Imam del congrés de l’islam català creu que “Albiol és de la ummah de Muhammad”
Per a Taoufik Cheddadi ningú queda fora de l’islam: ni Rajoy, ni Albiol ni cap altre humà. En aquesta visió cada fidel es converteix en emissari obligat a educar la resta del món.
En una xerrada l’any 2016 al Centre Islàmica Català de el Clot, Taoufik Cheddadi —figura destacada en entorns islàmics catalans i ponent del Congrés de Musulmans de Catalunya— va afirmar que Mariano Rajoy, Josep Anglada o Xavier García Albiol son membre de la “ummah de Muhammad”. El terme ummah significa, en l’islam, “comunitat” o “nació religiosa” i tradicionalment s’ha entès com la comunitat formada exclusivament pels creients musulmans.
El seu plantejament parteix d’una idea simple però carregada d’implicacions: tota la humanitat és musulmana per essència, encara que no ho sàpiga. Quan diu que Rajoy, Anglada o Albiol formen part de la ummah, no fa cap broma: en la seva lògica, totes les persones neixen dins la comunitat del profeta i només els musulmans en són conscients. Els altres no són “infidels”, sinó creients incomplets que han oblidat qui són. Això permet presentar la daʿwa —la predicació— no com una pressió, sinó com una mena de “retorn” a la identitat veritable. En societats occidentals, aquesta idea converteix la majoria no musulmana en un col·lectiu de musulmans latents als quals cal “recordar” el camí correcte, atribuint així als musulmans una missió de correcció espiritual sobre el conjunt de la població.
La redefinició moderna del concepte d’“ummah”
La visió contemporània de la que beu Cheddadi és que amb la nova interpretació la ummah inclou els humans del present, del futur i del passat, també els que van viure abans de Mahoma. En aquest relat modern, figures com Jesús, Moisès o Abraham són reinterpretades com a “musulmans”.
A partir d’aquesta base ampliada, Cheddadi construeix la seva pròpia classificació de les ummah, una estructura que no apareix en cap doctrina clàssica però que presenta als seus oients com si fos normativa. Distingeix tres comunitats:
- Ummah de Muhammad: tota la humanitat, inclosos els no musulmans com Albiol, Rajoy i Anglada.
- Ummah de l’ijtihad (raonament): tots els musulmans.
- Ummah de la dawa (predicació): els no creients o “musulmans latents”, als quals cal “retornar” a la veritat.
Aquí apareix un altre element clau: en la tradició islàmica, l’ijtihad (el raonament) no ha estat mai una responsabilitat compartida per tota la comunitat, sinó una funció reservada a un grup molt reduït d’erudits capaços d’emetre judicis jurídics. Convertir tots els musulmans en membres d’una “ummah de l’ijtihad” és, per tant, una nova ampliació conceptual que redefineix el seu rol: de simples creients a intèrprets privilegiats amb el deure d’orientar la resta de la humanitat.
Aquesta relectura no només redefineix els no musulmans: també imposa un conjunt d’obligacions a la comunitat musulmana. Si tots els humans són, en essència, musulmans “desconnectats”, aleshores la comunitat creient es converteix en la responsable d’orientar-los. En les xerrades de Cheddadi, aquest deure es tradueix en instruccions concretes: mantenir una identitat separada de la societat occidental, educar els infants perquè siguin “estendards” de la comunitat islàmica i actuar com a missioners en tots els àmbits de la vida quotidiana. El missatge final és clar: no es tracta només de viure com a musulmans, sinó de treballar activament per transformar l’entorn.
El paper de Cheddadi en l’islam català
Taoufik Cheddadi va néixer al Marroc en una família religiosa i conservadora, fill d’un imam tradicional que representava el model d’autoritat religiosa submisa a l’Estat. De jove, però, Cheddadi va trencar aquesta inèrcia: va entrar en contacte amb moviments islamistes moderns, grups polítics d’esquerra i lectures considerades “prohibides”. Aquest interès pels corrents islamistes marcarà tota la seva futura activitat predicadora a Catalunya i Espanya.
Instal·lat primer a Barcelona i més tard a Badalona, Santa Coloma i Mollet, esdevé un dels imams més visibles del país i arriba a ser vicepresident d’UCIDCAT, l’entitat que impulsa el Congrés de Musulmans de Catalunya, on ell mateix participa com a ponent destacat. Aquest congrés inclou altres figures controvertides i que com Cheddadi han estat detingudes en operacions relacionades amb entorns islamistes. La presència simultània de perfils d’alt voltatge doctrinal i trajectòries controvertides reforça el debat sobre quin tipus d’islam s’està projectant públicament a Catalunya i amb el suport de la Generalitat.
Més vídeos
Fan sonar la sura 2 de l’Alcorà al metro de París
Imam avisa que d’aquí 40 o 50 anys ens donaran dues opcions
Musulmana parla clar: “el hijab és una obligació”
Un centre salafista de Barcelona educa nenes segons els valors de l’islam del segle VII
Refugiada de Síria a Holanda demana tallar els alauites i llançar-los al mar
Enginyer de software i predicador de Chicago: “L’islam ha de substituir totes les religions”
Funcionaris sense cafè al Canadà durant el Ramadà per respecte als musulmans
Líders musulmans de Rússia demanen prohibir el niqab i recomanen evitar les oracions al carrer
Expulsen un professor per dir a alumnes musulmans que “Gran Bretanya és un estat cristià”
Influencer religiosa musulmana deixa Dinamarca perquè l’escola respecta la diversitat sexual
Enginyer de software i predicador de Chicago: “L’islam ha de substituir totes les religions”
Malestar creixent a Rússia pels musulmans que resen al carrer
Kazakhstan comença a multar les dones que portin burka o niqab
Ataquen dues vegades un pessebre de Perpinyà poques hores després d’instal·lar-lo
L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Un ponent del Congrés de Joves Catalans Musulmans defensa la submissió sexual de la dona
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
