L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
La formació de la nutricionista islàmica Hadia Bakkali al CUAP de Sant Andreu inclou pautes per seguir el dejuni en persones amb patologies i embarassades, tot i implicar fins a 14 hores sense hidratació.
El Servei d’Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona va organitzar dijous 19 de febrer una sessió formativa al CUAP Casernes de Sant Andreu sobre l’atenció sanitària a pacients que fan el Ramadà. L’activitat es va celebrar en aquest centre sanitari amb l’objectiu de dar herramientas a los profesionales sanitarios para garantizar el compromiso religioso de sus pacientes. La xerrada va anar a càrrec de la nutricionista islàmica Hadia Bakkali que treballa per fer compatible la ciència i la religió. Durant la sessió, va abordar com adaptar el dejuni de fins a 14 hores sense beure aigua en persones amb patologies, nens i embarassades.
El marc religiós i les exempcions doctrinals
La referencia al ayuno en personas con patologías adquiere relevancia si se tiene en cuenta que el propio Corán establece excepciones por motivos de salud. El versículo 2:184 indica que “quien esté enfermo o de viaje deberá ayunar el mismo número de otros días”". Y, añade, que "“para quienes sólo pueden ayunar con gran dificultad, hay una compensación: alimentar a una persona necesitada“". La jurisprudencia islámica tradicional ha añadido dispensas para mujeres embarazadas, en período de menstruación o cualquier situación en que el ayuno pueda comportar perjuicio físico. Este marco se inscribe en un principio clásico del derecho islámico según el cuala religión no debe causar daño al cuerpo ni imponer una carga que ponga en riesgo la salud del creyente.
Hadia Bakkali, formada en nutrición científica en la Universidad de Barcelona, va mencionar de passada que existeixen exempcions religioses al dejuni per motius de salut sense referències a la claredat de l’Alcorà en aquest tema. Tanmateix, en la seva exposició va posar més èmfasi en com adaptar l’alimentació i els horaris que no pas en establir criteris clars per desaconsellar-lo de manera preventiva. En cambio, sí subrayó que la rotura del ayuno debe hacerse con agua y dátiles “porque así lo hacía él” (el profeta Mahoma).
El encaje del Ramadán en el sistema de salud
La sesión puso el foco en cómo adaptar el ayuno a diferentes situaciones médicas, incluyendo casos de diabetes, resistencia a la insulina o menopausia. El enfoque no fue si el paciente debe cancelar el ayuno, sino cómo ajustar la alimentación, la hidratación y los horarios para que pueda aguantar durante el mes del Ramadán.
Entre los aspectos abordados, también se destacó que la deshidratación es una de las principales dificultades del ayuno. Dado que durante el día no se puede ingerir ni agua ni alimentos, la sesión incluyó recomendaciones para concentrar la hidratación de los enfermos en las horas nocturnas. L’enfocament no planteaba la interrupción del ayuno en caso de riesgo, sino la organización de la ingesta para que la persona pudiera sostenerlo sin caer en el pecado.
Este tipo de abordaje implica ajustes prácticos en la labor asistencial. Ahora, los profesionales sanitarios deben tener en cuenta los horarios del ayuno a la hora de planificar pautas dietéticas, prescripciones farmacológicas o recomendaciones de hidratación. Això pot comportar modificar franges de presa de medicació, reorganitzar ingestes o adaptar indicacions clíniques habituals al calendari alimentari nocturn propi del Ramadà. Aquests elements que introdueixen variables addicionals en la gestió clínica ordinària i en l’organització del treball que queden en segon pla en favor de la gestió intercultural dels serveis públics.
Embarazo y Ramadán: zona médica delicada
En la sesión se habló de embarazo en términos de adaptación sin recordar el principio doctrinal de exención ni el riesgo metabólico en profundidad. Sin embargo, el ayuno prolongado puede acarrear cetosis, variaciones glucémicas y cambios en la hidratación, factores que habitualmente forman parte del seguimiento médico en mujeres gestantes. La adaptación del calendario alimenticio en este contexto introduce un elemento de complejidad clínica que requiere valoración individualizada y seguimiento específico.
