Les dones tenen menys intel·ligència i més culpa
L’islam que discrimina la meitat de la població es fonamenta en textos que justifiquen aquesta visió. La doctrina s’ha construït a partir d’autoritats religioses que han definit el paper subordinat de la dona.
Dones que han crescut en una societat que ha lluitat per la igualtat de gènere es senten atretes per l’islam. És molt respectable que qualsevol persona s’acosti a una religió per ser millor persona. Però han se saber que amb l’acceptació de l’islam hi ha tot un pack de condicions i idees sobre les dones que cal tenir en compte.
L’Alcorà i les dones
L’Alcorà és el missatge de Déu transmès als homes a través d’un home que li fa d’altaveu. L’àrab és com el català i quan es diu “els creients” podem entendre que es refereix a homes i dones. El sentit comú ens diu que a l’Aràbia del S.VII no hi havia llenguatge inclusiu.
Per això, el text es pot salvar i podem dir que no és masclista. El que és masclista és la interpretació que se’n fa. Els intèrprets han decidit que el masculí es refereix a homes quan parla de fer la guerra, de l’autoritat política i judicial, de la participació a la vida pública, d’herències, de testimonis per un judici o de dirigir l’oració. Segons interessi el masculí es refereix a homes i dones i si no interessa no. Tampoc ho fan tot a l’atzar i sempre tenen una història del Profeta que reafirma la decisió. Els muntatges es fan bé.
Lectures modernes com les de Amina Wadud ho posen en dubte, però son molt minoritàries i son causa de perill de mort. Per això la imam alemanya Seyran Ates viu amb protecció policial. Aquesta dona dirigeix l’oració, no porta vel ni el fomenta i a la seva mesquita homes i dones resen junts. I ho treu del mateix text que els altres.
I és que quan l’Alcorà vol ser clar ho fa i distingeix entre homes i dones. Quan fa servir el masculí plural son els intèrprets els que decideixen.
I si el salafista és qui ho fa bé?
El salafisme és la variant que més ha volgut entendre que el masculí es dirigeix als homes. El resultat és que prediquen coses com que no cal que la dona vagi a la mesquita. Com a discriminació és curiosa. No prohibeixen a les dones anar cinc cops al dia a la mesquita però aconsellen molt que la dona resi a casa. Si admeten les dones a les mesquites és perquè hi ha un relat del Profeta (hadit) que els va dir que no poden impedir que les dones resin a la mesquita (Sahih Muslim, 442). Així que ho fan però de mala gana.
La jugada és que els rigoristes no habiliten espai per les dones a la sala d’oració. No els impedeixen entrar en altres moments a resar, a formar-se o a netejar. És tant així que a l’Aràbia Saudita només fa uns anys que tenen espais per les dones.
Els més oberts sí inclouen les dones en l’oració però cap norma d’igualtat de gènere occidental els obliga a res. Hem obligat a tothom a acceptar dones menys als musulmans perquè si Allah mana ser masclista nosaltres no ens hi oposem. Per això, si habiliten espais per resar son espais secundaris, petits, incòmodes i amb accessos amagats. La porta principal és pels homes i les dones que entrin per la de servei. El salafisme ho té clar i si ha de tancar la porta de les mesquites a les dones amb l’excusa que sigui ho fa. I nosaltres l’ajudem no fent res.
Tot i l’evidència de masclisme, dones occidentals es fan musulmanes i no precisament de tendències minoritàries feministes. Que n’hi ha. Hi ha mesquites dirigides per dones a Alemanya, Dinamarca, Regne Unit o Estats Units. Una per país i sota vigilància policial, tampoc ens passem…
El masclisme dels hadits
La primera font de l’islam és l’Alcorà. Hi ha creients que es declaren alcorànics i no fan cas a res més. Però també tenim els hadits que es fan servir per crear normes per a la vida quotidiana. Quan l’Alcorà no ho deixa clar es busca què va fer Mahoma en una situació concreta i es genera una norma. Aquí el camp per ficar-hi la mà és fantàstic. Veiem què diuen:
“La dona s’apropa i se’n va en forma de diable.” (Ṣaḥīḥ Muslim, hadit 2211)
La majoria de comentaristes l’han entès com una metàfora sobre la força de la temptació sexual. No afirma que les dones siguin el dimoni. Utilitza la imatge per assenyalar que l’atracció que desperten pot actuar amb la mateixa intensitat que les argúcies del dimoni.
