitació. El cas més explícit és el que recull Bladi.net en l’article «Le rêve canadien brisé». El mitjà explica la història de Samira Laouni, una dona d’origen marroquí establerta a Montreal des de 1998, que afirma obertament que ella i la seva família es plantegen abandonar el Quebec. Tot i no treballar al sector públic, Laouni assegura que les lleis contra el hijab han generat un clima que descriu com “irrespirable” per als musulmans visibles. El conflicte no és una sanció directa, sinó la percepció que l’Estat i el discurs públic ja no volen cap expressió religiosa islàmica a l’espai comú.
Segons explica l’article, la filla de Laouni ja ha marxat a Ottawa i el seu fill té previst fer-ho quan acabi els estudis. La família valora vendre la casa i tornar definitivament al Marroc, tot i portar dècades al Canadà. El relat és clar: el Quebec ha canviat les regles del joc, i alguns musulmans consideren que el projecte migratori ja no compensa si han d’amagar o reduir la seva identitat religiosa.
Un malestar similar apareix documentat a The Walrus, que analitza com la Bill 21 ha impactat especialment dones musulmanes que porten hijab. El mitjà recull casos de joves qualificades que han renunciat a carreres professionals al sector públic perquè la llei els obliga a triar entre feina i fe. Algunes expliquen que han descartat quedar-se al Quebec i han buscat oportunitats a altres províncies o països on la visibilitat religiosa no sigui un obstacle legal.
The Walrus també descriu el cas de professores en pràctiques que han abandonat oposicions o han canviat de trajectòria professional en descobrir que no podrien exercir amb hijab, així com famílies que reconsideren l’educació dels fills en un entorn que perceben com cada cop més hostil a l’islam visible. El text subratlla que no es tracta d’un conflicte puntual, sinó d’una acumulació de renúncies que, per a alguns musulmans, acaba fent inviable continuar al Quebec.
El malestar també apareix documentat en mitjans canadencs, encara que amb un enfocament diferent. CityNews Montreal va informar que una proporció significativa de dones musulmanes afirmava haver considerat abandonar el Quebec per motius laborals, especialment arran de la impossibilitat d’accedir a feines públiques si porten hijab. Aquestes informacions confirmen que la llei no és simbòlica: té efectes reals sobre carreres professionals i decisions de residència, fins i tot quan no es tradueixen en dades migratòries massives.
Quebec ja no negocia la laïcitat
El cas del Quebec mostra amb claredat què passa quan un govern decideix fixar límits explícits a la visibilitat religiosa i assumir-ne les conseqüències. Lluny de reculades o excepcions permanents, l’executiu quebequès ha optat per reforçar la laïcitat encara que això impliqui incomodar una part de la població musulmana o provocar sortides individuals.
Però aquesta decisió també compta amb el suport de musulmans que celebren un espai públic desreligiositzat i lliure de pressions comunitàries. Alguns expliquen que la laïcitat estricta els allibera de l’obligació de “ser els representants de l’islam”, els protegeix davant imposicions internes —especialment sobre les dones— i permet viure la fe com una opció personal i no com una identitat política visible. Per a aquests sectors, el nou marc no és una exclusió, sinó una garantia d’igualtat davant l’Estat i una frontera clara entre creences privades i vida cívica.
Més Percepcions de
Més sobre el Canadà
Funcionaris sense cafè al Canadà durant el Ramadà per respecte als musulmans
El líder dels musulmans del Canadà diu que una dona amb niqab “no és una islamista radical”
El Canadà comprova que reduir la immigració millora els problemes d’habitatge i feina
Una assessora del govern del Canadà reclama sales d’oració musulmanes a les oficines federals
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se