La Generalitat ofereix als instituts materials que defensen el vel islàmic i qüestionen el feminisme occidental
Una guia de la DGAR ofereix als professors activitats per qüestionar el feminisme occidental. Presenta als alumnes de secundària la crítica al vel islàmic com una expressió de colonialisme.
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
La Generalitat de Catalunya ofereix als professors de secundària uns materials educatius que qüestionen el feminisme occidental i presenten el vel islàmic com una possible expressió de llibertat femenina. Els documents formen part del projecte Dones, espiritualitat, feminismes, elaborat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) per encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos. La primera publicació és del 2019, quan governava la coalició de Junts per Catalunya i ERC, presidida per Quim Torra. L’organisme que va encarregar el treball depenia del Departament de Justícia, dirigit aleshores per Ester Capella, d’ERC.
El projecte inclou tres publicacions: Dones, espiritualitat, feminismes, el dossier pedagògic amb activitats per a alumnes de secundària i una guia per als professors que explica com aplicar-les a classe. Els dos últims documents es van presentar el 2021 amb l’objectiu de treballar la relació entre religió i feminisme des de la perspectiva de les diferents tradicions religioses. La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat encara ofereix els tres documents al seu web oficial com a recursos educatius per treballar la diversitat religiosa.
Qüestionar Occident des de les aules d’Occident
La crítica a Occident no es queda en una reflexió teòrica. Els materials educatius de la Generalitat proposen activitats perquè els alumnes qüestionin el feminisme occidental. Els documents associen la visió feminista del vel islàmic amb una perspectiva «patriarcal i colonial». Aquesta interpretació arriba a presentar la defensa dels drets de les dones com una actitud colonial i de superioritat cultural. Segons aquest plantejament, és erroni donar per fet que el vel islàmic és un símbol d’opressió perquè significa jutjar les dones musulmanes amb criteris occidentals.
La crítica a Occident es trasllada directament a les activitats escolars. A la pàgina 22 del dossier pedagògic, els alumnes de secundària han de treballar un text que presenta la mirada occidental com a «patriarcal i colonial». La idea que transmet és que els occidentals actuen amb superioritat quan jutgen altres cultures i religions segons els seus propis valors. Els exercicis parteixen d’una interpretació crítica d’Occident que els alumnes han de desenvolupar a classe. La Generalitat ofereix als professors una proposta que presenta els valors occidentals com a potencialment colonials fins i tot quan es fan servir per defensar els drets de les dones. El vel islàmic es converteix així en un exemple per qüestionar la idea occidental del feminisme.
Voluntat de transformació social
Els autors del dossier pedagògic Dones, espiritualitat, feminismes no amaguen que volen anar més enllà de donar a conèixer les diferents religions. A la pàgina 3 defineixen el material com una «eina de transformació social» i qüestionen un feminisme «força hegemònic» que considera les religions incompatibles amb l’alliberament de les dones.
El vel islàmic és un dels exemples que utilitzen els autors per defensar aquesta perspectiva. A les pàgines 21 i 22 del document principal, critiquen la idea que les dones musulmanes acabaran abandonant el mocador a mesura que avancin cap a la modernitat. Segons els autors, esperar que es treguin el vel per contacte amb Occident nega «la capacitat de prendre decisions» de les dones musulmanes.
El plantejament capgira la crítica feminista al vel islàmic. En lloc de considerar que aquesta peça pot representar una imposició religiosa, els autors posen el focus en els prejudicis de qui la qüestiona. La mirada occidental és descrita com una perspectiva que «no és ni objectiva, ni neutral, ni universal». D’aquesta manera, la sospita de patriarcat es desplaça de la pràctica religiosa a la visió occidental que la critica.
Cap crítica a les pressions per portar el vel
La llibertat que reivindiquen els documents sembla tenir una direcció preferent: defensar les dones musulmanes que porten el vel. Els autors qüestionen els prejudicis occidentals contra aquesta pràctica i insisteixen que les dones tenen capacitat per decidir per elles mateixes. Però aquesta preocupació no es tradueix en una crítica equivalent a les pressions familiars, socials o religioses que poden patir les dones que volen treure-se’l. El contrast és especialment significatiu en uns materials educatius que pretenen reflexionar sobre la llibertat femenina.
La Generalitat ofereix així als professors una reflexió sobre el dret a vestir el vel però sense dedicar cap atenció al dret a rebutjar-lo.
Cap a l’experiència religiosa a classe
Els materials de la Generalitat van més enllà de l’estudi teòric de les religions i proposen que els alumnes experimentin directament algunes pràctiques espirituals. A la pàgina 48 del dossier pedagògic, es planteja convidar una persona al centre educatiu perquè dirigeixi una experiència de meditació. També es proposen activitats amb música religiosa, lectura de textos sagrats i moments de pregària o meditació. La Generalitat ofereix així als professors una guia que passa d’explicar les creences religioses a proposar que els alumnes les experimentin personalment.
L’experiència espiritual proposada s’inscriu en un projecte que aspira a transformar la manera de pensar dels alumnes. A la pàgina 49, els autors afirmen: «Segur que no penses el mateix abans de començar que després d’haver aprofundit en les diferents tradicions i haver-ne tingut experiència». La mateixa voluntat apareix a la pàgina 25, on els alumnes han de completar l’exercici «Abans pensava… Ara penso…» després de treballar la crítica a la perspectiva occidental. El dossier convida així els alumnes a revisar les seves conviccions després d’haver qüestionat el feminisme occidental i d’haver conegut diferents experiències religioses. No consta que els professors hagin de puntuar els alumnes segons si canvien d’opinió, però els exercicis incorporen explícitament aquesta revisió personal.
L’associació AUDIR va preparar aquests documents per encàrrec de la Generalitat. L’entitat es dedica al diàleg interreligiós i defensa la presència de la cultura religiosa a l’escola pública. Els materials qüestionen la crítica del feminisme occidental al vel islàmic i defensen que portar-lo és una expressió de llibertat i emancipació femenina. I és aquesta visió de l’emancipació femenina la que la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya continua posant a disposició dels professors de secundària.
Més vels
La principal organització islàmica dels EUA demana pressions diplomàtiques perquè l’Azerbaidjan permeti el hijab a les escoles
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
L’Instituto Halal de la Junta Islámica rebutja l’atordiment de pollastres abans del degollament
Un musulmà decapita una estàtua de Sant Josep en una església de França
La justícia alemanya dona la raó a un institut que prohibeix resar als alumnes musulmans
La Generalitat vol sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar
Un estat alemany detecta 358 matrimonis infantils musulmans i no pensa fer res


















