L’islam a Albània desapareix, un cas únic a Europa

L’últim cens oficial confirma una davallada històrica de l’islam a Albània. Gairebé ningú no en practica els preceptes.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

Segons el cens oficial albanès de 2023, només el 50,67% de la població s’identifica com a musulmana. Això suposa una caiguda notable respecte dades del 2011, que situaven la població musulmana entre el 70% i el 80% (Pew Research Center, 2012).

A més, les dades mostren un augment de la població que es declara sense afiliació religiosa o com a creients sense denominació específica. Segons el mateix cens de 2023, el 13,82% dels albanesos es consideren creients sense denominació, i un 3,55% s’identifiquen com a ateus . Tot i que Albània conserva una majoria relativa de ciutadans que s’identifiquen com a musulmans, la religió ja no estructura la vida quotidiana, especialment entre les noves generacions.

Segons el cens de 2023, només el 16,4% dels musulmans a Albània dejunen regularment durant el Ramadà, mentre que el 62,1% no ho fa en absolut. Pel que fa a l’assistència a llocs de culte, només el 21,7% dels albanesos musulmans afirmen anar a la mesquita almenys un cop al mes. Només el 6,8% dels enquestats poden ser considerats profundament seguidors de l’islam.

Aquesta situació i aquest descens de la pràctica de l’islam és únic a Europa. Mentre la majoria de països europeus veuen augmentar la població musulmana per migració i natalitat. Albània és l’excepció: la proporció de musulmans baixa i la pràctica religiosa gairebé desapareix.

El comunisme va esborrar una fe que ja era fluixa

Durant cinc segles de domini otomà, gran part de la població albanesa es va convertir a l’islam, sovint més per conveniència que per devoció. L’islam va arrelar, sí, però amb formes suaus i flexibles i amb una pràctica escassa entre les classes populars.

Quan el règim comunista va arribar al poder després de la Segona Guerra Mundial, va trobar una religió ja debilitada, informal i amb poca presència estructural. El pas següent va ser radical: el 1967, Enver Hoxha va declarar Albània primer estat ateu del món, va tancar mesquites i esglésies, i va perseguir activament qualsevol expressió religiosa.

Quan la religió va ser legalitzada de nou als anys noranta, la societat albanesa ja havia trencat la transmissió familiar de la fe. Les generacions joves van créixer sense pràctica ni referents espirituals. L’islam va quedar com una etiqueta cultural, no com una guia vital.

Un cas aïllat a Europa i al món musulmà

Avui, Albània és l’únic país del món amb passat musulmà majoritari que ha deixat de ser-ho sense trauma, guerra ni persecució. No hi ha hagut conflicte religiós, ni pressió externa. Simplement, la religió ha deixat de tenir pes a la vida de la majoria.

En un moment en què molts països europeus es preocupen pel creixement de l’islam, Albània mostra l’altra cara de la moneda: un país on l’islam marxa en silenci, i gairebé ningú el troba a faltar.

Reaccions polítiques immediates

La resposta de la classe política francesa no s’ha fet esperar. Les primeres veus crítiques han vingut de la dreta institucional i de l’extrema dreta. Aquestes veus denuncien una deriva sectària i violenta d’una part del moviment LGBT+. Valérie Pécresse, presidenta de la regió d’Île-de-France, ha estat la més contundent: ha anunciat la retirada immediata del logotip regional del cartell i ha suspès la subvenció pública a l’organització Inter-LGBT. Ha declarat que “no es pot subvencionar un missatge que incita a l’odi i a la violència contra una part de la població”.

Des del Rassemblement National, Marine Le Pen ha parlat obertament de “racisme antiblanc”. A l’esquerra, la reacció ha estat més matisada: figures com Jean-Luc Mélenchon han defensat el cartell com una expressió legítima davant l’ofensiva reaccionària global.

En resum, el cartell no només ha dividit la societat civil, sinó que ha encès una batalla simbòlica dins el panorama polític francès. En plena campanya per les eleccions europees i amb la ultradreta guanyant terreny, el conflicte sobre la Marxa de l’Orgull s’ha convertit en un marcador ideològic: per a uns, un símbol de resistència; per a d’altres, una prova més de la fractura cultural que viu França.

Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA

L’imam d’un centre juvenil islàmic de Brooklyn presenta la sacrifici i la confrontació amb institucions dels Estats Units com un deure religiós “fins a l’últim alè”.

França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús

Nenes de 6 anys amb vel i abaies negres, pregàries, dibuixos sense rostre i el turc com a llengua. Els estatuts invoquen “els valors laics francesos”.

Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”

Dues visions oposades sobre el vel xoquen a Leicester: el No Hijab Day el denuncia com a opressiu. El World Hijab Day anima no musulmanes a “viure l’experiència” i mostrar “solidaritat”.

Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc

El representant de la comunitat islàmica de Padova sol·licita retirar un porquet d’un aparador perquè fereix la sensibilitat religiosa.

El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans

El cap antiterrorista del Regne Unit explica que en una entrevista que ISIS continua decidit a atacar a Occident.

De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural

L’exgihadista Shahid Butt va passar per la presó al Iemen per terrorisme. Ara es presenta com el “candidat ideal” perquè la seva experiència vital contribuirà “a unir la comunitat” de Sparkhill ( Birmingham).

Apunyalat per ser cristià a Washington

Un individu va preguntar per la seva religió a un home a Parkland a primera hora del matí. En saber que era cristià, el va apunyalar a ell i al seu gos.

«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera

Una investigació amb càmera oculta a Brescia mostra un líder espiritual que afirma que casar-se amb una nena de 9 anys és correcte perquè “és una dona”.

Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026

El Ministeri de l’Interior vigila municipis on es presenten candidats amb vincles sospitosos amb els Germans Musulmans en llistes convencionals.

Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal

Recullen signatures per reclamar transparència perquè els consumidors sàpiguen si compren carn religiosa.

Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam

Les noves lleis de laïcitat del Quebec limiten especialment l’ús del hijab en sectors clau. Alguns musulmans denuncien que aquest enduriment legal genera un clima creixent d’hostilitat.

Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans

Un grup de famílies musulmanes s’ha queixat perquè consideren que els escacs son “haram”. S’ha obert una investigació al docent.

El govern alemany tanca una mesquita per radicalisme però talla el carrer cada setmana perquè resin en una carpa

Alemanya va tancar la mesquita de l’Imam Ali de Frankfurt per difondre missatges radicals. Ara difon el missatge en una carpa al carrer amb el trànsit tallat.

Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible

Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.

Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones

L’informe del Ministeri de l’Interior francès sobre els Germans Musulmans inclou el club dins la xarxa d’associacions esportives sota influència islamista.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt