Malestar creixent a Rússia pels musulmans que resen al carrer
Vídeos a les xarxes alimenten un debat creixent sobre convivència, identitat i espai públic. L’islam visible en zones urbanes russes genera tensió entre població local, autoritats i comunitats d’immigrants.
En els darrers mesos, diversos vídeos han circulat a les xarxes socials russes mostrant homes musulmans resant en espais públics com parades de bus, voreres o aparcaments. Aquestes imatges han generat una reacció de malestar ampli entre la població russa, que no està acostumada a rituals religiosos a l’espai públic. Segons Radio Free Europe/Radio Liberty (RFE/RL), un dels vídeos més comentats mostrava un conductor de bus a Khabàrovsk agenollat a la catifa de pregària a l’andana. Tot i que l’home estava en un descans i no va ser sancionat, el vídeo va desencadenar una onada de crítiques que expressaven «estranyesa» i «incomoditat».
El malestar s’explica perquè a Rússia la religió es viu majoritàriament en espais interiors. Per això, veure rituals religiosos al mig del carrer és percebut com fora de lloc. Valeriy Fadeev, president del Consell de Drets Humans de Rússia, ho va expressar obertament en declaracions a RFE/RL: «No tinc res contra les pregàries islàmiques, però és estrany veure algú desenrotllant una catifa al metro o mentre treballa. Tot això sembla força incivilitzat.» L’opinió és compartida tant per sectors conservadors com per ciutadans que conviuen diàriament amb migrants i que simplement no entenen la necessitat de transformar carrers comuns en espais de culte improvisats.
“Surto de casa i em trobo tres homes agenollats darrere del contenidor”
A Moscou i altres ciutats amb presència de migrants d’Àsia Central, AsiaNews i Vijesti han documentat situacions molt concretes: homes que resen darrere de contenidors d’escombraries, al costat de murs, en racons de places o fins i tot davant de comerços, aprofitant qualsevol espai mínimament net i orientable cap a La Meca. Aquestes escenes, sovint enregistrades pels veïns, han alimentat la sensació que l’oració es practica “allà on cau”, sense considerar l’entorn. Un resident citat per AsiaNews es queixava: «Surto de casa i em trobo tres homes agenollats darrere del contenidor. No entenc què està passant amb el meu carrer.» Un altre afegia: «Això no és odi ni xenofòbia: és que no és normal. Ningú aquí resa al mig del carrer.»
El malestar, segons aquestes fonts, no és només ideològic: és visceral i quotidià. Els veïns es troben rituals inesperats als seus carrers, i això es viu com un trencament de la normalitat urbana. Per això, moltes queixes no provenen d’extremistes ni de grups antiimmigració, sinó de ciutadans comuns que expressen perplexitat: «Per què no ho fan a la mesquita?» o «Per què hem de conviure amb això al carrer cada dia?»
Crítiques internes de la comunitat musulmana
Curiosament, no només els russos no musulmans critiquen aquestes pràctiques. Un erudit islàmic tadjik citat per RFE/RL va explicar que, encara que l’islam permet resar en qualsevol lloc net, la tradició recomana evitar espais de pas, carrers i llocs on la pregària molesti els altres. Segons ell, la pregària és un acte que requereix recolliment, i fer-la enmig de voreres o davant d’un contenidor pot desvirtuar-la. Aquestes declaracions coincideixen amb imams locals que remarquen que resar al carrer no és una pràctica ideal.
AsiaNews també recull testimonis de musulmans que consideren que alguns joves migrants utilitzen la pregària pública com una manera de mostrar identitat més que com una necessitat estricta. Això encaixa amb la percepció d’alguns veïns que interpretaven aquests rituals com una marcació d’espai, una afirmació visible d’un grup concret dins de l’espai comunitari. Fins i tot dins la comunitat islàmica, l’opinió és clara: la pregària al carrer no hauria de convertir-se en la normalitat ni en un signe identitari exposat.
Rússia viu un moment de tensió amb la immigració massiva procedent d’Àsia Central. Quan aquests migrants utilitzen l’espai públic per a rituals, molts russos ho interpreten com un signe de no integració. Segons Vijesti, la pregunta que es repeteix entre els veïns és: «Per què han de fer-ho aquí?» o «Si viuen a Rússia, per què no segueixen les nostres normes?» Aquestes preocupacions no sempre tenen un to hostil: sovint expressen una sensació de desconcert davant una pràctica que no encaixa en la vida urbana tal com l’han conegut sempre.
Més Percepcions de
Més sobre Rússia
La República de Tatarstan (Rússia) crea un pla contra el radicalisme per l’augment de hijabs i barbuts
El govern de Rússia acusa els líders musulmans de saltar-se 5 articles de la Constitució
Una ciutat de Rússia castigarà els directors d’escola si les alumnes porten hijab
Rússia anuncia la immigració sense família
L’islam oficial de Rússia avala la prohibició dels anuncis “només per musulmans”
El govern de Txetxènia ordena el tancament de botigues de roba per incomplir els valors islàmics
Enginyer de software i predicador de Chicago: “L’islam ha de substituir totes les religions”
Kazakhstan multarà les dones que portin burka o niqab
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
El PSC de Cornellà defensa el burka i el niqab a les instal·lacions municipals
Els musulmans de Melilla i el PP defensen el burka i el niqab
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burka i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
