Els marroquins són els més patriotes i religiosos del món

Patriotisme i religiositat defineixen la identitat dels marroquins. Una combinació que es manté quan emigren.

Porta del Carrer de Sant Sebastià de Mataró

Segons una enquesta global de WIN/Gallup International, el 94% dels marroquins enquestats estaven disposats a lluitar pel seu país en cas de guerra, la xifra més alta del món. En canvi, a Europa Occidental els percentatges són molt més baixos: a Espanya, segons la mateixa enquesta de WIN/Gallup, només el 21% de la població afirmava estar disposada a lluitar pel seu país.

D’altra banda, segons un estudi del Pew Research Center , el 93% dels ciutadans del Marroc es considera molt religiós, una xifra el posa en primera posició empatat amb Tailàndia, Armènia, Bangladesh i Georgia.

Un patriotisme que no s’apaga

Aquesta combinació única de patriotisme i religió marca profundament la manera com molts marroquins viuen la seva identitat, tant dins del seu país com a la diàspora.

Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. Al Marroc és fàcil veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.

Al Marroc, el patriotisme es viu com un valor fonamental, inculcat des de la infància i reforçat per l’entorn social i familiar. No és una opció personal: és un deure moral que forma part de l’educació i de la cultura quotidiana. És fàcil observar-ho al Marroc on és habitual veure banderes i retrats del rei fins i tot en les cases de les persones més pobres.

Una religió omnipresent

A més del patriotisme, la religió juga un paper clau en la identitat marroquina.
L’informe del Pew Research Center mostra que quasi tots els marroquins (el 93%) consideren que la religió és molt important a les seves vides. L’islam impregna totes les dimensions socials i culturals: no és només una fe, és una manera de viure. En canvi, a Espanya la religió només és important pel 20% dels ciutadans.

Aquest fet reforça la cohesió comunitària i actua com un lligam addicional que manté viva la identitat nacional, fins i tot en contextos d’emigració.

Una identitat que persisteix, també en les segones generacions

Quan mirem de comprendre per què molts immigrants marroquins mantenen una vinculació forta amb la seva cultura i religió, la resposta està en aquestes dades: el Marroc forma ciutadans profundament patriotes i religiosos, i això no canvia fàcilment per una mudança geogràfica. Ni tan sols les noves genaracions

Ni tan sols les noves generacions nascudes a Europa trenquen fàcilment aquest vincle: l’educació familiar, la transmissió de valors i la cohesió de la comunitat fan que molts joves de segona generació mantinguin un fort sentiment d’identitat nacional i religiosa.

Aquesta realitat, lluny de ser neutra, pot esdevenir un problema seriós per a la societat catalana, que basa la convivència en valors com la llibertat individual, la laïcitat, el respecte a les normes comunes i la integració progressiva de les diverses cultures. Quan una part important de la població manté lleialtats primàries cap a una nació i una religió estrangera, i no assumeix plenament els valors ni la identitat del país d’acollida, es poden generar tensions socials, comunitarisme, desconfiança i una fragmentació creixent de la societat.

Semblants

Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS

Pares marroquins abandonen els fills al País Basc perquè es facin MENAS

La policia i la Diputació de Biscaia alerten que famílies del Marroc arriben en avió i deixen els fills a centres d’acollida. Ni tan sols son pobres.

Marroquí de Santa Bàrbara detingut a l’AP-7 per por a que fes un atemptat a Barcelona

L’home de 36 anys tenia un alt grau de radicalització religiosa. Consumia contingut radical i

Un marroquí destrossa una església de Granada a cops de martell i l’alcalde es preocupa per la islamofòbia

L’església de El Pozuelo (pedania d’Albuñol) ha quedat amb les imatges destruïdes i una part

El gihadista de Vallfogona volia anar a fer la guerra a l’estranger

El 18 d’agost de 2025, agents de la Policia Nacional van detenir dues persones a

El 50% dels presos a Catalunya son estrangers

Només el 18 % de la població catalana és estrangera, però representen el 50 % dels interns

Enviat al Marroc un salafista d’Olot que defensava la xaria, el niqab i rebutjava la legalitat dels infidels

El deportat va presentar candidatura per ser imam a Besalú, però el van rebutjar per

Més Percepcions de

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

L’independentisme escocès treu banderes d’Escòcia per no incomodar els immigrants

Ajuntaments de l’SNP retiren la bandera d’Escòcia dels carrers per evitar tensions amb la immigració amb l’excusa de la seguretat.

Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició

Dones (i homes) d’esquerres fan vídeos posant-se el vel contra la proposta de RN de prohibir-lo a l’espai públic.

Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic

Un membre de la Lliga dels Drets Humans anuncia denúncies contra els qui proposin prohibir el vel per «incitació a la discriminació religiosa»

Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans

El govern austríac posa els Germans Musulmans en el punt de mira i defensa que la llibertat religiosa s’acaba quan es qüestionen la igualtat i les institucions.

Una escola musulmana que imposa el hijab a nenes de 7 anys passa al sistema públic del Regne Unit

Els contribuents britànics pagaran un escola amb imams que verifiquen la pràctica religiosa familiar i obliga les nenes a cobrir-se els cabells.

El Regne Unit detecta que bandes musulmanes obliguen presos a convertir-se a l’islam per sobreviure

Presos vulnerables entren sota el control de bandes musulmanes que els ofereixen “protecció” a canvi de submissió religiosa. La violència i la intimidació fan la resta.

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

L’Ajuntament de Karlsruhe va aturar el nomenament d’una dona pels informes d’intel·ligència que la vinculaven amb estructures islamistes. La justícia avala la decisió.

Dones musulmanes planten cara a la pressió pel hijab en nenes en una mesquita de Vigo

La denúncia acusa responsables vinculats a la mesquita de Vigo d’haver expulsat dones d’un grup de WhatsApp per qüestionar la imposició del mocador a nenes.

Minneapolis adapta els préstecs municipals a la llei islàmica

La ciutat modifica el seu sistema de finançament perquè la prohibició islàmica de pagar interessos no sigui cap obstacle.

Condemnat al Regne Unit per una broma sobre l’islam a les xarxes socials

L’home va compartir a Facebook un mem que deia: «Curiositats sobre el bacó! Les persones que mengen bacó tenen menys probabilitats de casar-se amb una nena de 9 anys!»

La xaria arriba a les piscines de Roma amb franges només per a dones

La comunitat islàmica reserva hores sense homes en una piscina de Roma i defensa la mesura com a “inclusiva”. L’esquerra diu que és «una forma de delicadesa».

El governador de Texas frena els rentapeus musulmans a l’aeroport de Dallas

L’aeroport de Dallas-Fort Worth cancel·la l’adaptació islàmica dels lavabos després que Greg Abbott qüestioni l’ús de fons públics per a instal·lacions religioses.

Massachusetts impulsa una comissió perquè els musulmans proposin lleis i funcionaris del seu gust

El projecte preveu que 11 musulmans representin els seus interessos religiosos en les polítiques públiques.

L’Ajuntament de Barcelona gasta 44.000 euros per «conèixer les pràctiques musulmanes que portem dins»

Les jornades Gatzara de la Fundació musulmana Bayt al-Thaqafa difon un relat que converteix qualsevol influència històrica musulmana en una arrel essencial de la identitat catalana.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt