França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
La cola Natakassam certifica amb el segell halal que no porta ni porc, ni alcohol, ni carn d’animals no sacrificats segons la xaria.
S’ha presentat a França Natakassam Cola, una nova beguda certificada com a «100% halal» i concebuda específicament per al consumidor musulmà. Segons explica L’Alsace, la iniciativa ha provocat nombroses reaccions perquè la certificació religiosa s’aplica a un producte que no conté ni porc ni alcohol ni carn de cap animal que s’hagi de sacrificar amb un ritual religiós.
La certificació no es limita als ingredients: tant els ingredients com la planta de producció i d’embotellament han passat l’auditoria religiosa de Halal Certification Services (HCS). Aquest organisme suís especialitzat en aquest tipus de segells explica que el seu procediment inclou la revisió de la procedència dels ingredients, l’anàlisi del procés de fabricació i una auditoria presencial de les instal·lacions. També verifica que no hi hagi contaminació amb productes considerats haram i acaba el procés amb una revisió de conformitat amb la xaria. En el cas de Natakassam, per tant, el «100% halal» no descriu simplement què hi ha dins de l’ampolla: certifica religiosament bona part del procés industrial que permet posar-la al mercat.
La religió convertida en reclam comercial
Natakassam no amaga que vol convertir la certificació halal en un element de diferenciació. El mateix nom de la marca significa «compartim» en àrab, el disseny incorpora referències visuals al món islàmic i la certificació halal ocupa un lloc central en la comunicació del producte. No es tracta, per tant, només de garantir que la beguda compleix unes determinades normes alimentàries, sinó de construir una marca que el consumidor musulmà identifiqui immediatament com a pròpia.
El segon gran reclam comercial de Natakassam és el component solidari. La marca destina el 10% del preu de cada ampolla venuda a projectes socials al Marroc, Algèria i Tunísia, una aportació que la marca presenta vinculada a la idea islàmica de la zakat (almoina). Així, el producte no només es ven com a «apte per a musulmans», sinó també com una compra amb retorn comunitari i com una opció «ètica», tal com la mateixa empresa defineix la marca. La religió apareix, per tant, per partida doble en l’estratègia de marca: com a garantia identitària mitjançant la certificació i com a argument moral a través del donatiu.
Halal com a categoria de mercat
Natakassam parteix d’una idea molt concreta: el consumidor musulmà constitueix un mercat específic amb exigències pròpies. La marca ja distribueix el format de 33 cl en hotels i restaurants i apunta especialment a una clientela benestant procedent dels països del Golf, que la marca considera especialment atenta a la composició dels productes i al fet que siguin fabricats a França.
Aquesta lògica pot acabar generant també pressió comercial sobre hotels i restaurants. Si una part de la clientela comença a preguntar si les begudes estan certificades com a halal, els establiments que vulguin captar aquest públic tindran incentius per incorporar productes amb segell religiós encara que la versió convencional ja no contingui ingredients prohibits. El resultat és una mena de control indirecte exercit pel mateix mercat: el segell halal deixa de servir només per evitar determinats aliments i passa a determinar quines marques entren a la carta.
L’etiqueta «100% halal» aplicada a una cola ha provocat una onada de comentaris a les xarxes socials franceses. L’Alsace recull, per exemple, la pregunta irònica «La cola s’ha degollat mirant cap a la Meca?», una manera de ridiculitzar que un refresc sense carn necessiti una certificació halal. El diari parla d’una «tempesta» de reaccions i considera que una part dels comentaris tenen components racistes.
La polèmica mostra, però, que la discussió va més enllà del gust o dels ingredients. El que genera rebuig en molts comentaris és que una norma religiosa passi a convertir-se en criteri de certificació, diferenciació comercial i segmentació del mercat per a un producte que fins ara no necessitava presentar-se sota cap etiqueta religiosa. El segell halal s’estén cada vegada a més productes i serveis i contribueix a construir un circuit econòmic propi, segmentat per criteris religiosos, amb certificadores, marques, establiments i consumidors específics. El que havia començat com una norma aplicada sobretot a la carn acaba convertint-se en una economia paral·lela definida per la religió.
Más sobre Francia
Feministas de Francia se ponen el pañuelo musulmán contra la posible prohibición
Defensores de los derechos humanos en Francia quieren prohibir el debate sobre el velo islámico
El islam protagoniza el 85 % de los conflictos religiosos en las empresas francesas
Francia prohíbe definitivamente el burkini en las piscinas municipales
La Universidad de Estrasburgo pagó a los abogados de una estudiante que denunció a una investigadora crítica con los Hermanos Musulmanes
Francia cierra una asociación deportiva para reservar salas de gimnasio y piscina municipal para mujeres con velo islámico
El Reino Unido regala mil hiyabs en seis meses a las inmigrantes llegadas por Canal
Despedido un profesor en Austria por negar una sala de oración a una alumna musulmana
El gobierno de Canadá normaliza la oración islámica durante la jornada laboral
Lleida prohíbe el burka salvo si se lleva por religión
Italia prohíbe el burka y el niqab pero sólo en las escuelas
La Generalitat hace un homenaje al racista Abu Bakr al Turtuxí como icono antirracista
Una residencia de estudiantes en Escocia impone la ley islámica en las zonas comunes
Kazajistán amenaza con cerrar escuelas privadas que permitan el hiyab
Una universidad católica de Bélgica incorpora cánticos islámicos en la misa de apertura del curso
Condenado en Mallorca por violencia de género por imponer el hiyab, controlar y agredir
Quién es Fatiha El Mouali, mucho más que la inmigrante desvalida del diario ARA
Profesora musulmana en Flandes prefiere el paro a quitarse el hiyab
Ni la Chechenia islamizada de Kadírov quiere mujeres con la cara tapada con el niqab


