Es dona el cas que fins i tot el Codi Penal del Marroc, que castiga la ruptura pública del dejuni sense causa justificada, remite explícitamente a las excepciones admitidas por la religión, entre ellas la enfermedad o el embarazo. Malgrat això, en la formació de Bakkali no se planteó como primera opción la posibilidad de recomendar la interrupción del ayuno ni por embarazo ni por cualquier otro motivo de salud.
Pressió religiosa amb més pes que el criteri clínic
A la sessió reconeix que pot existir “pressió social, religiosa i familiar” perquè determinades persones dejunin “encara que no puguin”. En lloc de situar aquesta pressió com un factor de risc que cal contrarestar des de la pràctica sanitària, el discurs es concentra sobretot en estratègies d’ajust dietètic i organitzatiu. La qüestió deixa de ser si el pacient hauria de dejunar segons criteris de salut i com el sistema sanitari ho hauria d’abordar per protegir-lo.
D’aquesta manera, el focus clínic es desplaça de la prevenció del risc a la gestió de les conseqüències, assumint implícitament el marc social que impulsa la pràctica en lloc de qüestionar-lo des d’un criteri estrictament sanitari.
El Ramadà venut com una dieta de dejuni intermitent
La ponent presenta el Ramadà com si fos equivalent a una dieta de dejuni intermitent. La idea de fons és relacionar el dejuni intermitent estudiat per la biomèdica moderna per validar una pràctica religiosa. Per reforçar-ho, en la sessió s’utilitza vocabulari propi de protocols nutricionals —control d’energia, proteïna, composició dels àpats— per explicar el dejuni religiós. Al mateix material reconeix que durant el Ramadà no només es restringeix el menjar sinó també l’aigua durant les hores de llum, i que això implica un esforç físic i mental al qual el cos no està acostumat.
Aquesta diferència és fonamental: en la literatura científica, el dejuni intermitent no permet la deshidratació i sovint es dissenya perquè coincideixi amb les hores de son. Això no té res a veure amb el dejuni diürn del Ramadà que combina restricció calòrica amb restricció hídrica, cosa que altera el metabolisme i la regulació fisiològica de manera distinta.
Ciència amb més religió que ciència
La sessió dedica una part rellevant de l’exposició a explicar el significat espiritual del Ramadà, les seves normes religioses i la manera tradicional de trencar el dejuni segons la pràctica del profeta. Paral·lelament, quan aborda els efectes fisiològics o clínics, el mateix material assenyala que l’evidència científica disponible és limitada, sovint observacional i encara en desenvolupament.
Així, mentre els elements doctrinals es presenten com a marc estable i definit, els fonaments mèdics apareixen descrits com a provisionals o no concloents. El resultat és una formació on la part normativa religiosa es mostra com a punt de partida, i la part científica com un camp que la pròpia exposició reconeix que encara no disposa de conclusions sòlides.
Más Ramadán
El Ayuntamiento de Barcelona publica una guía para que las escuelas se adapten al Ramadán
Expediente por racismo a un niño británico por no querer celebrar el Ramadán en la escuela pública
El líder de los Hermanos Musulmanes en Europa exige que no le juzguen durante el Ramadán
Funcionarios sin café en Canadá durante el Ramadán por respeto a los musulmanes
La sanidad británica invitó al personal a ayunar por el Ramadán en apoyo a los musulmanes
China obliga a los musulmanes a grabarse comiendo durante el Ramadán
El Ayuntamiento de Barcelona publica una guía para que las escuelas se adapten al Ramadán
Expediente por racismo a un niño británico por no querer celebrar el Ramadán en la escuela pública
El líder de los Hermanos Musulmanes en Europa exige que no le juzguen durante el Ramadán
Un líder juvenil musulmán de Nueva York llama al martirio contra el gobierno de EE.UU.
Francia cierra una escuela coránica clandestina camuflada en una tienda en desuso
Musulmanes protestan por el “No Hiyab Day” de Leicester que propone “poner el hiyab a un hombre”
Un líder musulmán en Italia exige a un comercio que retire la figura de un cerdo
Reino Unido detiene 19 atentados islamistas inminentes en cinco años y vigila a 600 musulmanes
De terrorista en Yemen a candidato municipal en el Reino Unido multicultural
Frase de la Semana
Imagen de la Semana