Comentaris reputats, com el d’al-Nawawī, interpreten que el hadit recomana als homes apartar-se de les dones que no siguin la seva esposa i dirigir el desig cap al matrimoni. En alguns entorns, aquest text s’ha emprat per reforçar la vigilància sobre la presència femenina en l’espai públic, per justificar la segregació de sexes i per promoure el vestit considerat “modest”. Aquest ús ha tingut l’efecte de presentar la dona com el focus de pecat per a l’home. És una bogeria però la veiem a Catalunya.
“No he deixat darrere meu cap prova més nociva per als homes que les dones.” (Ṣaḥīḥ Muslim 2740 i Ṣaḥīḥ al-Bukhārī 5096)
Aquest hadit amb doble verificació d’autenticitat segueix la mateixa idea que l’anterior. Entén la relació amb les dones com el repte més poderós per als homes. La paraula àrab fitna s’ha entès com a prova, temptació, avaluació o repte per als homes per lluitar per la seva fe.
Comentaristes com al-Nawawī o Ibn Ḥajar van destacar que el missatge principal és l’autocontrol masculí i la canalització del desig cap al matrimoni. Al llarg del temps el text també s’ha utilitzat per reprimir les dones perquè son elles les culpables de desviar els homes.
“No he vist ningú amb més deficiència en intel·ligència i religió que vosaltres. Un home prudent podria ser desviat per alguna de vosaltres.” (Ṣaḥīḥ al-Bukhārī 301 i a Ṣaḥīḥ Muslim 2740)
Les paraules de Mahoma fan “deficients” les dones en matèria religiosa i intel·lectual. Els comentaristes clàssics ho van entendre en un sentit tècnic: en l’àmbit religiós, perquè durant la menstruació no poden complir obligacions com la pregària o el dejuni. En l’àmbit intel·lectual, en referència al verset de l’Alcorà (2:282) que estableix que el testimoni de dues dones equival al d’un home.
Aquest hadit s’ha utilitzat per reforçar la idea d’una inferioritat femenina i la seva subordinació als homes. Alhora, torna a presentar la dona com a font de desviació capaç de fer caure en l’error un home prudent.
Resum: que si ets dona ets un perill
Els hadits atribuïts al Profeta presenten la dona com la temptació més gran, la prova més difícil i fins i tot com a éssers amb “deficiències” en religió i intel·ligència. El missatge és que el problema no és la manca d’autocontrol dels homes, sinó l’existència mateixa de les dones. Per aquestes idees no ens ha de sorprendre quan un conductor d’autobús a França nega l’accés a una noia per portar pantalons curts o quan els alumnes d’un institut d’Alemanya demanen fer la cerimònia de graduació per separat. En la seva lògica, defensen l’islam.
Allò que podria haver estat una crida a la responsabilitat masculina s’ha convertit en una càrrega per a elles. Cal remarcar que l’Alcorà no diu tot això de manera explícita. Visions modernes intenten eliminar el masclisme dins l’islam però encara son minoritàries i perseguides. La pressió és tant forta que els musulmans que no ho accepten prefereixen deixar de ser musulmans a intentar canviar l’islam des de dins.
I així és com la tradició ha deixat un llegat clar: en l’islam ser dona significa ser un perill per als homes (i per la religió) perquè son font de pecat i éssers inferiors en la fe i en intel·ligència.
Més opinions
Els musulmans no son les sueques dels 70
Coneix la sura 9 i prepara’t per morir
Irriti a un musulmà, parli de ciència àrab
La yihad lingüística (1): la “inclusió”
Dos crits Allah Akbar en un dia a Montpellier
El govern de Rússia acusa els líders musulmans de saltar-se 5 articles de la Constitució
Dos musulmans apallissen un conductor d’autobús a París perquè no parava on a ells els anava bé
Atac a una escultura de Jesús a Utrecht
Àustria descobreix un infiltrat dels Germans Musulmans als serveis secrets
Un diputat socialista de Suècia crea un partit islamista per lluitar contra “l’odi als musulmans”
Un alt càrrec de l’esquerra francesa deixa LFI per la infiltració dels Germans Musulmans
Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit islàmic validat per un comité religiós
El govern de Suècia admet la presència de l’islam polític en institucions del país
Lleida “regala” un solar als musulmans per fer-hi una mesquita salafista
Apunyalar per defensar l’islam d’una ofensa no té conseqüencies al Regne Unit
Fan sonar la sura 2 de l’Alcorà al metro de París
Barcelona promou les finances islàmiques com a economia social, solidària i ètica
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-Per què vestien així?
Opinions
El perquè de menjar porc
Els musulmans no son les sueques dels 70